Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
A Obersalzberg, Adolf Hitler va rebre un informe de Rudolf Likus, un destacat membre de la diplomàcia paral·lela alemanya a Espanya, que afirmava que Augustín Múñoz Grandes s’havia manifestat obertament a favor de l’entrada d’Espanya a la guerra al costat d’Alemanya. Quan el líder alemany va llegir l’informe va pressionar Madrid a través de l’almirall Wilhelm Canaris perquè no rellevessin a Múñoz Grandes com a comandant de la Divisió Blava.
Durant aquell dia, Hitler va diferir l’assalt a Malta, fet que aprofitarien l’endemà els britànics per enviar-hi un comboi britànic.
Felix Kersten va saber per Heinrich Himmler, que aquell dia tornava a la feina després de passar el cap de setmana amb la seva filla a la seva casa de Gmund, que Hitler exigia l’entrega dels jueus finlandesos i que el líder de les SS presentaria personalment aquesta demanda a Helsinki. Espantat i horroritzat, el metge particular de Himmler va posar en avís a l’Ambaixada finlandesa a Berlín. El doctor també va agrair a Himmler que hagués alliberat a dotze oficials holandesos, sis francesos i tres franceses.
Joseph Goebbels va pronunciar un discurs en el que va assegurar que els jueus duien a terme un paper ignominiós en aquesta guerra i que tindrien que pagar-ho amb el seu extermini a Europa i, si podia ser, més enllà.
Amb 91 victòries a les espatlles, Hans-Joachim Marseille va rebre el sobrenom de L’Estrella d’Àfrica, i va aparèixer en els diaris i les notícies per glorificar les seves gestes.
A Bielorússia:
El comandant de la Policia de Seguretat i del SD a Ostland va demanar urgentment un altre camió de gas, ja que els tres que operaven a Bielorússia no eren suficients per ocupar-se de tots els jueus que arribaven. A més, demanava 20 mànegues de gas noves perquè les que utilitzaven ja no eren estanques.
A Suïssa:
Richard Lichtheim, un representant dels jueus a Suïssa, va escriure en un seu company de Nova York, que continuava la destrucció de les comunitats jueves i que tot Europa esperava amb ànsia el dia en que les nacions aliades alliberessin el continent.
A Líbia:
El comandant Albert Kesselring, en veure que el dia anterior els britànics fugien cap a Egipte, va autoritzar donar l’ajuda màxima a les tropes d’Erwin Rommel per ocupar Tobruk. Quan a dos quarts de nou del matí els primers carros de la 15º Panzerdivisionen havien aconseguit salvar amb un improvisat pont de fusta la tanca antitanc que protegia la ciutat, les avantguardes del general Nehring varen netejar el terreny de focus aïllats de resistència i varen ocupar Fort Pilastrino a les dues del migdia, després de rebutjar un dèbil contraatac dels escassos blindats britànics. Des d’aquesta posició, els alemanys contemplaven el port i es varen apoderar de la carretera de la costa. Tot estava a punt per atacar la ciutat.
Els britànics, però, estaven disposats a resistir i durant aquella jornada la Força Aèria del Desert va dur a terme 34 sortides, durant les que varen atacar les columnes d’avantguarda de la 21º Divisió Panzer. tres vehicles varen ser destruïts i trenta-quatre més varen ser danyats.
En el Pacífic:
Des del Japó, a les illes Kuriles, els japonesos varen desembarcar a l’illa Attu, al nord-est de Japó.
Després de la derrota de Midway del 4 de juny de 1942, l’Alt Estat Major japonès va anul·lar un pla que preveia la prossecució de les operacions i en particular les invasions de Nova Caledònia, de les Samao i de les Fiji.