Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Günther von Kluge va visitar a Adolf Hitler per demanar-li que retirés dues divisions blindades de l’ofensiva contra Sujinichi per utilitzar-les contra l’amenaça d’un contraatac soviètic a la zona de Rhev. Novament, Hitler va rebutjar la proposta del seu general i va insistir en que s’havien de reservar per l’ofensiva de Sujinichi. Enfadat, Von Kluge li va dir enrabiat i decebut:

Vostè, el meu Führer, assumeix per tant la responsabilitat d’això. 

A la tarda, Hitler els va dir en els seus convidats que Benito Mussolini després de la guerra podria desenvolupar una activitat colonitzadora enorme perquè havia construït cases d’estil colonial bastant senzilles però decents. En canvi, considerava que els russos havien perdut la partida per falta de mobilitat i va afirmar que si Gran Bretanya estava en perill era per les reduïdes dimensions de la mare pàtria. El dictador va afirmar que quan Winston Churchill s’entrevistés amb Iosif Stalin, aquest li recriminaria que per culpa de Stafford Cripps, que segons ell se’n havia anat de la llengua, els alemanys l’havien atacat. Parlant de com havien de ser aquestes trobades a més alt nivell, Hitler es va dir que mai s’havia de fer marxa enrere i que per aquest fet sempre tenia a una persona a punt per si tenia que interrompre les negociacions a la primera dificultat i va confessar-los que Mussolini també actuava de la mateixa manera. 

A Holanda:

Les autoritats alemanyes varen deportar 987 jueus a Auschwitz. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Amb una intensa calor, els soldats alemanys ja havien travessat uns vint quilòmetres més a l’est del riu Kuban, en el Caucas. El 6º Exèrcit va atacar el cap de pont de Kalach, a la riba occidental del Don, i va atrapar al 62º Exèrcit soviètic.

A Egipte:

En el Caire, a la tarda, Churchill va decidir que el comandant Neil Ritchi, que tenia el comandament del 8º Exèrcit, havia de ser substituït pel general Gott, i que Claude Auchinleck, encara que no li caigués bé, havia de substituir a Harold Alexander, que va anar-se’n a l’equip del general nord-americà Dwight D. Eisenhower per encarregar-se de l’Operació Torxa. Però, a la tarda, li varen comunicar que el general Gott havia resultat mort per l’enemic quan es dirigia en avió a El Caire per gaudir d’una tranquil·la tarda de descans. Curiosament, Gott havia fet la mateixa ruta que l’avió de Churchill havia seguit un dia abans. Llavors, el primer ministre va nomenar al general Bernard Law Montgomery en el lloc del difunt Gott i, per tant, va debilitar encara més l’equip d’Eisenhower, ja que el general londinenc formava part de l’equip del comandant nord-americà.

A Guadalcanal:

A les vuit del matí, 18.700 homes de la 1º Divisió d’Infanteria de Marina nord-americana, amb el general Alexander Archer Vandergrift al capdavant, van desembarcar a les dues platges de Guadalcanal, una illa de l’arxipèlag de les Salomó del sud, a Tulagu, i a les illes de Tulagi, Florida, Tananbogo i Gavuth, en l’Operació Atalaya. Amb aquest desembarcament va començar la contra-ofensiva nord-americana al Pacífic contra les tropes japoneses. Els nord-americans van desembarcar a Guadalcanal perquè van saber que els japonesos estaven construint una pista aèria per impedir el trànsit aeri entre els Estats Units i Austràlia, que havia de ser el següent objectiu dels japonesos. Abans de que es produïssin els desembarcaments, les embarcacions aliades varen bombardejar les platges mentre els avions atacaven a les posicions japoneses. Durant l’Operació de desembarcament només avions japonesos amb base a Rabaul, sota el comandament de Sayoshi Yamada, varen atacar a les forces amfíbies en diverses ocasions. 

Tot i els avions japonesos, els nord-americans varen aconseguir desembarcar a Guadalcanal 11.000 marines. Quan la guarnició japonesa de terra va veure als nord-americans desembarcant, varen quedar molt sorpresos i varen fugir cap a la densa jungla, la zona de Punta Creu, que estava infectada de malària. De seguida els nord-americans varen córrer cap a l’aeròdrom, el seu primer objectiu. Per dur a terme aquells desembarcaments, els nord-americans varen utilitzar la llengua basca com a codi secret a través d’un oficial destinat en el quarter de transmissions de San Francisco, que era d’origen mexicà, però de pares bascs. Els nord-americans utilitzarien el basc a Guadalcanal per emetre diverses ordres de combat i en les descripcions que efectuaven els avions que sobrevolaven l’illa.

A l’illa de Tulagi, on hi varen desembarcar 3.000 marines, allí sí que els japonesos hi varen posar més resistència amb 1.500 soldats armats amb fusells, granades i ganivets, però pràcticament tots van morir perquè els ràiders anaven previnguts i varen disparar-los des de molt a prop. Els japonesos, seguint el seu costum, preferien morir abans que entregar-se vius. Els nord-americans varen destruir 15 hidroavions durant aquella operació, però varen perdre en aquella illa a més de 150 homes. A les deu de la nit, Tulagi i Gavutu es trobaven en mans nord-americanes i només alguns japonesos aïllats disparaven sense rumb contra els nord-americans.

A la Gran Bretanya:

El científic alemany Klaus Fuchs es va nacionalitzar com a britànic i va jurar lleialtat a la corona britànica.