Dimecres:
En el Reich:
A Ucraïna:
De forma urgent, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Hermann Göering, el general Wilhelm Keitel i Heinrich Himmler per establir un punt en comú en la trajectòria de la guerra. Després de consultar-ho amb els seus membres de més confiança de dins del partit nazi, Hitler va canviar d’opinió sobre l’Operació Blau, que estava destinada cap al sud de la Unió Soviètica, i va ordenar, amb el suport dels seus jerarques, que les forces del general Hermann Hoth que es dirigissin cap a Stalingrad després d’haver-els-hi demanat que anessin al Caucas. Aquest canvi d’estratègia no va ser consultat a cap dels grans mariscals o homes més importants de l’exèrcit alemany. Tot i que les noves ordres no varen agradar gens a dins de l’Exèrcit, quan en el general Hoth se li va notificar aquell canvi no va protestar i va complir les ordres.
Durant aquell dia, al migdia, Hitler va defensar que el matrimoni era un acte sagrat, tot i que creia que era menys emocionant per l’home, i va criticar el costum dels convidats de fer petits discursos en honor als recents casats. Llavors, el dictador els va relatar el dia que va entrar en contacte amb les elits alemanyes, al voltant de 1921, i els va confessar que el seu programa havia alterat a les sensibilitats burgeses. També va recordar alguns episodis que li va tocar viure durant la Primera Guerra Mundial i va defensar els mariners abans que els soldats de terra. Dirigint-se a l’almirall Theodor Krancke, el dictador li va explicar que d’aquí provenia el complexa d’inferioritat que seguien experimentant els soldats de l’exèrcit de terra respecte als de la Kriegsmarine.
Més tard, Hitler els va explicar en els seus convidats que el sabó alemany era de tal qualitat que un s’hi podia rentar les mans tants cops com fes falta sense que li fes mal la pell i els va confessar que havia sigut idea de Hermann Göering la creació d’aquest sabó. Parlant d’art, el dictador els va dir que el vals era el ball més bonic que existia i després el Schuhplattler, un ball típic de l’Alta Baviera. També va comentar que trobava ridícul que la gent que anava a la muntanya portés botes perquè no deixaven circular l’aire i els va confessar que prescindir dels pantalons curts havia sigut un dels seus grans sacrificis que havia fet a la vida perquè per ell portar pantalons llargs era una gran molèstia. Els va explicar que no notava el fred, i que abans podia portar pantalons curts (Lederhosen) fins i tot quan estaven a 10 graus sota zero. Llavors va declarar que en un futur volia tenir una brigada de muntanya de les SS que portessin pantalons curts. Parlant d’uniformes, els va dir que havien millorat els uniformes de la Wehrmacht.
Heinrich Himmler va rebre en el Feldkommando Hegewald a Walter Schellenberg, que aquest li va proposar mantenir contactes secrets amb els Aliats per estudiar les possibilitats d’un compromís de pau. Tot i que en un principi va rebutjar enèrgicament la proposta, al llarg de l’entrevista va anar canviant d’opinió. Tot i que li va permetre parlar amb intermediaris dels països neutrals, Himmler el va avisar de que en cas d’un greu error n’hauria d’assumir les conseqüències.
A les dues del migdia, Himmler, Schellenberg i set oficials més varen dinar tots junts. A tres quarts de cinc, Himmler i Schellenberg es varen tornar a reunir a soles. A dos quarts de set, Himmler va necessitar els tractament del doctor Felix Kersten, que també visitarà aquella mateixa tarda a Schellenberg, seguint la recomanació del seu cap. El doctor li va diagnosticar una disfrenia funcional agreujada per fortes tensions del duodè. Només en aquesta sessió, Schellenberg ja va notar millora, però va necessitar més tractaments. Kersten i Schellenberg es varen passar la nit parlant i de seguida varen simpatitzar. El doctor també li va manifestar el seu desig de pau i li va prometre influenciar a Himmler per acabar amb la guerra.
A Kiev, Fritz Sauckel va assistir a una conferència per estimular la col·laboració entre els organismes oficials per posar més èmfasis a la urgència de reclutar mà d’obra. Durant la reunió va tenir que escoltar una sèrie d’informes orals dels funcionaris del districte que no li varen agradar gens. No tenien suficients homes per entrar a les zones en les que hi havia activitat guerrillera perquè els guerrillers mataven als funcionaris alemanys. A més, quan aconseguien un grup de treballadors aquests s’escapaven a la que podien.
A Holanda:
Erich Rajakowitsch va enviar un telegrama a les SS a França en la que informava que ell personalment havia enviat a 83 jueus holandesos a Auschwitz, inclosos deu nens d’entre tres i deu anys.
A Polònia:
A Auschwitz, els alemanys varen gasejar a 550 jueus.
A un quart de dotze de la nit, bombarders soviètics varen bombardejar Varsòvia fins a dos quarts de dues de la matinada. En caure les primeres bombes varen sonar les sirenes antiaèries, que no varen deixar de xiular fins a dos quarts de tres de la matinada. L’objectiu dels soviètics, a part de la ciutat, eren les línies de ferrocarril del voltant. En conseqüència hi va haver diversos morts, alguns edificis varen quedar destruïts o danyats i l’endemà molts serveis públics com l’electricitat, l’aigua, els tramvies… no varen funcionar.
A la Unió Soviètica:
Des de Teheran, Winston Churchill, acompanyat per Averell Harriman, va arribar a Moscou a les cinc de la tarda per reunir-se amb el dictador Iosif Stalin i alguns delegats francesos per discutir l’obertura d’un segon front que tan desitjava el dictador soviètic. El primer ministre es va instal·lar a la State Villa nª7, a mitja hora del Kremlin, en un bosc de pins. A les set de la tarda es va reunir amb Stalin, i només l’acompanyaven en aquella reunió Harriman, Archibald Wavell, l’ambaixador a Moscou, Clark Kerr, i un intèrpret. Els generals que l’acompanyaven no havien arribat a temps perquè a Teheran havien tingut problemes amb el motor de l’avió i no es varen poder enlairar. La reunió va durar tres hores i quaranta minuts i es va decidir posposar l’obertura del segon front. Churchill li va explicar que desembarcarien a l’Àfrica Septentrional. Stalin no li va fer gens de gràcia i va preguntar per què tenien tanta por dels alemanys. El primer ministre també li va parlar dels bombardejos a Alemanya i Stalin li va recomanar que llancessin les noves bombes britàniques de quatre tones amb paracaigudes perquè no s’enfonsessin a terra.
A la Gran Bretanya:
A Abergavenny, Escòcia, Rudolf Hess es va reunir amb el diplomàtic de l’ambaixada de Suïssa, el senyor Thurnheer.
En els Estats Units:
L’actor Clark Gable es va presentar a les oficines de l’Exèrcit per presentar als seus serveis. Tot i tenir 41 anys, l’actor va ser acceptat. Gable volia superar la mort de la seva tercera esposa, Carole Lombard, morta aquell any en un accident aeri.
Diari del Tercer Reich 