Dilluns:
En el Reich:
A Ucraïna:
En el quarter general de Vinnitsa, durant el sopar, Walther Hewel va informar a Adolf Hitler de que acabava de saber per un comissari de la població veïna de que nombrosos russos es presentaven al seu despatx per demanar-li salconduits per dirigir-se a Crimea. L’ambaixador li va relatar que la majoria d’aquestes persones eren dones i nens provinents de Leningrad. Hitler es va indignar perquè havia sigut informat per pura casualitat i perquè el que ell desitjava era buidar Crimea per omplir-la de colons alemanys i no omplir-la de russos. Hitler els va dir que la majoria d’aquella gent que fugia es dirigia a Crimea per l’atractiu que exercia el sud, amb unes temperatures més altes. quan va saber que els caps alemanys que lluitaven a Crimea mantenien contactes amb la població autòctona. Per Hitler aquella gent eren uns inútils, uns nòmades incultes, i creia que no valia la pena mantenir-hi contactes.
Hitler es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler i varen parlar sobre la divisió de la Rússia europea després de la victòria. El dictador li va assegurar que la resistència soviètica ja estava derrotada i que ara havien de planificar la divisió de la Unió Soviètica.
A Alemanya:
Des de Tòquio es va informar a l’ambaixador Hiroshi Oshima de que no atacarien a la Unió Soviètica. Oshima havia contemplat aquesta possibilitat.
El doctor Theodor Gazenmüller, el secretari d’Estat del Ministeri de Transports, va informar a Karl Wolff que des del 22 de juliol un tren amb 5.000 jueus viatjava diàriament des de Varsòvia a Treblinka passant per Malkinia. Per facilitar la deportació dels jueus de Varsòvia, els alemanys varen aprovar un decret en el qual prometien en els deportats rebre tres quilograms de pa i un altre de melmelada si s’oferien voluntaris per la deportació. A més, dos cops per setmana un tren amb 5.000 jueus viatjava des de Przemysl a Belzec. Wolff li va respondre el 13 d’agost en nom de Himmler dient-li que el cap de les SS estava molt feliç per aquesta informació.
Al mateix temps, Arthur Sommer, un membre de la divisió econòmica de la Comandància Suprema del OKW, va comunicar-li al professor suïs d’economia, Edgar Salin, que a l’Est s’estaven preparant camps en els que tots els jueus europeus i gran part dels presoners de guerra russos serien gasificats i li va demanar que enviés aquesta informació a Winston Churchill i a Franklin Delano Roosevelt en persona. Salin va transmetre aquesta informació a un conegut nord-americà, Thomas McKittrich, un agent dels serveis d’informació nord-americans, que va afirmar després de la guerra que havia transmès el missatge a la Casa Blanca, tot i que no hi ha cap prova que consti que així ho va fer.
Alfred Rosenberg va elaborar un memoràndum de 15 pàgines titulat Über die Gestalung Kaukasiens (Sobre la configuració del Caucas), que seria entregat a Hitler el 2 d’agost. En ell, el ministre assegurava que els armenis havien estat vinculats durant anys i anys als jueus, als britànics i als nord-americans, però en si, eren diligents pagesos. Per aquest fet, demanava dominar Ucraïna per garantir el subministrament d’aliments a Alemanya i a Europa, així com el proveïment de matèries primes al continent, fet pel qual la missió del Caucas era de caràcter fonamentalment polític i suposava la decisió sobre de l’avanç de l’Europa continental liderada per Alemanya. Rosenberg acabava el seu memoràndum assegurant que conquerir petits pobles musulmans sota l’administració alemanya era la millor opció per influir a tots els musulmans.
En el front oriental:
En el sector central:
Els soldats soviètics varen tenir que fugir dels voltants de la ciutat de Rostov quan els soldats alemanys varen creuar el riu Don al sud de Rostov i varen entrar a Bataisk.