Dilluns:
En el Reich:
A Alemanya:
Wilhelm Keitel va firmar una ordre en que ordenava marcar amb un ferro candent als presoners de guerra soviètics que “s’obstinaven a sobreviure”. La marca havia de tenir la forma d’un angle d’uns 45 graus hi havia de ser marcada sobre la natja esquerre, aproximadament a una mà del recte. També es va fer amb bisturí i tinta xinesa.
Theodor Dannecker va trucar a Adolf Eichmann perquè li digués què tenia que fer amb els nens jueus francesos. Eichmann li va contestar que els nens també se’ls podia deportar cap a l’Est, però només quan s’hagués resolt el tema del transport.
Hans Frank va pronunciar un discurs a la Universitat de Munic, on va dir que també era important en la guerra el postulat de la cultura jurídica pel desenvolupament de l’ordre nacional i va afirmar que seria erroni jutjar per les aparences, com si el Dret no tingués protecció en l’Estat. Frank va voler deixar clar que el Dret era la guàrdia personal del poble, no únicament la força. Ell mateix havia sigut acusat al març de corrupció, sobretot la seva dona, Brigitte Frank, i estava indignat de que l’haguessin declarat culpable.
El jutge del districte d’Oberhausen, una ciutat industrial de la zona del Ruhr, Paul Schlemann va ser obligat a deixar de presidir el tribunal de tutela responsable d’emetre ordres de custòdia infantil. El jutge havia sigut denunciat per la Gestapo per negar-se emetre una ordre de tutela infantil per dos nens que els seus pares eren Testimonis de Jehovà.
A Polònia:
A Lublin, Heinrich Himmler, que tenia previst en breu tornar a Berlín, va sopar amb el seu doctor Felix Kersten i li va explicar que Vidkun Quisling l’havia informat de que la unitat de les SS noruegues havien sigut batejades amb el nom de SS germàniques noruegues. A més, Quisling l’hi havia dit que l’únic manera de preservar la llibertat de Noruega i la seva existència era com a part de la comunitat germànica mundial. Segons Himmler, Adolf Hitler s’havia posat molt content en sentir tot allò. Quan Kersten li va preguntar si aquest imperi seria governat des de Berlín, Himmler li va contestar que no i li va afirmar que Hitler tampoc ho volia. El líder de les SS li va indicar que es governaria a través de les Waffen-SS.
En el gueto de Varsòvia, el Consell de jueus va rebre l’ordre de seleccionar a 60.000 compatriotes que havien de ser destinats a batallons de treball amb l’objectiu de “lliurar el gueto de tots els elements improductius”. Aquell dia varen arribar a Varsòvia, sota el comandament del cap superior d’assalt de les SS Trumann, companyies de les SS Reinhard Heydrich procedents del camp d’extermini de Lublin per tal de desmantellar el gueto.
A Holanda:
Tot i que les autoritats alemanyes l’havien advertit que no ho fes, l’arquebisbe d’Utrecht Johannes de Jong va fer que la seva carta pastoral es llegís a tot Holanda. La carta es referia directament a la persecució dels jueus i afirmava que les esglésies holandeses es sentien profundament commocionades per les accions dutes a terme contra els jueus en els Països Baixos. L’arquebisbe va afirmar que els havien prohibit participar en la vida normal de la societat i que, a més, havien tingut notícies de deportacions al territori alemany i les seves dependències. La carta acabava dient que era una decisió contrària al més sentit moral del poble holandès i va explicar que les esglésies instaven als alemanys a no executar tals mesures.
A Ucraïna:
A Kiev, segons un informe del cap de la Policia de Seguretat i del SD, a primera hora del matí del diumenge havien “netejat” les cases en busca de treballadors i s’havien endut un total de 1.645 persones que no tenien la “documentació en regla”. Tot i que la batuda va permetre detenir a tres polítics que estaven en cerca i captura, no es va aconseguir complir l’objectiu proposat. Finalment només es varen endur a 255 dels detinguts perquè la resta o bé va aconseguir presentar la documentació necessària o estaven massa malalts per treballar.
A Bielorússia:
Els alemanys varen començar l’Operació Àguila contra els partisans de la regió de Chechivichi.
A Kletsk, diversos centenars de jueus que estaven a punt de ser assassinats, varen cremar el seu gueto i varen intentar escapar. La majoria varen ser assassinats pels alemanys amb les seves metralladores. Els que varen poder escapar es varen unir als partisans del líder Moshe Fish.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va convèncer als seus caps de l’Estat Major de que una invasió al nord de l’Àfrica era l’opció més viable en front a la que volien els nord-americans, una invasió a Europa.
Diari del Tercer Reich 