Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Adolf Hitler i Joseph Goebbels varen parlar de l’atac britànic i canadenc del dia anterior a França. El dictador estava convençut de que l’operació aliada havia sigut obra de Iosif Stalin i creia que Winston Churchill estava sota les ordres del dictador soviètic. Parlant de Stalin, en va lloar la seva figura dictatorial i va comentar que quan Alemanya guanyés la guerra li perdonaria la vida i l’exiliaria a un balneari, però, en canvi, al primer ministre i al president Franklin Delano Roosevelt els penjaria.
Al migdia, Hitler va rebre el doctor Hans-Heinrich Lammers, el doctor Otto Thierack i el doctor Curt Ferdinand Rothenberger. El dictador els va explicar que acabava de llegir que un home havia sigut condemnat a tres mesos de presó per haver maltractat a un animal, concretament a una gallina, i els va confessar que no estava d’acord amb la sentència perquè trobava molt més injust caçar animals. Considerava que la justícia hauria de tenir en compte el mòbil que animava a cometre un delicte i que s’havia de veure la gravetat del delicte en relació a les circumstàncies. Per exemple, ara que estaven en guerra i que les dones treballaven a les fàbriques, creia que s’havien d’endurir les sentències contra aquells lladres que robaven les bosses de mà a les dones. També demanava actuar amb duresa, inclús amb la pena de mort, contra els lladres que aprofitaven per robar durant els bombardejos Aliats. Demanava actuar ja per tal de no minvar la moral dels seus soldats i considerava que era més dur ser soldat que no pas viure tancat a una presó. Per això considerava un error mantenir a “aquestes persones a les presons, mentre els exemples més esplèndids de la raça alemanya eren sacrificats al camp de batalla”. El dictador va afirmar que ell no era una persona brutal perquè, en la seva opinió, es movia únicament per la seva raó i va explicar-los que havia arriscat la vida més de mil cops i que si continuava viu era gràcies a la seva bona sort. Per ell sempre s’havia d’actuar sense mostrar debilitat i va assegurar que tots els “traïdors” del Tercer Reich moririen. Tornant a parlar dels caçadors furtius, va declarar que no els condemnaria a presó, sinó que els enviaria al front en un cos franc de les SS. Per defensar la tortura, els va relatar el cas Seefeld, que va confessar, segons el dictador, l’assassinat de 107 persones gràcies a les tortures que havia patit durant un interrogatori de la Gestapo mentre el ministre Frantz Gürtner no havia sigut capaç de descobrir més de 12 assassinats per aquell individu amb els seus mitjans. Considerava que la funció de la justícia era mantenir l’ordre social i per tant justificava tots els mitjans perquè es respectés tal ordre i va deixar clar que la missió dels jutges era enorme. Per aquest fet demanava modificar les ensenyances que es donava en les facultats de Dret. També creia que els advocats havien d’estar al servei de l’Estat i els va narrar dues experiències nefastes per als seus interessos que havia tingut amb uns advocats.
A la tarda, Hitler va comentar en el seu entorn que ell considerava que per guanyar la guerra no només havien de confiar en una arma com demanaven molts i els va recordar que si Frederic el Gran havia triomfat en el seu temps havia sigut gràcies a la seva astúcia. Hitler va defensar que si no fos per la mecanització que hi havia al país, Estats Units s’enfonsaria ràpidament. Canviant de tema, el dictador els va dir que sovint li preguntaven si la pel·lícula d’Otto von Bismarck es podia exportar i va afirmar que el Canceller de Ferro havia elogiat al Kàiser, però que Guillem II havia sigut un irresponsable allunyat del poble. El va culpar d’haver deixat que la socialdemocràcia arribés al poder i de desmoralitzar el poble amb la destitució de Von Bismarck. Inclús va afirmar que era d’ascendència jueva. Canviant un cop més de tema, el dictador va assegurar-los que ell mai regalaria un avió a ningú i els va confessar que ell no practicava cap esport perquè faria el ridícul. També els va relatar que quan Adolf Müller li ensenyava a conduir va ser empresonat i després de sortir en llibertat condicional temia que les autoritats bavareses aprofitessin qualsevol infracció seva per tornar-lo de nou a la presó i per això va preferir no conduir. Continuant defensant la idea de no fer el ridícul, els va senyalar que no podia entendre que Benito Mussolini volgués pilotar avions quan era clar que no en sabia. Dirigint-se a Nicolaus von Below, Hitler li va preguntar si Albert Kesselring pilotava avions. Von Below li va contestar que només un Storch i Hitler li va replicar que el que havia de fer era deixar que pilotessin els pilots professionals.
Després de la reunió amb Hitler, Goebbels va viatjar a Varsòvia, on es va trobar amb el SS-Obergruppenführer Friedrich Wilhelm Krüger, amb qui va parlar de l’eliminació del gueto.
Roland Freisler, secretari d’Estat en el Ministeri de Justícia, va ser nomenat president del Tribunal del Poble, el Volksgerichtshof, i Otto Thierack va ser nomenat ministre de Justícia en substitució de Franz Schlegelberger, considerat per Hitler massa tou.
A Polònia:
La Companyia de Reserva policial Colònia va massacrar, durant aquell dia fins al 24 d’agost, als jueus de la ciutat de Kielce. En total varen assassinar a més de 20.000 persones.
Heinrich Himmler es trobava de viatge d’inspecció entre Leópolis i Lublin.
A Hongria:
Esteve Horthy, vi-regent hongarès i fill del regent hongarès Miklos Horthy, va morir a Kiev en un accident d’avió quan l’aparell va caure en enlairar-se. El seu pare, tot i ser fidel al règim nazi, va sospitar que els alemanys estaven al darrere de la mort del seu fill perquè no volien que Esteve, considerat pels nazis amics dels jueus, algun dia arribés a governar Hongria.
En el front oriental:
En el sector sud:
En el Caucas, els alemanys varen ocupar la ciutat de Maikop.
A Guadalcanal:
La 1º Divisió del Cos de Marines del general Alexander A. Vandergrift va rebre per primer cop reforços per via aèria després de que l’aeròdrom Henderson Field estigués en condicions d’utilitzar-se.
Diari del Tercer Reich 