Dimarts:

A França:

Philippe Pétain va enviar un telegrama a l’almirall i cap de les Forces Armades, Jean François Darlan, per autoritzar-lo a negociar secretament amb els Aliats la neutralitat de l’Àfrica del nord francesa. Un cop l’almirall va llegir el telegrama de Pétain, va ordenar per ràdio a les seves tropes i a tots els caps francesos acabar amb tota la resistència al nord de l’Àfrica. A Marroc, les tropes de George S. Patton estaven a punt d’ocupar Casablanca, i a Orà va cessar tot combat entre les tropes nord-americanes i les tropes franceses. Pétain, des de Vichy, va desautoritzar immediatament aquesta iniciativa de baixar les armes per no haver-ho negociat prèviament i va destituir a Darlan. Llavors, Darlan va intentar anular les seves ordres, però el general Mark Clark no ho va permetre. El comandant francès i el nord-americà es varen reunir durant aquell dia a Alger i ells varen acordar emetre l’ordre a les tropes franceses en el nord de l’Àfrica perquè respectessin l’alto al foc, però poc després va arribar la notícia de Vichy que Darlan havia sigut destituït com a comandant suprem al nord de l’Àfrica. Clark el va posar sota arrest domiciliari per la desconfiança que li transmetia. Charles Noguès va substituir a Darlan per ordres de Pétain.   

Pétain durant tot el dia va estar dubitatius sobre el què havia de fer. Des del matí, a Vichy, després de que autoritzés a Darlan a negociar la neutralitat, no la retirada, alguns militars varen pressionar al mariscal perquè marxés al nord de l’Àfrica i es posés al capdavant de la dissidència. Però el vell mariscal va rebutjar l’oferta. A la tarda va creure que Vichy encara es podia unir als Aliats negant-se a capitular. Però, a la nit, els alemanys varen redactar una nota al govern de Vichy per informar-los sobre la necessitat d’ocupar el litoral mediterrani francès per fer possible el desembarcament immediat de contingents alemanys i italians a Tunis i a Bizerta, i exigien que no s’hi oposessin. Hores més tard va arribar una nota de Berlín que explicava que aquesta mesura no modificaria en res les condicions de l’armistici.

En el Reich:

A Alemanya:

A Munic, en el Führerbau, quan es va tenir notícies de la neutralitat francesa al nord de l’Àfrica, Adolf Hitler, Hermann Göering, Joachim von Ribbentrop i el comte Galeazzo Ciano varen quedar molt decebuts davant d’aquella notícia i es varen reunir per decidir ocupar tot França. Per la seva part, Pierre Laval, que es trobava des del dia anterior a la ciutat bavaresa, es va quedar al marge de la reunió i no va saber dels nous plans d’ocupació dels alemanys. Laval estava molt nerviós, ja que no sabia com justificar els nous plans de Pétain. Quan Hitler es va dirigir cap a ell el va tractar de forma freda i distant, i li va preguntar si França estava en condicions d’assegurar punts de desembarcament a Tunísia. Laval només li va respondre que no podien cedir a l’Eix Tunis i Bizerta. Hitler, en veure que no arribarien a cap acord i que no en trauria informació, va marxar a una altra sala on estava reunit amb els seus ministres i el comte italià deixant al francès tot sol a una sala. Laval es va posar tan nerviós que es va passar tota l’estona fumant, mentre des d’una altra sala es transmetia l’ordre d’ocupar tot França. El dictador, en una carta al mariscal Pétain i en una proclama dirigida al poble francès, va justificar la necessitat de defensar la costa del sud de França i Còrsega contra la invasió dels Aliats des de la seva nova base en el nord de l’Àfrica.

---

Aprofitant els actes a Munic, Alfred Rosenberg es va reunir amb Erich Koch per parlar d’Ucraïna.

---

Heinrich Himmler va rebre el seu habitual tractament mèdic del doctor Felix Kersten i aquest cop, davant la insistència del doctor perquè aturés el genocidi jueu, va voler parlar del tema. Himmler li va confessar que aquella operació no era idea seva i va assegurar-li que la idea provenia del ministre Joseph Goebbels. El cap de les SS li va narrar que anys enrere Hitler li havia ordenat que allunyés als jueus d’Alemanya amb tots els seus béns i que ell només havia iniciat aquella operació. Inclús, va afirmar, ell havia castigat els excessos de la seva gent quan n’havia tingut notícies. Està clar que Himmler es volia treure totes les responsabilitat d’aquell tema, ja que l’eliminació dels jueus havia sortit també de la seva ment juntament amb la de Hitler i la de Reinhard Heydrich. A més, els jueus que abandonaven Alemanya no ho podien fer amb tots els seus béns i les seves riqueses, tal hi com explica Himmler en aquesta trobada amb el doctor Kersten. Els jueus eren obligats a deixar el 80% de les seves riqueses. 

A Polònia:

Bernhard Krüger va emetre un decret sobre la creació de guetos en els districtes de Kielce, Krakow i Galítzia.

A Egipte:

Les tropes aliades ja controlaven 2.000 quilòmetres de la costa, obligant a les forces de l’Eix a retirar-se de Líbia. Només en aquella jornada la infanteria aliada havia destruït a 77 tancs alemanys i 47 italians.

A Algèria:

La Luftwaffe va atacar Alger i va començar una sèrie de devastadors raids contra les formacions aliades que avançaven per la carretera costera. El seu objectiu era ajudar el número més gran de tropes a arribar a l’oest abans de que arribessin els Aliats.

A Marroc:

Dwight D. Eisenhower va ordenar-li des de Gibraltar a George Patton que ataqués. Ràpidament, tancs Sherman es varen dirigir a Safi, a les a fores de Casablanca, mentre la infanteria nord-americana ocupava posiciona al nord de la ciutat. 

A la Gran Bretanya:

En el banquet anual de l’alcalde de Londres, Winston Churchill va declarar que tot i el triomf al nord de l’Àfrica això no era el final, ni tant sols el principi del final, i que es podria dir que era el final del principi.