Diumenge:
En el Reich:
A Ucraïna:
En el quarter general de Vinnitsa, al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Joachim von Ribbentrop, Hans-Heinrich Lammers, Heinrich Himmler i els gauleiters Josef Bürckel, Simon i Robert Wagner. El dictador els va assegurar que els britànics no tindrien cap responsabilitat a la nova Europa que controlarien i va explicar-los que deixarien el problema dels Balcans en suspens per poder-hi vendre armes. A més, va vaticinar que si els hongaresos entraven en guerra contra els romanesos, aquests últims els hi donarien una gran pallissa. Hitler va confessar-los el seu desig de poder annexionar Hongria, com també Eslovàquia, perquè considerava que els pertanyien i va afirmar que els vienesos tenien el sentit de la gran Alemanya amb molta més claredat que qualsevol altre alemany. Canviant de tema, va manifestar la seva idea de convertir Rússia en el graner d’Europa i va explicar que volia treure’n cada any deu o dotze milions de tones de cereals.
A la tarda, Hitler es va tornar a reunir amb Bürckel, Wagner i Simon. El dictador els va dir que a Ucraïna encara hi havia una reserva d’un milió de tones de blat de la recol·lecció de l’any passat i va assegurar que Ucraïna subministraria cada any de tretze a catorze milions de tones de cereals, tot i que els va advertir de les dificultats climatològiques de la regió. Parlant del temps, va assegurar que si el fang no els hagués paralitzat a l’octubre ara estarien a Moscou. També els va confessar el seu somni el de crear l’Estat més autàrquic del món, un Estat on mai els faltaria de res a la seva única població, l’alemanya, excepte el cafè, però estava convençut de que sabrien buscar alguna colònia que els hi pogués donar. De Iosif Stalin va dir que era meitat bestia i meitat gegant que menyspreava la vida humana i va assegurar que l’exèrcit alemany havia sigut una sort per Europa, ja que considerava que havia aturat els peus del dictador soviètic.
A l’estadi del Kiev es va jugar el definitiu partit de futbol entre soldats alemanys i antics jugadors del Dinamo de Kiev. Fins llavors els ucraïnesos havien guanyat tots els partits i els alemanys havien anat demanant revengés. Per aquest partit, l’equip alemany va cridar a jugadors de l’equip professional de futbol alemany del Flakelf, que llavors jugava a primera divisió. L’estadi estava ple a vessar de gent que esperava una nova derrota alemanya. Com era d’esperar, el partit va començar molt diferent als últims cinc enfrontaments i els alemanys, després de dominar els primers minuts, varen encetar el marcador, però a partir de llavors els ucraïnesos varen aconseguir capgirar la situació. La primera part va finalitzar amb un 2 a 1 a favor dels ucraïnesos. Davant la possibilitat d’una nova derrota, un oficial alemany es va dirigir al vestuari del Dinamo per comunicar en els jugadors que tenien que perdre o, en cas contrari, s’haurien d’atendre a les conseqüències. Els alemanys tenien por de la reacció de Hitler davant d’una definitiva desfeta.
En començar la segona partit, el públic va veure de seguida que els seus jugadors no estaven concentrats amb el partit i, per aquest fet, els varen animar amb més força. Els jugadors del Dinamo es varen encoratjar davant dels càntics de la seva afició i varen marcar el tercer gol. Per si de cas no el varen celebrar amb massa efusivitat. A les acaballes del partit, els jugadors del Dinamo, que jugaven sota el nom de Start, varen marcar el quart i definitiu gol, recordant-los en els alemanys el resultat del primer partit jugat el 12 de juliol. Els ucraïnesos no es varen contenir les emocions i varen celebrar la victòria amb el seu públic, mentre els jugadors alemanys tornaven al vestidor amb el cap abaixat sota l’atenta i acusadora mirada dels oficials alemanys que havien assistit al partit. Els alemanys varen prohibir a la premsa local parlar del partit.
El final els jugadors del Dinamo varen patir les conseqüències per haver guanyat el partit de futbol Un per un varen ser arrestats i mai més es va saber res d’ells. Només estan confirmades les morts de quatre d’ells, que varen ser afusellat en el barranc de Babi Yar. Avui en dia, davant de l’estadi del Dinamo de Kiev hi ha una figura escultòrica que recorda la gesta d’aquells jugadors.
A Polònia:
En el gueto de Varsòvia, les SS varen comunicar que acabaven l’operació iniciada el 22 de juliol de deportar a tots els jueus que no treballessin a les fàbriques als camps d’extermini. Els SS els varen imposar en els supervivents que es deixessin registrar de nou i, per aquest fi, es dirigissin als carrers Ostrowska, Doctor Sonnenhofer, Mila i Nalwski. Es va amenaçar amb la pena de mort qui no es presentés. Unes 200.000 persones es varen presentar a l’hora indicada i varen tenir que desfilar en files de cinc davant del cap inferior d’assalt, Brand, i la seva plana major. La selecció va durar sis dies i es varen seleccionar 50.000 persones per ser enviades a la mort. A les demés persones se’ls va permetre tornar a les seves llars.
A Auschwitz, els alemanys varen assassinar, entre altres, a la cambra de gas a Edith Stein, anomenada sor Teresa Benedictina de la Creu, i la seva germana Rosa. El 1987, el papa Joan Pau II la va beatificar i el 1998 la va canonitzar.
A Alemanya:
El cònsol suec a Stettin, Karl Ingve Vendel, que treballava pel servei secret suec i tenia bons contactes amb membres de la resistència alemanya en l’estament militar, va escriure un informe extens que posava de manifest que els jueus els estaven assassinant a cambres de gas en el Govern General.
En el Mediterrani:
A la nit, les forces de l’Eix varen interceptar al seu pas per l’estret de Gibraltar un comboi que es dirigia a Malta. Un U-Boot va enfonsar el portaavions HMS Eagle juntament amb dos creuers i un destructor. Les demés embarcacions varen ser atacades més tard.
En el front oriental:
En el sector nord:
En dia especialment fred per ser l’agost, l’artilleria alemanya va començar a disparar des de les nou del matí sobre Leningrad. Però la ciutat, que patia un dels seus pitjors moments, s’estava preparant per la tarda estrenar l’obra de la Simfonia número 7 de Shostakóvich a la Gran Sala de la Filharmònica. Per tal de garantir que es podria celebrar l’acte, els soviètics varen organitzar una ferotge contraofensiva. L’atac va tenir lloc mitja hora abans del començament de l’obra.
Abans de començar la simfonia, el compositor Eliasberg va pronunciar un discurs on no va fer cap al·lusió ni a Stalin ni al Partit Comunista. Quan els músics varen començar a tocar els seus instruments, el so de l’orquestra es podia arribar a sentir a l’exterior de l’edifici, on s’hi havien concentrat milers de persones que no havia pogut accedir dins del recinte. En el front, els soldats soviètics varen escoltar la retransmissió a través d’uns altaveus. Abans d’acabar el concert, per megafonia es va demanar al públic que quan s’acabessin els aplaudiments tornessin immediatament a les seves llars, ja que els alemanys havien tornat a bombardejar de nou. Tot i aquesta advertència, la gent va preferir quedar-se allí durant una llarga estona més.
En el sector sud:
Els graners alemanys del Grup d’Exèrcits A de la 1º Divisió Panzer i del 70º Exèrcit varen atacar la ciutat de Maikop, un centre petrolífer a 400 quilòmetres, al sud-est de Rostov, i Krasnodor. Tot i que varen capturar els primers jaciments de petroli, els soviètics havien destruït la majoria de les instal·lacions. Després d’aquesta conquesta, Hitler va ordenar en els seus comandants que avancessin cap a Grozni, Batum i Baku.
A Guadalcanal:
A la matinada, l’almirall japonès Gunichi Mikawa va conduir una esquadra especial composta pels creuers pesats Chokai, Aoba, Furutaka, Kinugasa i Kako, dos creuers lleugers i un destructor a les platges per atacar els punts de desembarcament nord-americans. Llavors, l’aviació japonesa va atacar als nord-americans a l’illa de Savo, entre Guadalcanal i Tulagi, i varen destruir el creuer pesat australià Canberra i els creuers pesats nord-americans Vincennes, Quincy i Astoria, matant a més de 1.000 homes. El creuer pesat Chicago va rebre greus danys, sobretot a proa, igual que dos destructors, però els japonesos es varen retirar sense atacar les embarcacions de transports perquè no sabien que els portaavions nord-americans, que tant temien, havien marxat de l’illa el dia anterior. A la tarda, els creuers de guerra supervivents de l’illa i les embarcacions de transports es varen allunyar de Guadalcanal per por de tornar a ser atacats pels japonesos. La Marina nord-americana es va retirar deixant a l’illa els marines amb poc material, poques municions i pràcticament sense aliments.
A l’Índia:
Aquell dia va començar la campanya de desobediència civil contra la dominació britànica.
Diari del Tercer Reich 