Dissabte:
En el front oriental:
A Stalingrad:
Al vespre, la 29º Divisió del general Ernst Leyser va obtenir una victòria temporal contra el 13º Cos soviètic en el sector sud que va fer aixecar els ànims de Friedrich Paulus. Amb aquesta tímida victòria, el comandant del 6º Exèrcit va començar a estudiar la retirada del seu Exèrcit del Volga i Stalingrad cap a posicions situades a més de 150 quilòmetres al sud-oest, entre el Don i el Chir. En seguit, el comandant del Grup d’Exèrcits B, Maximilian von Weichs, va transmetre la recomanació en el quarter general del OKW a Rastenburg.
Al sud de Stalingrad, les unitats d‘Andrei Yeremenko, després d’eliminar les forces romaneses, varen dividir en dos el 4º Exèrcit Panzer de Hermann Hoth. El general alemany estava aïllat en una deteriorada casa de camp a les afores de Businovka i es sentia impotent per no poder actuar. Després de la destrucció de les forces romaneses només disposava de pocs canons i pocs carros per aturar als soviètics. Ara tots els comandants alemanys veien que els soviètics els volien envoltar a Stalingrad i que tancarien el cercle en el pont de Kalach. En una conversa telefònica entre el tinent general Martin Fiebig, el comandant del 8º Cos Aeri, i Arthur Schmidt, aquest últim li va dir que esperaven l’ajuda aèria per poder aturar als soviètics abans de que arribessin al pont de Kalach. Veient que la climatologia no acompanyava per fer aquella operació aèria, Fiebig va trucar a Hans Jeschonnek abans de parlar breument amb Wolfran von Richtofen. Jeschonnek li va dir irritat que pel mal temps no hi havia cap possibilitat d’ajudar des de l’aire a 250.000 homes.
A la nit, mentre la temperatura baixava dràsticament i no cessava de nevar, l’avantguarda de la 16º Divisió Panzer, que s’havia allunyat de Stalingrad feia dos dies, va arribar al Don per actuar com a força de cobertura de les unitats que abandonaven el gran meandre del Don. Però la Divisió arribava massa tard per poder frenar als soviètics o conservar les seves posicions.
Mentre els seus soldats lluitaven i morien en l’ofensiva soviètica a Stalingrad, Adolf Hitler estava en el Berghof analitzant la situació i pensava en marxar en ferrocarril i en avió al seu quarter general de Rastenburg per dirigir una contraofensiva. L’endemà marxaria, però va cometre l’error d’estar incomunicat i el OKH va romandre durant una llarga estona sense instruccions. Mentre observava la situació, Hitler va rebre el suggeriment de Paulus d’una retirada del 6º Exèrcit cap al sud-oest i, ràpidamentm li va respondre en un telegrama altament secret, el 1.352, que havia de mantenir la posició i resistir, tot i el perill d’un cercle temporal.
En el quarter general del 11º Exèrcit, a Víetbsk, a uns 500 quilòmetres a l’oest de Moscou, Erich von Manstein va saber per primer cop per l’OKW dels plans de Von Paulus de marxar de Stalingrad. El mariscal de camp tenia dubtes de si era positiu o negatiu conservar com fos la ciutat de Stalingrad, però sabia que Hitler ordenaria conservar-la el preu que fes falta.
En el Reich:
Arthur Greiser, governador de la comarca del riu Warta, li va comunicar a Heinrich Himmler que l’11 de novembre li havia dit en relació a la qüestió jueva, que actués com a ell li semblés millor.
Precisament, aquell matí Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten. El cap de les SS va parlar amb menyspreu d’Itàlia. Durant el sopar, Himmler li va prometre que les dificultats que estaven vivint a Stalingrad les superarien i que després ocuparien tota la Unió Soviètica. També li va comentar que esperaven entendre’s aviat amb els britànics, sobretot quan aquests veiessin que “els enemics del món eren els jueus-bolxevics”. Aprofitant que tenia a Himmler de molt bon humor (el dia anterior el tractament havia fet el seu efecte i el Reichsführer havia passat bona nit), el doctor li va entregar una llista amb els noms de 28 holandesos, 6 alemanys i 4 noruecs condemnats a mort i li va demanar la seva alliberació. El cap de les SS, com de costum, el principi va posar algunes objeccions, però després va firmar la seva alliberació, tot i que va deixar clar que “no s’ho mereixien”. Després va cridar a Karl Brandt perquè es complís la seva ordre.
A Itàlia:
Benito Mussolini va anunciar en el Consell de Ministres que Alemanya havia decidit enviar cent bateries antiaèries a Itàlia per defensar les ciutats.
La RAF va bombardejar violentament la ciutat de Torí.
Diari del Tercer Reich 