Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler va recordar alguns dels moments que li havia tocat viure com a soldat d’infanteria a la Primera Guerra Mundial, i creia convençut de que si organitzaven viatges a França per visitar els escenaris on s’havien produït els combats de la Gran Guerra tindrien més d’un milió de visites. El dictador volia reconstruir la ciutat d’Ypres, on hi havia lluitat personalment durant la Primera Guerra Mundial, amb els arquitectes encarregats de reconstruir la ciutat de Lübeck. Hitler també va aprovar la política de Hermann Göering de que cada soldat “comprés” el que volgués a França per portar-ho a Alemanya i va afirmar que si els francesos llavors patien privacions no l’importava perquè, en les seves paraules, havien començat la guerra. El dictador va lamentar que de la Unió Soviètica no podrien comprar perquè no hi havia res de valor.

A la tarda, dirigint-se al doctor Otto Dietrich, Hitler li va dir que si fos ell diria que la Gran Bretanya havia descendit al rang d’una nació de segon ordre perquè es deixaven dominar pels nord-americans. El dictador els va dir que de moment no veia la possibilitat d’un desembarcament a l’Oest perquè considerava que els Aliats occidentals no disposaven d’unitats de qualitat i estava convençut de que en el camp aeri ells disposaven de més efectius, de manera que podrien atacar simultàniament tres o quatre punts diferents. A més, creia que els seus soldats es defensarien amb ungles i dents si es podria tal desembarcament i que els generals Aliats no veien factible tal operació. Tot i això, desconfiava dels polítics perquè, en les seves paraules, l’hi havien declarat la guerra quan no estaven preparats per atacar-lo i els generals no ho havien aprovat. Hitler, un cop més, va acusar als jueus britànics de voler enfonsar la Gran Bretanya. També els va dir que si es produís tal desembarcament seria inutilitzat des del primer moment perquè estaven més ben preparats que el 1940, tot el contrari del que pensava dels Aliats occidentals, i havia fortificat la zona amb el Mur Atlàntic. Hitler va acabar la seva reflexió dient que imaginava el treball a l’ombra que deurien està realitzant els adversaris de Franklin Delano Roosevelt.

Durant aquell dia, Hitler va rebre el mariscal de camp i comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Centre, Günther von Kluge. El mariscal volia demanar dues divisions més, però Hitler només l’interessava avançar cap a Moscou a qualsevol preu i no el va escoltar amb atenció. Quan va acabar la reunió, Von Kluge estava furiós amb el dictador, ja que veia que no l’escoltava i li va dir que havia de ser ell qui havia d’assumir tota la responsabilitat. El mariscal va marxar de la reunió bruscament.

A Alemanya:

Wilhelm Keitel va firmar l’ordre Combat contra paracaigudistes solitaris, que deia tots els paracaigudistes Aliats capturats havien de ser entregats al SD.

A Polònia:

A Auschwitz varen arribar els primers jueus de Bèlgica, tots ells immigrants i refugiats, provinents de Malinas (Mechelen en flamenc).

A Finlàndia:

A Hèlsinki, després d’una visita d’inspecció al nord del país, Heinrich Himmler es va reunir amb el president del govern finlandès, Johan Wilhelm Rangell. Parlant de la possibilitat de deportar els jueus finlandesos, Rangell va rebutjar la marginació i persecució dels jueus autòctons i li va assegurar que estaven totalment assimilats. Himmler, segons les actes de Rudolf Brandt, li va replicar que la qüestió social només es podia resoldre “si es mata a pals als altres per poder aconseguir els seus terrenys”. Himmler, però, aconsellat pel seu metge Felix Kersten, va decidir esperar-se a que la qüestió fos tractada de manera discreta en la sessió ordinària del Parlament al mes de novembre.

A Egipte:

Al matí, Winston Churchill va arribar al Caire de camí a la Unió Soviètica. El cap de l’Estat Major General, sir Alan Brooke, el va informar de que si les forces alemanyes tenien èxit en la seva ofensiva en el Caucas i des d’allí aconseguien convertir-se en una seriosa amenaça pel Golf Pèrsic, podria ser necessari pensar en abandonar Egipte i el nord de l’Àfrica per traslladar-se al Golf. Brooke li va explicar que no podien perdre els jaciments petrolífers d’Abadan i Bahrein, ja que Gran Bretanya experimentaria una reducció del 20% de la seva capacitat militar.