Dimarts:

La conquesta de la França no ocupada:

Després del desembarcament dels nord-americans i els britànics al nord de l’Àfrica el 8 de novembre, Adolf Hitler va ordenar a les tropes alemanyes que ocupessin la França de Vichy en l’Operació Anton. A dos quarts de sis del matí va arribar a Vichy una carta de Hitler dirigida al mariscal Philippe Pétain per anunciar-li l’entrada imminent de les tropes alemanyes en la zona no ocupada per la necessitat que tenien d’ocupar el litoral mediterrani. A les set del matí, les unitats de la Wehrmacht varen travessar la línia de demarcació i varen penetrar la zona sud francesa. A les nou del matí, un tren blindat alemany va arribar a l’estació de Moullin. A dos quarts d’onze, Gerd von Rundstedt, vestit de gala, va arribar a Vichy per notificar-li oficialment a Pétain l’ocupació de la zona que fins llavors era denominada com a lliure. Pétain va llegir-li la seva nota de protesta, que hores més tard va ser difosa per la ràdio, on criticava la decisió alemanya. A la tarda, Pierre Laval, tornat de Munic, estava preocupat perquè Hitler li acabava de dir que el seu seria el seu últim govern i que després vindria un gauleiter. En reunir-se amb Pétain, Laval va convèncer al mariscal perquè renunciés a la seva intenció d’ordenar a les tropes franceses del nord de l’Àfrica que deixessin de combatre contra els Aliats occidentals. Un Pétain esgotat va acceptar la proposta de Laval de continuar lluitant amb els alemanys.

A continuació, els alemanys, amb sis Einsatzkommandos de la Gestapo, varen començar a detenir a tots els francesos que trobaven sospitosos. Molts varen marxar de França, com el general Jean Marie de Lattre de Tassigny, que va marxar de Montpellier. Els secretaris d’Estat per la Defensa Nacional Bridoux, Gabriel Auphan i Jannekeyn varen ordenar a les tropes franceses que no posessin resistència i varen ser retinguts en els quarters generals. Rene Bousquet, el cap de la policia francesa, també va donar la mateixa ordre a la seva policia. D’aquesta manera les tropes alemanyes varen avançar durant aquell matí per la zona sud sense cap incident. Per la seva part, les tropes italianes varen entrar a la Rivera francesa i varen desembarcar a Còrsega per ocupar França juntament amb els alemanys.

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va reunir-se amb Arthur Greisler, governador de la comarca del riu Warta, i varen parlar de la qüestió jueva. Hitler li va ordenar que actués contra els jueus com millor li semblés. 

A França:

El SS-Obersturmführer Klaus Barbie va assumir el càrrec de cap de la Gestapo a Lió.

En el front oriental:

A Stalingrad:

Coincidint amb l’aniversari de l’armistici de la Primera Guerra Mundial, l’exèrcit alemany va fer un assalt final per conquerir definitivament tota la ciutat de Stalingrad. A dos quarts de set de la tarda, el 6º Exèrcit alemany va avançar amb cinc divisions d’infanteria, més les divisions Panzer 14º i 24º, entre el carrer Voljovstroyevskaya i Banna Gully, al sud del magatzem de la fàbrica de tractors Barrikady de la ciutat, sota la protecció aèria i d’artilleria. Els combats van ser molt intensos, es lluitava per cada metre quadrat, i els enfrontaments amb granades de mà varen continuar durant moltes hores. Els alemanys van aconseguir ocupar un front de 548 metres al llarg del riu Volga dividint les forces soviètiques per tercer cop durant la campanya i varen capturar gran part de la fàbrica Krasny Oktybar. Els soviètics varen llançar aliments i municions als seus homes, però gran part d’aquestes provisions varen caure en les línies alemanyes o en el riu Volga, que estava glaçat. 

Preveient que la batalla seria llarga i amb la ment al cap en la futura Operació Urà, Gregory Zhukov va enviar un telegrama a Iosif Stalin per demanar-li amb urgència que enviés equips d’hivern i munició abans del 14 de novembre per als Exèrcits 51º i 57º.

---

Els alemanys varen emetre una nova directriu general que declarava que els bandits capturats en el front oriental havien de ser penjats o afusellats, excepte els que participaven en el bàndol alemany.

A Itàlia:

D’Itàlia en varen sortir una quarantena de Junker-52 direcció a Tunísia portant a bord el 5º Regiment de paracaigudistes per reforçar les forces italianes.

A Romania:

Mihai Antonescu li va dir en el delegat de Heinrich Himmler a Bucarest, Gustav Richter, que els alemanys s’estaven comportant d’una forma brutal amb els jueus. 

A Marroc:

La 3º Divisió nord-americana va ocupar la ciutat de Casablanca i Bujia, i ja tenien el seu poder Orà i Algèria. Al voltant de les quatre i vint de la matinada, George Patton, que era el seu aniversari, va ser informat al seu hotel de Fedala de la conquesta de l’aeròdrom de Port Lyautet, però també va rebre un missatge del general Charles Nogués que anunciava que havia ordenat un alto al foc. L’Estat Major de Patton volia cancel·lar l’atac a Casablanca, però el comandant californià si va negar fins que l’Armada francesa cessés els seus atacs. Els francesos varen acceptar l’alto al foc a les 6:40, però els bombarders en picat nord-americans ja s’havien enlairat i els canons de les embarcacions estaven a punt per atacar. Poc després, les tropes nord-americanes varen entrar a Casablanca.

A Líbia:

Els britànics, per la seva part, varen tornar a entrar a Líbia. Veient-se perduts, les forces de l’Eix varen evacuar Halfaya.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal va començar una batalla naval entre les forces japoneses i nord-americanes que va acabar el 15 de novembre amb victòria nord-americana.