Divendres:
En el Reich:
A Ucraïna:
En el Wehrwolf, al migdia Adolf Hitler va rebre a Rudolf Gercke. El dictador va explicar en el seu entorn que perquè un diari tingués vendes havia de tenir un llenguatge senzill per als seus lectors. Hitler va posar l’exemple de la Völkischer Beobachter, que quan Alfred Rosenberg n’era el director tenia un llenguatge difícil d’entendre i no es venia tant bé. El líder alemany va acusar a Rosenberg de no actuar de la forma correcte i va creure que no havia sigut competent per culpa dels seus orígens bàltics. Creia que les famílies bàltiques tenien cert aire de superioritat. També va criticar a les persones que es passaven el dia investigant sobre la genealogia de la seva família perquè estava segur de que els documents no sempre s’havien conservat fi de dignes i per tant hi havien masses interrogants. Canviant de tema, els va explicar que Fritz Sauckel l’hi havia explicat que una quarta part de les noies que venien de l’Est eren verges i va assegurar que no hi havia res més primitiu que l’amor. Hitler va fer una defensa a ultrança de la vida a les petites poblacions, tot i que va dir que en el camp es treballava molt i hi havia una mala dieta i una mala higiene, i va assegurar que gràcies als seus canvis en el model de vida el poble vivia una onada de salut.
A la tarda, Hitler els va relatar que quan es començava una operació militar s’havia de tenir determinació i no hi havien d’haver dubtes perquè sinó l’operació estaria condemnada al fracàs. A continuació va criticar que hi hagués dialectes a Alemanya, ja que considerava que perjudicava a certs sectors i per tant defensava que només hi hagués una manera de parlar única en alemany. Canviant de tema, Hitler va demanar que les taquígrafes estiguessin ben pagades i ben considerades perquè per les seves mans passaven grans secrets.
A Alemanya:
Joseph Goebbels va escriure que un alt comandament de les SS i cap de la Policia, probablement Krüger, l’havia informat sobre la situació en el gueto de Varsòvia. El ministre va deixar constància de que sabia que estaven evacuant els jueus en gran número cap a l’Est i va afirmar que l’assumpte jueu s’havia de manejar sense sentimentalismes i sense massa consideració, ja que per ell era l’única manera de resoldre l’anomenat problema jueu.
En el front oriental:
En el sector sud:
El 6º Exèrcit de Friedrich Paulus va travessar el riu Don fent cas omís a les defenses soviètiques per després dirigir-se a Stalingrad. Paulus va ordenar en el 51º Cos que un cop creués el riu es dirigís a Vertiachi. La maniobra va tornar agafar desprevinguts als soviètics.
En el Caucas, caçadors alpins alemanys del Grup Jaegers de la 1º Divisió de Muntanya varen intentar hissar la bandera de Guerra del Reich tot i els forts vents a quaranta metres del punt més alt del Elbrus, a 5.633 metres, gesta que va fer enfurismar a Hitler quan ho va saber perquè no volia que els seus soldats es distraguessin. Entre els 21 alpinistes que varen escalar aquesta muntanya n’hi havia tres del poble d’Oberstdorf: Kaspar Schwarz, el seu nebot Hans Schwarz i el fuster Otto Niederacher.
Després dels últims dos dies abortar l’expedició, els 21 alpinistes varen començar a escalar després de que per fi el temps millorés. Però quan es varen aturar per descansar a un refugi, a uns 320 metres del cim, les condicions varen empitjorar dràsticament, tot i això varen continuar. En voler clavar la bandera al cim es varen adonar que la tempesta l’havia malmès. Tot i que no podien fer fotografies, varen celebrar la gesta. La baixada encara va ser pitjor que la pujada per culpa de les condicions climàtiques. Els que estaven amb més forma física varen avançar els que ho estaven menys i varen tirar per la seva banda fins que els varen amenaçar d’aplicar-los un consell de guerra si no tornaven amb el grup. Quan l’equip va arribar per fi al Refugi 11 a les vuit del vespre varen descobrir que els faltava un alpinista. L’endemà va reaparèixer.
A Izbutsenskiji, en el Don, 600 soldats italians varen lluitar amb èxit contra 2.000 soldats soviètics armats amb morters i metralladores. Aquesta batalla va ser l’última càrrega de Cavalleria de la història europea, i va permetre unir el 6º Exèrcit alemany amb l’italià per la conquesta de Stalingrad.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va tornar a la Gran Bretanya després de passar-hi 23 dies fora.
A Líbia:
Erwin Rommel va demanar que el rellevessin degut als seus problemes mèdics. El seu doctor li va diagnosticar desordres gàstrics persistents i una tensió arterial molt baixa combinada amb marejos. La Guineu del Desert va suggerir que Heinz Guderian fos la persona seleccionada per substituir-lo, però la seva petició va ser rebutjada i Rommel va tenir que seguir combatent.