Dimarts:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que s’havia armat un bon enrenou en motiu d’unes excavacions sobre unes ruïnes dels avantpassats alemanys de l’era pre-cristiana. Els va confessar que a ell no l’entusiasmaven aquest tipus de recerques perquè en aquella època ells fabricaven piles de pedres mentre els grecs construïen l’Acròpolis. Els va reconèixer que Alemanya no havia sigut el punt d’inici de la cultura europea, sinó que ho havien sigut els països del mediterrani, i va comentar que aquell fet podia estranyar algunes ments nazis. Hitler va assegurar que el nord de l’Àfrica i el sud d’Europa havien sigut zones plenes de bosc i va assegurar que havia sigut un error haver tallat tots els arbres sense tornar-los a plantar perquè es violava d’aquesta manera les lleis de la naturalesa. A continuació els va comentar que s’havia estranyat en saber que la ciutat de Nuremberg només tenia 700 anys d’existència.
Durant el sopar amb el dictador, Alfred Jodl va explicar-li que els ferits de la Divisió Blava havien tingut problemes per tornar a Espanya per culpa d’una companyia d’infanteria que els havia expulsat del tren. Llavors, Wilhelm Keitel va fer esclatar un extens debat quan va dir que els homes de la Divisió Blava eren vists amb mals ulls per la majoria dels soldats degut al seu nom, ja que el nom de Blau recordava a l’antiga Falange. Hitler va comentar que la situació espanyola estava evolucionant de forma lamentable i que Francisco Franco no tenia suficient personalitat per enfrontar els problemes polítics del seu país i va criticar a Ramón Serrano Súñer, afirmant que el cunyat de Franco volia que retornés la monarquia, fet que Hitler creia que portaria a una nova guerra civil. Jodl va comentar que una nova guerra a Espanya seria molt ben vista pels britànics perquè obriria un nou front. Hitler li va respondre que no es podia posar al mateix nivell el règim de Franco amb el nacionalsocialisme o el feixisme i, fins i tot, va defensar els republicans quan va reconèixer que no eren comunistes, que eren bons treballadors i que no havien buscat la guerra. L’ambaixador Walter Hewel va comentar llavors que havia vist pels carrers de Madrid a soldats sense armes o distintius de grau treballant sota guàrdia armada. Keitel va dir que els criteris alemanys no eren vàlids per jutjar a l’exèrcit espanyol i va explicar-los que durant la trobada entre Hitler i Franco a Hendaia a l’octubre de 1940, la guàrdia d’honor espanyola era deplorable, amb fusells oxidats. El mariscal els va comentar també que mentre es produïa la reunió, l’almirall Wilhelm Canaris l’havia advertit de que a Hitler el desil·lusionaria conèixer a Franco perquè no era un heroi de guerra. Hitler va dir que tenia clar que sense la seva ajuda Franco mai hagués guanyat la Guerra Civil, i va mofa de que el règim franquista digués que Franco havia guanyat per una intervenció dels cels. Hewel va dir que a Espanya les classes altes eren, a més de patètiques, completament insensibles a les crítiques adverses. Hitler va reconèixer que eren greus els problemes de la política interior espanyola, però va dir que era una alegria que Agustín Múñoz Grandes continués com a comandant de la Divisió Blava i va creure que aquest general podria tenir un paper rellevant en la política espanyola. En aquells moments es va informar a Hitler de que els partisans detinguts durant els últims disturbis a Sèrbia eren en un 95% antics criminals. El dictador va dir que no l’estranyava aquesta informació, ja que no feia res més que confirmar les seves idees fundades en l’experiència de 1918-1919. Hitler va demanar tancar a tots els criminals en camps de concentració i va afirmar que les dones i les mares “d’aquests criminals” també ho eren.
Al matí, en el quarter, Alfred Rosenberg es va reunir amb Hans-Heinrich Lammers, que aquest li va presentar uns esborranys del Ministeri d’Afers Exteriors sobre la relació entre el seu Ministeri i el d’Exteriors en les qüestions de l’Est. Principalment es va parlar del paper del Ministeri d’Afers Exteriors en els assumptes del Caucas. Rosenberg li va explicar que considerava que el Ministeri d’Exteriors no tenia cap competència a l’Est.
A la tarda, Rosenberg i Lammers es varen reunir amb Heinrich Himmler. Rosenberg va insistir de que totes les competències a l’Est requeien al seu Ministeri i va qualificar d’inadmissible l’afirmació de que estava conforme amb disposicions oficials del cap de la Policia alemanya en casos en el que ni tant sols havia vist esborranys. També va afirmar que per decret ell tenia les competències. Himmler li va prometre que reformaria la relació entre la direcció política i la Policia de l’Est. Després de que el cap de les SS defensés a la Policia de l’Est, Rosenberg li va dir que la potestat per decisió sobre la qüestió política de si tenia lloc o no la germanització requeia en ell i, per tant, la Policia no podia actuar pel seu compte. La conversa llavors es va dirigir sobre la relació amb el comissariat del Reich per l’Enfortiment del Caràcter Nacional Alemany. Després de que Rosenberg defensés que no es podia seguir la mateixa política a l’Est que en el Govern General, Himmler va argumentar la seva idea de crear assentaments als territoris de l’Est i Rosenberg li va proposar crear en la seva oficina central de planificació, juntament amb les altres comissions, una comissió d’assentament. El cap de les SS va demanar col·locar al professor Conrad Meyer com a president. Rosenberg ho va acceptar.
A Alemanya:
A Berlín, Himmler es va reunir amb el professor Karl Gebhardt, el cap superior de grup de les SS, Richard Glücks, el delegat d’Oswald Pohl en les SS-WVHA i el doctor Carl Clauberg per parlar de l’esterilització de les dones injectant excitants químics a la matriu. Es va posar sota la disposició del doctor Clauberg els presoners del camp de concentració d’Auschwitz i es va trucar a l’especialista alemany en raigs X, el professor Hohlfelder, director de l’anomenat batalló de les SS de raigs X, per tal de que el projecte no quedés limitat a l’esterilització de les dones. Clauberg també va tenir l’ajuda del SS-Sturmführer Horst Schumann, que havia dirigit els centres de Gräfeneck i Sonnenstein i havia participat en els projectes d’eutanàsia, en la 14f13. Els experiments s’havien de dur a terme de tal manera que cap dona sabés el què li estaven fent. Himmler els va advertir de que era una qüestió secreta.
El govern va emetre un resum de l’acabada campanya de Crimea.
Un informe del SD de Dermold per l’oficina principal del SD a Bielefeld recalcava que la població no entenia el fet de que els jueus casats amb una persona ària no estava obligada per llei a mostrar l’Estrella de David.
En el front oriental:
En el sector sud:
El Grup d’Exèrcits Sud dirigit pel mariscal de camp Fedor von Bock va ocupar Voronezh. Tot i això, el 6º Exèrcit va ser frenat per un contraatac soviètic.
Wilhelm List va agafar el comandament del Grup d’Exèrcit A amb instruccions d’envair el Caucas.
A l’Atlàntic:
Els supervivents del comboi Aliat QP-13, que estava tornant cap a Islàndia, varen ser rescatats. El comboi s’havia endinsat en una zona britànica minada davant d’Islàndia per un error de navegació, i cinc vaixells mercantils s’havien enfonsat el dia anterior per culpa de les mines, entre ells el dragamines britànic Niger i l’embarcació russa Rodina, que portava a bord a les esposes i els familiars dels diplomàtics soviètics destinats a Londres. Per altra banda, els alemanys varen enfonsar quatre embarcacions mercantils més del comboi PQ-17, que estava navegant sense escorta per error cap a Arkangel.
Diari del Tercer Reich 