Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler li va ordenar a Heinz Linge que li portés un joc d’escriptori, un estoig de dibuix, un atles, una lupa i un mapa dels recursos naturals de la Unió Soviètica. Un cop va tenir-ho tot, Hitler va senyalar la ciutat de Rostov i es va dirigir al coronel Rudolf Schmundt i li va assegurar que un cop conquerissin aquelles terres ja no s’haurien de preocupar de la guerra. A continuació, Hitler va senyalar la ciutat d’Astrakà, a prop del mar Caspi, i va afirmar que tallaria el nervi vital de Rússia i seria el final del conflicte. 

Durant el migdia, Hitler va explicar en els seus convidats que els soviètics havien canviat a la seva població les ràdios per radio-transmissors per tal de que no escoltessin les emissores estrangeres, i va lamentar i criticar que Joseph Goebbels, com a ministre de Propaganda, no hagués aplicat aquesta mesura a Alemanya, ja que creia convenient canviar les ràdios per radio-transmissors.

En el sopar, Hitler va criticar que els italians s’atribuïssin tots els mèrits sense realitzar les gestes apropiades i va posar l’exemple de la campanya de França, que segons varen dir els italians gràcies a la seva no bel·ligerància havien mobilitzat com a mínim a 60 divisions franceses quan els arxius de l’Estat Major francès es deia que només havien traslladat a set divisions a la frontera. 

---

A Kiev es va jugar un segon partit amistós de futbol entre un combinat de soldats alemanys i els antics jugadors del Dinamo de Kiev després de que en el primer partit, celebrat el 12 de juliol, els ucraïnesos guanyessin per 4 a 1. Tot i que els alemanys s’havien reforçat amb soldats d’altres divisions, els ucraïnesos varen tornar a vèncer per 6 a 0. Els alemanys varen demanar una altra revenja, però aquest cop varen recórrer a un equip hongarès, el MSG Wal. El partit es va celebrar dos dies més tard i de nou els ucraïnesos varen guanyar per 5 a 1. Els hongaresos també varen exigir una revenja i el 26 de juliol es va jugar un quart partit. Els locals es varen tornar a imposar, però aquest cop ho varen fer per 3 a 2. Es veu que el mateix Hitler va tenir coneixements d’aquests partits de futbol, tot i que ell no era gens amant d’aquest esport, i es va sentir humiliat davant d’aquestes derrotes. Les autoritats militars destinades a Kiev varen voler acabar amb l’assumpte d’una vegada per totes i varen demanar un nou partit, però aquesta vegada varen cridar al gruix de l’equip de futbol alemany del Falkelf, que llavors jugava a la primera divisió. Els alemanys, ara sí, varen dur a terme intensos entrenaments i es varen estudiar tot tipus de tàctiques. El partit es va celebrar el 9 d’agost.

A Polònia:

Des del Feldkommandor Hochwald, Heinrich Himmler, que el dia anterior havia visitat a Hitler en el seu quarter, va escriure que el dictador opinava que no havien d’incorporar visiblement els territoris del Caucas a l’esfera alemanya, sinó només assegurar militarment les fonts de petroli i les fronteres. A continuació, acompanyat per Josef Kiermaier, el SS-Obersturmbannführer Werner Grothmann, Walther Würst i el doctor Felix Kersten, es va dirigir a l’aeroport de Lötzen i a un quart de quatre de la tarda aterraven a l’aeroport de Katowice, al sud de Polònia. Allí va ser recollit en cotxe per tres persones, un d’ells Rudolf Hoess, que va dur a Himmler a visitar Auschwitz.

El líder de les SS, que abans havia volgut observar alguns dels seus projectes agrícoles, va comunicar en els oficials de les SS del camp que la massacre a gran escala dels jueus europeus ja formava part de la política del Reich. A continuació va inspeccionar les diferents etapes del procés que es feia a Auschwitz. En aquells moments varen arribar els 2.000 jueus procedents d’Holanda (es tractava del primer transport de jueus d’aquest país) i va observar la selecció que es feia de les víctimes a la rampa. En total varen seleccionar a 1.531 persones per anar a treballar com esclaus i, d’immediat, varen ser tatuats a l’avantbraç i després varen ser enviats als barracons de Birkenau. Els 449 jueus restants (la majoria gent gran, nens i malalts) varen ser enviats a la cambra de gas del Búnquer 2 i es varen incinerar els cadàvers. Segons Hoess, Himmler va romandre en silenci tota l’estona i, mentre es gasejava, observava sense dir res. Més tard va donar ordres com incinerar els cadàvers, augmentar la capacitat de treball dels supervivents, impedir les evasions.

Després de veure l’operació, Himmler va ordenar el reassentament de més d’un milió de jueus del Govern General per finals de 1942. A la nit, el grup de Himmler es va dirigir a casa del gauleiter d’Oberschlesien, Fritz Bracht. Hoess, invitat juntament amb la seva esposa, va observar que Himmler estava de molt bon humor i es mostrava molt sociable, especialment amb les dones. Segons el comandant d’Auschwitz, el líder de les SS va parlar-los de l’educació dels nens, dels nous edificis, de llibres i quadres… Himmler, segons el relat de Hoess, es va beure durant la velada unes quantes copes de vi negre i va fumar-se una cigarreta. 

A Alemanya:

Una secció del NSDAP de Düsseldorf va enviar un informe a l’oficina local de la Gestapo per avisar de grups de joves dissidents tornaven a actuar, sobretot després de l’últim bombardeig a la ciutat, i els varen qualificar com a elements perillosos.  

A França:

A la nit, els policies francesos varen continuar com el dia anterior buscant a la regió parisenca el màxim número de jueus per detenir-los per després portar-los a l’antic velòdrom d’hivern en l’operació Vent printanier (Vent primaveral). En aquells moments n’havien detingut 13.152, però en total en varen detenir 30.000 jueus, 4.051 d’ells nens, que després varen ser separats de les seves famílies i deportats als camps d’extermini, entre altres el d’Auschwitz.

En la vida privada de Hitler:

Eva Braun va tornar a Alemanya després d’estar quatres setmanes a Itàlia de vacances.

En el front oriental:

En el sector sud:

En l’ofensiva d’estiu alemanya, els alemanys varen capturar la ciutat de Vorochilovgrad.

A Líbia:

Cap a les quatre de la tarda es varen reunir Albert Kesselring i el mariscal i comte italià Ugo Cavallero amb l’Estat Major de l’Afrikakorps per parlar de l’ofensiva del nord de l’Àfrica. Cavallero no feia cas a les queixes alemanyes de les dificultats que tenien en els proveïments, i el mariscal italià va prometre que els proveïments a l’Exèrcit arribarien aviat per barques i que pròximament es tornaria a posar en servei el ferrocarril que proveiria el front. A més, va assegurar que rebrien reforços per part de les unitats italianes. Però els alemanys no es varen creure les paraules de Cavallero perquè sabien que no era de fiar i preveien que els italians no complirien les seves paraules.

A Espanya:

El govern espanyol va aprovar la Llei de Constitució de les Corts Espanyoles, que serien convocades el 17 de març de 1943.