Dimarts:
En el Reich:
A Ucraïna:
A la tarda, Adolf Hitler es va reunir amb Albert Speer i el general Hermann Reinecke i els va dir que el Reichsmark tenia que ser la divisa més sòlida i va afirmar que a l’Est l’única moneda que hi havia eren els productes de la terra. Durant aquell dia va ser informat dels problemes que tenien per obtenir carbó de coc en una reunió amb Speer, Fritz Sauckel, Paul Pleiger i els principals líders de la indústria de l’acer. Pleiger li va dir que no sabia cap més manera per augmentar-ne la producció sinó aconseguien l’arribada de desenes de milers de miners d’Ucraïna i Polònia. Sentint-se senyalat, Sauckel li va dir que això no seria cap problema, però Pleiger hi va posar els seus dubtes. A continuació, Hitler va manifestar que si degut a l’escassetat de carbó la producció de la indústria d’acer no podia produir com se li exigia llavors haurien perdut la guerra. La sala es va quedar en silenci fins que Pleiger li va prometre que faria tots els possibles per aconseguir l’objectiu. Llavors, Hitler els va dir que els preus en aquesta zona de l’Est estaven molt desajustats en relació amb els d’Alemanya, però els va explicar que era precís que ho continués estant per poder-se’n aprofitar i amortitzar les despeses de la guerra. Creia que en un termini de deu anys serien l’única nació que no tindria deutes. Tot i que ho dubtava, va afirmar que si els britànics li oferien la pau ell l’acceptaria perquè considerava que ja estaven ben pagats ocupant els territoris de l’Est i va deixar clar de que “en sortirien grassos i inflats”. A més, va dir que no tornarien res del que obtinguessin i s’apropiarien de tot el que els fos útil, encara que els demés protestessin. Per aquest fet considerava que la pau era el millor negoci. A continuació va tornar a criticar un cop més el clergat i els va prometre que un dia acabaria amb ells de forma abrupta i decisiva. Un altre cop va relacionar el clergat amb els jueus i va afirmar que per aquest fet no mereixia la pena preocupar-se del destí d’alguns jueus, que va qualificar de fastigosos i de carronya. En especial va atacar al comte Preysing i va assegurar que l‘església catòlica només tenia l’objectiu de veure’ls destruïts.
En el quarter general de les SS a Zhitomir, Heinrich Himmler va ordenar en els caps dels camps de concentració que només els internats alemanys serien autoritzats per infringir penes corporals a altres alemanys. Aquell mateix dia, Himmler va rebre d‘Adolf Eichmann un informe dels primers progressos en el genocidi jueu. Durant aquella jornada, Himmler va requerir tractament del doctor Felix Kersten.
A França:
El Untersturmführer Horst Ahnert, de l’Oficina de Theodor Dannecker, va informar a la RSHA de que degut a la suspensió temporal de les batudes contra els jueus havia planejat enviar als nens reunits en els camps de Beaune-la-Rolande i Pithiviers a Drancy i demanar autorització a Berlín. Dos dies més tard, Günther va donar la seva aprovació, però va advertir a Ahnert que no enviés transports plens de nens.
De les 7 a les 11 del matí, els alemanys varen executar a 88 ostatges en el mont Valéries. Tot i que l’Alt Comandament havia anunciat la xifra de 93, el final en varen ser 88. Tots els ostatges assassinats eren acusats d’haver col·laborat o d’haver participat en actes “de terrorisme” com el del 5 d’agost. Només tres dels ostatges havien sigut detinguts per la Gestapo; els altres havien sigut capturats per la policia francesa. Només nou d’ells havien participat en actes contra les tropes alemanyes. Aquell mateix dia, els alemanys varen començar a deportar treballadors forçats francesos a Alemanya per treballar en la indústria bèl·lica del país.
En el Mediterrani:
El comboi de l’Operació Pedestal, que es dirigia a Malta, va patir un cop molt dur quan el portaavions HMS Eagle va ser tocat pels torpedes del submarí U-73. 8 minuts més tard el portaavions es va enfonsar.