Dijous:
En el Reich:
A Ucraïna:
Adolf Hitler es va reunir amb tot l’Alt Comandament de la Kriegsmarine, el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, i el ministre d’Armament, Albert Speer, per dir-los que per tal de que una invasió, com podria ser a la Gran Bretanya, tingués èxit es necessitava un port enorme i va ordenar que se’n construís un. Hitler, contemplant la possibilitat de lluitar en dos fronts, va reiterar la seva crida a construir el Mur Atlàntic que consistiria en 15.000 búnquers de formigó.
En el quarter general de Hegewald, Heinrich Himmler de nou va necessitar tractament del doctor Felix Kersten.
A Polònia:
De Croàcia va sortir el primer transport de jueus direcció a Auschwitz.
Karl Wolff va escriure a l’encarregat del Ministeri de Transports que li produïa gran satisfacció que des de feia dues setmanes tots els dies sortia un tren amb 5.000 jueus des de Varsòvia direcció a Treblinka i que, inclús, estaven en condicions de finalitzar la deportació massiva a un ritme accelerat.
A Alemanya:
A la nit, bombarders britànics varen bombardejar durant dues hores Magúncia, Schloss Johannisberg i Schloss Assmanshausen. Els tres castells varen ser destruïts i una bomba va impactar de ple a una església. Quan els bombers varen arribar a la zona ja no hi havia res a fer.
A Holanda:
El delegat d’Afers Exteriors a La Haia, Otto Bene, va escriure un informe sobre les deportacions a Holanda i en el que va explicar que ara que els jueus sabien què significava la deportació ja no es presentaven voluntaris als transports. Dels 2.000 convocats en la darrere setmana, només 400 s’hi havien presentat.
En el front oriental:
En el sector sud:
Els alemanys varen arribar a Elista, situada a 300 quilòmetres al sud de Stalingrad. També varen conquerir la ciutat de Mineralniye Vody, en el Caucas.
En el Mediterrani:
A Malta, les forces aèries de l’Eix varen atacar l’illa deixant-la sense combustible, municions i aliments. Més de 70 Macchi 202 varen atacar a un comboi que es dirigia a Malta, però els Spitfire varen sortir per defensar-lo.
A Egipte:
A les onze del matí, el tinent general Bernard Law Montgomery va ser traslladat en avió a les crestes de Ruweisat perquè comandés al 8º Exèrcit britànic en substitució del general Neil Ritchie. Aquella ordre va ser donada pel primer ministre Winston Churchill uns dies abans.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, Winston Churchill va enviar un telegrama a Franklin Delano Roosevelt per comentar-li la reunió del dia anterior amb Iosif Stalin. El primer ministre li va confiar de que la trobada amb el dictador soviètic havia sigut cordial i li va dir que confiava en poder establir-hi una relació honesta i ferma, i que no tenia dubtes de que el convenceria de que volien entrar en la batalla amb força i celeritat per obtenir els millors resultats.
A les onze de la nit, Churchill i Stalin es varen tornar a reunir durant unes quantes hores per parlar de l’obertura d’un segon front. En aquesta reunió sí que hi va poder ser Alan Brooke. El dictador va obrir la sessió entregant-li en el primer ministre una memòria que s’havia acabat de traduir i en la qual s’acusava als britànics d’incomplir el seu acord de crear el segon front. Churchill li va dir que ell també respondria per escrit i el va advertir de que no canviarien d’opinió i que les crítiques serien inútils. Stalin es va posar fet una mona i va acusar als britànics de trencar les seves promeses i de ser uns covards, i el va avisar que tard o d’hora tindrien que lluitar perquè no podien vèncer sense entrar en batalla. Churchill no es va voler quedar enrere i li va dir que ell també tenia problemes i que havia vingut amb l’esperança de “trobar una mà amiga” i que estava profundament decebut perquè no l’havia trobat. Durant els següents cinc minuts només va parlar Churchill, que ho va fer tan ràpid que cap dels dos intèrprets va aconseguir prendre notes, només Alexander Cadogan, fins que es va rendir. Stalin va tallar el discurs del primer ministre i es va posar a riure per després dir-li que les seves paraules no tenien cap tipus d’importància i que només importava l’esperit. Un cop va acabar la reunió, el dictador soviètic va convidar el grup britànic a sopar l’endemà. En tornar al seu habitatge, Churchill els va dir en els seus acompanyants que l’endemà marxaria.
Stalin va concedir a Andrei Yeremenko la suprema responsabilitat sobre els dos fronts de Stalingrad i va degradar al general Gordov.
A Suïssa:
Tot i ser un país neutral, el govern suïs va prohibir en una circular a la població jueva refugiar-se al seu país al·legant motius de seguretat i econòmics, tal i com ordenava el decret aprovat el 17 d’octubre de 1939. Aquella decisió no va agradar gens a la premsa del país que era favorable als Aliats.
En el Pacífic:
Entre Guadalcanal i l’illa Florida, a la nit es va produir una batalla naval entre les forces nord-americanes i japoneses.
En els Estats Units:
El comandant W. S. Hogg va criticar que l’ambició del FBI era massa gran per temps de guerra i va dir que alguns agents del FBI s’havien queixat que primer devien la seva lleialtat al seu cap, J. Edgar Hoover, i després als Estats Units.
Diari del Tercer Reich 