Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, durant el sopar, Adolf Hitler va insistir en construir una xarxa d’autopistes en els països ocupats d’una amplada mínima d’11 metres per tal d’encabir-hi tres carrils en la mateixa direcció. El dictador va criticar que en les pel·lícules cinematogràfiques no s’hi veiessin les noves autopistes i va afirmar que les autopistes esborraven les antigues fronteres, tot el contrari del ferrocarril. També va recordar una conversa que havia tingut amb David Lloyd George i els va dir que l’antic primer ministre havia quedat molt sorprès per com s’ho havia fet ell per construir i finançar aquestes carreteres, fins al punt que ell mateix havia volgut verificar el gruix del ciment. Tot i això, va lamentar que per culpa de la guerra les autopistes havien tingut que deixar el seu color blanc pel color negre per camuflar-se de l’aviació aliada. 

Després de sopar, Hitler els va confessar en els seus convidats que havia demanat a Otto Dietrich que li preparés una entrevista amb un periodista estranger per parlar de la guerra a l’Est per tal de desarticular l’obertura d’un segon front que demanava la premsa britànica. Hitler volia impressionar als britànics, fent-los veure que els soldats britànics no estarien preparats per lluitar contra ells. A més, volia que l’entrevistador fos una persona que els caigués “simpàtica”.

A Polònia:

Heinrich Himmler va visitar per segon cop i últim dia el camp de concentració d’Auschwitz  i va ascendir al comandant del camp Rudolf Hoess. El cap de les SS va veure el camp càstig per als polonesos i va demanar que li ensenyessin algunes pallisses per poder determinar els seus efectes. A continuació es va dirigir al camp de dones i va conversar i discutir amb unes Testimonis de Jehovà sobre les seves creences. Al final de la seva visita, va insistir perquè s’ampliessin els barracons a Birkenau i la indústria d’armament dins del perímetre del camp, on es poguessin posar a treballar als deportats. Després, Himmler i el seu grup es varen dirigir a Katowice per volar cap a Lublin, on es varen trobar amb el SS-Brigadeführer Odilo Globocznik i el SS-Sturmbannführer Walther Schellenberg per planificar com continuar l’Operació Reinhard.

A Alemanya:

Els alemanys varen fer un vol de proves amb el nou caça Messerschmitt Me-262 i varen aconseguir fàcilment fer-lo arribar a una velocitat de 856 quilòmetres per hora.

A França:

A París, la policia francesa va donar per finalitzada la batuda començada el 16 de juliol, on varen detenir a 30.000 jueus, 4.000 d’ells nens, que varen ser traslladats al camp de Pithiviers. Allí es varen separar els fills dels pares i varen ser enviats als camps d’extermini.

A Rússia:

Els alemanys varen assassinar a 600 jueus a Szarkosczysna, tot i que 900 varen aconseguir escapar als boscos propers. 

En els Estats Units:

Els Estats Units varen declarar la guerra a Hongria, Bulgària i Romania.

A la Gran Bretanya:

A Londres va arribar-hi una delegació política i militar nord-americana encara més poderosa de la que havia arribat a l’abril d’aquell any per reunir-se amb el govern britànic. Harry Hopkins i George Marshall varen arribar acompanyats per l’almirall Ernest Joseph King. Els nord-americans pressionaven per dur a terme algun tipus d’invasió a França aquell mateix any.

---

Winston Churchill va escriure a mà un telegrama per Ivan Maiski en el qual li va explicar que la força dels esquadrons de batalla alemanys i dels avions amb base terrestre feien molts arriscat que els seus combois fessin la ruta per l’Àrtic. Considerava arriscat també que la Royal Navy protegís aquests combois perquè posaria en risc l’operatiu de l’Atlàntic. Per tot plegat, li va dir que havia arribar a la conclusió que no enviaria el següent comboi, el PQ18. El telegrama va ser entregat a l’ambaixador soviètic a dos quarts d’una del migdia en el Ministeri d’Afers Exteriors a mà d‘Alexander Cadogan.