Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

Durant el sopar, Adolf Hitler els va confessar en els seus invitats que quan anava a Berlín abans d’arribar al poder es solia allotjar a l’Hotel Kaiserhof, el que representava una factura d’uns 2.000 marcs per setmana perquè ocupaven tota una planta. Aquesta despesa la pagava escrivint articles i concedint entrevistes a la premsa estrangera. Parlant d’aquestes entrevistes, el dictador els va dir que per aquest tema havia tingut disputes amb Ernst Hanfstaengl perquè l’antic cap de premsa estrangera veia les coses des de l’aspecte financer. Després de criticar la garreperia del seu antic company, Martin Bormann i Karl Bodenschatz varen explicar una anècdota sobre Hanfstaengl i la seva avarícia. Canviant de tema, Hitler els va explicar que durant les campanyes electorals ell i els seus companys varen conèixer i estimar tot el Reich i va afirmar que el Congrés de Nuremberg agafava el caràcter d’una verdadera família. El dictador va demanar conservar per al futur el caràcter del Congrés i pensava que els nous congressos albergarien a dos milions de persones. Tenia previst construir un estadi amb una capacitat per 400.000 persones.    

A Alemanya:

Adolf Eichmann es va reunir amb Theodor Dannecker i aquest el va informar de que el dia 4 havien aconseguit que els francesos de Vichy acceptessin les deportacions de tots els jueus sense Estat i que Pierre Laval inclús havia acceptat, pel seu propi compte, la deportació de nens menors de 16 anys de la zona no ocupada i que tant li feien els nens de la zona ocupada. Dannecker el va informar de que els jueus naturalitzats després de 1919 o 1927 serien inclosos també en les deportacions. 

---

A Berlín, Hermann Göering, després d’assumir el càrrec de president del Consell d’Investigació del Reich i va mantenir una conversa amb Alfred Rosenberg per analitzar la possibilitat de llançar una investigació sobre l’Est. 

A Rússia:

Els alemanys varen engegar l’Operació Flor dels pantans per tal d’eliminar els partisans soviètics de la regió de Dorogobuzh, que havien sigut reforçats a principis d’any amb artilleria i tropes aerotransportades soviètiques. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Després de que el dia anterior els alemanys ataquessin la ciutat de Voronezh, el 5º Exèrcit blindat del general Aleksandr Liziukov va atacar a les avantguardes del 4º Exèrcit alemany, però la 9º Divisió blindada alemanya va destruir a dues brigades de tancs soviètics i es varen apoderar de la ciutat. L’ocupació d’aquella ciutat va fer enfurismar molt a Hitler perquè les tropes del comandant Fedor von Bock havien perdut dos dies lluitant contra els soviètics frenant l’avanç cap al sud-est al llarg del Don. El dictador estava furiós de que Von Bock hagués ignorat les seves ordres de continuar avançant cap al Volga amb les divisions Panzer.

A l’Atlàntic:

La Luftwaffe i els submarins alemanys varen aconseguir enfonsar dues embarcacions mercantils més del comboi PQ-17, que viatjava sense escorta per error de la Unió Soviètica a Islàndia. Per si no tenia prou mala sort, el comboi es va topar amb un camp de mines britànic i es varen enfonsar cinc embarcacions mercantils més, el dragamines britànic Niger i l’embarcació soviètica Rodina, que portava a bord a les esposes i els familiars dels diplomàtics soviètics destinats a Londres. 

A la Gran Bretanya:

El gabinet de guerra va dictaminar que els Acords de Munic no eren vàlids i es va accedir en principi a la idea d’un desplaçament de les poblacions alemanys d’Europa central i sud-oriental.