22 d’agost de 1942

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

A la tarda, en el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va criticar als hongaresos de seguir el seu govern sense fer-se preguntes. A continuació, després de dir-los que acabava de llegir alguns llibres que creia que haurien de ser de lectura obligadora, com el llibre d’Aladorff, els va explicar que podria ser catastròfic que els britànics fossin expulsats de l’Índia perquè pensava que els soviètics se’n aprofitarien i va assegurar que “tot hi que els indis podien viure a la misèria sota el jou britànic” no viurien millor quan aquests haguessin marxat. El dictador va afirmar que els britànics no desitjaven una Índia superpoblada i va assegurar que si mai ocupava l’Índia enviaria unes comissions d’estudis per saber com vivia la població local i que provarien que els indis tenien una civilització més antiga que l’alemanya. Tot i això, va defensar que la raça blanca no havia sigut tant violenta com se la volia fer veure contra els indígenes de l’Índia o de Mèxic, ja que creia que aquests ja eren molt violents. Per ell, les atrocitats atribuïdes a Hernan Cortés eren la imatge de la moderació.

Canviant radicalment de tema, va comentar que en les proximitats de cada estació ferroviària de Rússia s’haurien de construir centres de recollida de cereals per portar-los cap a l’oest d’Europa. Volia a més que Ucraïna depengués del Reichsmark. També va dir que no estava d’acord amb la voluntat d‘Alfred Rosenberg d’elevar el nivell cultural de les zones ocupades. Tornant a parlar de l’Índia, va assegurar que si mai ocupaven el país canviarien les maneres de viure i els rituals de la gent autòctona com el d’incinerar els cadàvers dels difunts i llençar les cendres al riu. Després de lloar la bellesa de la ciutat de Budapest, els va confessar que havia enviat tots els arquitectes de Berlín a París perquè s’inspiressin per la transformació de la capital.

Més tard, després de rebre a Herbert Backe i al capità Topp, Hitler els va explicar en els seus convidats que amb el temps Iosif Stalin hagués fet de la Unió Soviètica un monstre superindústrialitzat per beneficiar el nivell de vida dels seus partidaris sense tenir en compte els interessos de la població. El va definir com un home que jugava brut, però amb classe, i va dir-los que veia probable que es volgués replegar cap a la Xina quan no tingués possibilitat d’escapar d’ells. Canviant de tema, va lloar la figura de David Lloyd George i va afirmar que l’antic primer ministre ja havia vaticinat en el seu temps que el Tractat de Versalles només portaria una altra guerra. Recordant la Primera Guerra Mundial, va afirmar que ells, els alemanys, havien obligat en els britànics a disparar a tot hora i, en conseqüència, havien eliminat la costum britànica d’aturar-se per fer el te de les cinc. A continuació, Hitler va confessar-los que es preguntava per què ara els britànics no els llençaven bombes incendiàries.  


Joseph Goebbels va veure algunes escenes d’un documental que s’havia gravat del gueto de Varsòvia i, després, va comentar en el seu Diari que el jueus allí mostraven que eren un “bub pestilent” que havien de fer desaparèixer des de qualsevol mitjà.

A Alemanya:

Roland Freisler va ser nomenat president del Tribunal Popular, el Volksgeritshof.

A Polònia:

En un poble de la regió de Bialystock, la Gestapo i les SS varen reunir a tots els homes i en varen escollir deu per torturar-los i afusellar-los. A la regió pròxima de Slonim, després de que un informe de la Gestapo descrivís una lluita armada de sis hores, varen afusellar a 200 partisans i a molta gent del poble, la meitat dels quals eren jueus, i es varen suprimir dos campaments de partisans. 


En el camp d’extermini de Treblinka, els guàrdies de les SS varen afusellar a la recepció del camp a una gran quantitat de jueus que acabaven d’arribar en un transport, ja que les cambres de gas estaven plenes. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El 6º Exèrcit alemany ja estava a l’altra riba del riu Don i es preparava per avançar cap al Volga per conquerir la ciutat de Stalingrad, tal hi com desitjava Hitler. A la tarda, el general Hans Hube de la 16º Divisió Panzer i un coronel parlaven del treball dels pròxims dies en un hort proper al cap de pont quan, de sobte, un correu els hi va entregar un missatge. Hube el va llegir ràpidament. El missatge deia:

L’atac començarà demà a dos quarts de cinc de la matinada, Sickenius

Llavors, els dos homes es varen acomiadar i varen quedar per l’endemà. Hube va fer una pausa, es va tocar la gorra amb la seva única mà i li va dir irònicament:

Demà per la nit, a Stalingrad….


En el poble de Krasnodar, les SS varen agafar als pacients de l’hospital municipal i els varen carregar en un furgó i allí dins els varen enverinar. Un cop tots eren morts els varen enterrar en una fosa. Però, curiosament i sorprenentment, hi va haver un supervivent, Ivan Kotov, un torner especialitzat que tenia problemes crònics de salut i que aquell dia havia anat a l’hospital municipal per recollir un certificat mèdic. Kotov va arribar en el moment que les SS estaven carregant els pacients en un furgó. En un principi s’ho va quedar mirant, però el varen agafar i el varen ficar també dins del furgó amb la resta. De seguida va començar a sentir ofecs en quan va arrencar el furgó, però com que l’havien entrenat en una ocasió pels atacs aeris es va treure la camisa, la va amarar d’orina i es va tapar la cara amb ella. Va perdre el coneixement i quan es va recuperar estava enterrat a una fosa de la qual va sortir.

A la Unió Soviètica:

Stalin va enviar un telegrama als seus aliats per queixar-se de que obrissin un segon front al nord de l’Àfrica en la futura Operació Torch i no ho fessin a Europa, tal i com desitjava.

A Brasil:

El govern brasiler va declarar la guerra a Alemanya i a Itàlia.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.