Dissabte:
En el Reich:
A Ucraïna:
A la tarda, Adolf Hitler va reunir-se amb el Reichsarbeitsführer Hierl i davant dels seus convidats va afirmar que els gots havien sigut qui s’havien mantingut durant més de temps a Crimea i va assegurar que cap poder humà ara els podria expulsar de Crimea. El dictador va comparar la lluita que estaven tenint amb els partisans amb les que es produïen entre els indis a Amèrica del nord i va afirmar que la raça més forta era la que triomfava i, per tant, no dubtava de la seva victòria. També va dir que no podrien mantenir durant molt de temps la moneda que s’estava fent servir a la regió. Canviant de tema, els va relatar que s’hi haguessin de fer front als turcs, els búlgars serien uns bons aliats i també va dir que els finlandesos volien recuperar Carèlia de l’Est i destruir la ciutat de Sant Petersburg (Leningrad). Hitler els va confessar que ell desitjava esborrar del mapa l’antiga capital de l’època dels tsars i va criticar que la Luftwaffe no hagués destruït la ciutat en el seu moment quan tenia l’ocasió. El dictador també va assegurar que es guanyarien la confiança dels pagesos perquè promourien una sèrie d’avantatges per al món rural.
Per desig de Heinrich Himmler, l’escriptor Hanns Johst va arribar al quarter general de Hegewald per acompanyar durant les següents quatre setmanes a Himmler en alguns dels seus viatges.
A Polònia:
En una Junta de Caps Política del NSDAP a Cracòvia, el governador Hans Frank va dir sobre els jueus que els necessitaven per treballar i que no tenien que sentir compassió cap a ells, ja que els culpava d’haver començat la Segona Guerra Mundial.
A França:
Aquell dia es va difondre per primer cop entre els serveis exteriors l’acord Oberg-Busquet del 29 de juliol de 1942 en què es donava llibertat d’acció a la policia francesa enfront a la policia alemanya.
En el front oriental:
En el sector sud:
Els Panzer dels generals Wilhelm List i Ewald von Kleist varen ocupar els camps petrolífers de Maikop, reduïts a terra calcinada pels soviètics. A l’oest de Stalingrad, el Grup d’Exèrcits B va destruir dos exèrcits soviètics al sud-oest de Kalac, en el Don.
A Suïssa:
El representant a Ginebra del Congrés Jueu Mundial, Gerhart Riegner, va enviar un telegrama al membre del Parlament de Londres, Sidney Silverman, i al rabí Stephen Wise, president de l’Assemblea de Jueus Americans, a Nova York, on parlava per primera vegada de l’Holocaust. El text deia:
Rebut l’alarmant informe de que en el quarter general del Führer s’ha discutit i sotmès a consideració un pla segons el qual tots els jueus dels països ocupats o controlats per Alemanya, en numero d’entre tres milions i mig i quatre, han, després de ser deportats i concentrats a l’est, ser exterminats de cop per acabar d’una vegada per totes amb el problema jueu a Europa. El pla es posarà en pràctica a la tardor; els mètodes sotmesos a discussió inclouen l’ús de l’àcid prússic. Transmetem aquesta informació amb totes les reserves necessàries, donat que no pot ser confirmada de forma absoluta la seva veracitat. L’informador firmant té contactes propers amb les més altes autoritats alemanyes i els seus informes solen ser de confiança.
L’informador era Eduard Scholte, un industrial de Leipzig que estava de negocis a Suïssa i que volia oferir notícies als Aliats.
A Romania:
El Bukarester Tagblatt, un diari de la capital romanesa publicat per l’ambaixada alemanya, va anunciar que estava en marxa els preparatius per eliminar definitivament a tots els jueus de Romania.
En els Estats Units:
Sis alemanys que havien participat en l’Operació Pastorius, en la qual es volia atemptar en territori nord-americà, varen ser executats a la cadira elèctrica.
En el Pacífic:
A l’illa de Guadalcanal, a les illes Salomó del Sud, la 1º Divisió del Cos de Marines nord-americana, sota el comandament del general Alexander A. Vandergrift, va ocupar durant aquell migdia la pista d’aviació que estaven construint les tropes japoneses i la varen batejar amb el nom de Henderson Field en honor d’un comandant d’esquadrilla mort en la Batalla de Midway el juny de 1942. A les quatre de la tarda, els 11.145 marines nord-americans de Guadalcanal varen establir un perímetre defensiu de 3 per 6 quilòmetres per atrinxerar-se davant d’una possible ofensiva japonesa. Però, a la tarda, quaranta bombarders bimotors japonesos, escortats per caces, varen arribar sobre Guadalcanal i varen atacar a poca altura. Els nord-americans varen perdre uns quants homes, les embarcacions de transports es varen tenir que allunyar de la platja i varen tenir problemes per maniobrar sota el bombardeig japonès. Una embarcació va ser enfonsada i una altra va ser incendiada. Finalment, el comandant Fletcher va decidir retirar-se de les Salomó quan menys de la meitat dels subministraments i equips pesats que necessitaven les tropes de terra havien siguts desembarcats. A la nit, els portaavions del comandant Fletcher varen salpar a alta mar.
A la nit, a l’illa de Savo, a prop de Guadalcanal, la 8º Flota japonesa del vicealmirall Mikava amb base a Rabaul, composta per set creuers i un destructor, va atacar i destruir a dos grups de destructors nord-americans Turner, que estaven sota el comandament del contraalmirall Victor Cruechley. L’atac va agafar per sorpresa als australians i els nord-americans que, totalment desprevinguts, varen perdre un creuer australià i tres nord-americans, i a més varen veure com els quedava danyats un altre creuer i altres dos destructors. A més a més, per aquell atac varen morir 1.534 mariners. Els japonesos, per la seva part, no varen perdre cap embarcació, només un submarí nord-americà va aconseguir enfonsar un dels creuers quan els japonesos s’estaven retirant. Però Mikawa no sabia que el comandant Fletcher s’estava retirant amb els seus portaavions i que se’n tornava a Rabaul, i va cometre el greu error de no intentar atacar-lo.
Diari del Tercer Reich 