Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va traslladar el 4º Exèrcit Panzer amb el Grup d’Exèrcits per conquerir Stalingrad. L’11º Exèrcit va rebre ordres similars. Aquesta ordre va afectar seriosament l’avanç al Caucas.

A la tarda, parlant d’altres temes, Hitler va explicar en els seus convidats que acabava de llegir un llibre titulat Joan a Amèrica que Martin Bormann li havia donat per llegir feia uns dies. El llibre es basava en les condicions en que s’exercia l’activitat intel·lectual i política a a Estats Units i de la sorprenent credulitat del ciutadà nord-americà. Walther Hewel va subratllar que aquesta credulitat no era exclusiva dels nord-americans, ja que els britànics s’empassaven tot el que li explicaven. Hitler els va dir que tot això li recordava un míting de Häusser al que havia assistit a Stuttgart. Tot i que aquell home havia interpel·lat als seus oients amb insults, havia acabat obtenint més vots que Gregor Stresemann. Wilhelm Keitel va compara aquest cas amb els Testimonis de Jehovà i Hitler li va contestar que tenien que impedir tals pràctiques perquè sinó la societat acabaria condemnada a la descomposició. Després d’insistir de que els britànics s’empassaven totes les afirmacions que els donava el seu govern, creia que ara el públic britànic començava a ser reticent i els va assegurar que ells sabien veure les “mentides” que deien en els comunicats militars britànics. Per aquest fet afirmava que no s’havien de creure els comunicats britànics que deien que els nord-americans tenien el millor material de guerra perquè, segons ell, era una mentida i va qualificar els nord-americans d’estúpids com les gallines. Després d’assegurar que el soldat nord-americà perdria en breu la seva capacitat per combatre, Hitler va ressaltar la pobresa i les desigualtats que hi havia a Estats Units, amb 13 milions d’aturats. També els va confessar que s’acabava de llegir un llibre sobre Espanya i els va dir que el caràcter dels espanyols no tenia res a veure amb el dels nord-americans, però, tot i això, va criticar els dos caràcters. Pel dictador, els nord-americans vivien com porcs en un porqueria de model, el capitalista. Bormann li va dir que li cridava l’atenció els regals que feien pràcticament a diari els francesos a l’Església i va afirmar que el poder de l’Església era molt preocupant. Hitler li va dir que això mateix havia passat a Baviera i va exclamar que no podia entendre com la gent pobra podia continuar seguint el relat de l’Església quan els condemnava a continuar sent pobres. Hitler va defensar la ciència en front “les mentides de l’Església” i va afirmar que l’Església s’oposava a tot progrés per no desemmascarar les seves mentides i va assegurar que el musulmà era més il·lustrat perquè no havia concedit a l’home formar-se una idea d’Al·là. El líder alemany va augurar que si a l’Església continuava actuant com actuava a Espanya acabaria “en el racó dels trastos” i va confessar-los que un dia de 1934 Benito Mussolini l’hi havia dit que el Papa tard o d’hora hauria de marxar d’Itàlia. Llavors, Hitler va dir que el poble espanyol tenia una mescla de sang gòtica, franca i mora, i el va definir com un poble anarquista i valent que havia viscut l’època més intel·lectual durant l’època àrab. Per aquest fet, augurava que tard o d’hora a Espanya hi tornaria haver una revolució per eliminar l’Església. Del dictador Francisco Franco va dir que sense la seva ajuda no hagués pogut guanyar la Guerra Civil espanyola i va admetre que estava decebut amb ell perquè no li reconeixia la seva ajuda i, en canvi, li agraïa a Isabel II la Catòlica, a la que considerava com la més gran prostituta de la Història. Inclús va afirmar que la gran tragèdia d’Espanya havia sigut la mort del general Mola perquè considerava que aquest hagués sigut un verdader cap d’Estat. Continuant criticant al govern espanyol, va atacar durament al ministre Ramón Serrano Súñer, qualificant-lo d’esperit dolent que volia preparar el camí per la Unió Llatina i el definia com l’enterrador de l’Espanya moderna.

Precisament, aquell dia l’advocat Heinrich Heim, que s’encarregava d’escriure les conversacions privades de Hitler des del juliol i que ho havia deixar momentàniament, va tornar al seu lloc fins que poc després va suspendre voluntàriament el registre.

A Polònia:

A Cracòvia, en una conferència general del NSDAP en el Districte de Galitzia, el governador Hans Frank va assegurar que sobre la qüestió jueva només volia dir una cosa: que ho arreglarien ells i que cap jueu tornaria entrar a Alemanya.

A Holanda:

A la nit, els alemanys varen arrestar a la majoria dels jueus catòlics i els varen enviar a Westerbork, tot i que els bisbes havien protestat contra la deportació de tots els jueus. 92 jueus catòlics varen ser enviats a Auschwitz, entre ells la monja carmelita i futura santa catòlica Edith Stein.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin estava molt preocupat per reforçar la ciutat de Stalingrad i va ordenar en el general Andrei Yermerenko que es reunís amb ell en privat. A la nit, el cotxe del general es va aturar a l’entrada de les habitacions privades del Kremlin i Yermerenko en va sortir coix per dirigir-se a peu al despatx del dictador. Stalin el va rebre amb molt d’efecte preguntant-li què li feia la seva ferida de la cama. Després de quatre paraules més sobre la salut del general, Stalin li va oferir el comandament d’un dels fronts del sud. Yermerenko va acceptar i Stalin el va enviar al quarter general de la Stavka, situat a uns metres de distància, perquè s’informés de la situació.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen arribar a Salsk i varen tallar la línia ferroviària entre Novorossisk i Stalingrad.

A Suïssa:

El periodista jueu Benjamin Sagalowitz, que dirigia l’Agència de Premsa jueva-suïssa, va informar al representant de Ginebra del Congrés Jueu Mundial, Gerhart Riegner, del genocidi dels nazi. Aquest va informar una setmana més tard, el 8 d’agost, al membre del Parlament de Londres, Sidney Riegner, i al rabí de Nova York, Stepehn Wise, president de l’Assemblea de Jueus Americans, d’aquelles afirmacions.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill estava a punt de viatjar a Moscou per reunir-se amb Stalin per parlar de futurs plans. Abans de marxar, el primer ministre li va assegurar en el rei Jordi VI que tenia poques esperances en la reunió.

---

Per tal d’enganyar als alemanys en els verdaders punts de desembarcament en la futura Operació Torxa, una branca de la Secretaria del Gabinet de Guerra, amb el nom aparent de Secció de Control de Londres i dirigida pel coronel John Bevan, va presentar una sèrie de plans de guerra amb la intenció que els alemanys reforcessin altres llocs. Es varen posar en marxa tres operacions que no existien. L’Operació Sol, contra Narvik i Trondheim; l’Operació Enderrocament, contra Calais i Boulogne-sur-Mer, i l’Operació Kennecott, contra el sud d’Itàlia, Grècia i Creta.

A Egipte:

El 8º Exèrcit britànic s’estava preparant per una ofensiva, que començaria el 23 d’octubre de 1942, i en aquella data ja havia rebut 41.000 homes de reforç, més de 1.000 tancs i 9.000 vehicles de tota classe.