Dimarts:

En el front oriental:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler negava la realitat del que li passava en el seu 6º Exèrcit a Stalingrad i encara creia que podien ajudar-los i guanyar als soviètics. A les dues de la matinada, segons sembla, el dictador es va deixar convèncer pels seus generals de la necessitat de plantejar una retirada ordenada de Stalingrad, tal hi com li havien demanat el dia anterior, sobretot quan va saber que la 94º Divisió d’Infanteria alemanya estava sent aniquilada. Kurt Zeitzler va comunicar-li en el general Maximilian von Weichs que havia convençut a Hitler de que sortir del cercle era l’única possibilitat per salvar el 6º Exèrcit. Però durant aquell matí el dictador va canviar d’opinió en veure que el pla del general Walther von Seydlitz Kurzbach havia fallat i, en conseqüència, no li va fer dir en el general Friedrich Paulus, que estava a menys de 30 quilòmetres de la batalla i els podria haver anat a ajudar i junts haguessin pogut intentar escapar. Enlloc de fer això, Hitler es va reunir amb el mariscal Hermann Göering, que el va convèncer de que ell sí que podia ajudar al 6º Exèrcit amb els seus avions, tot i que en realitat no podia. Zeitzler el va contestar i li va assegurar que no podia fer-ho, però Göering el va tallar de males maneres i li va dir que no estava en la situació d’opinar. Zeitzler no es va donar per vençut i li va demanar a Hitler poder-li fer una pregunta a Göering. El dictador ho va acceptar i el comandant li va preguntar si sabia el tonatge precís que podia portar un avió tots els dies. Göering li va respondre que ho ignorava. Zeitzler li va explicar que necessitarien 300 tones diàries, però com que per culpa del mal temps no podien volar cada dia haurien de dur 500 tones. Göering li va dir llavors que podria complir amb la missió i Zeitzler li va insistir de que era mentida. Hitler va acabar la picabaralla dient que confiava en l’informe de Göering. Wolfran von Richtofen i altres comandants de la Luftwaffe varen tornar a advertir de que un pont aeri seria impossible donades les condicions. A les 08:38, Hitler va enviar sota l’encapçalament de Führerbefehl, decret del Führer de màxima prioritat, al general Paulus la negativa de retirar-se i establir unes línies defensives, el que significaria sacrificar més de 200.000 soldats. Molts generals es varen enfadar molt quan varen saber de la negativa de Hitler i no varen compartir l’opinió de fer resistir el 6º Exèrcit a Stalingrad. Zeitzler li va assegurar a Hitler que si perdia un quart de milió de soldats a Stalingrad la columna vertebral de tot el front oriental es trencaria, però el dictador confiava en la seva idea de resistir i va declarar que el 6º Exèrcit adoptaria una defensa d’eriçó, ja que els fronts del Volga i del nord s’havien de conservar, i va prometre que arribarien subministraments per aire.

A Stalingrad:

Sabent la situació en què es trobaven, Erich von Manstein, que aquell dia feia 45 anys, va arribar en el quarter general del Grup d’Exèrcits B. Allí el varen advertir de que la posició del 6º Exèrcit era molt delicada, però el mariscal va enviar un informe al OKH més optimista dient que no hi havia necessitat de trencar el cercle soviètic. A la una del migdia, Von Manstein va enviar un telegrama en el general Paulus dient-li que el dia 26 de novembre assumiria el comandament i que faria els impossibles per ajudar-los, però el mariscal li demanava que mentrestant havia de conservar el Volga i el front del nord complint les ordres de Hitler.

Aquell mateix dia, el 4º Exèrcit romanès va ser destruït pels soviètics.

---

A la nit, a la ciutat de Stalingrad, els soldats soviètics varen tenir que tornar a reproduir el tancament del cercle de la ciutat del dia anterior per filmar-lo per la propaganda soviètica per tal de que tots els russos poguessin veure que eren ells qui estaven portant l’ofensiva.

En el Reich:

A Polònia:

Com el dia anterior, els alemanys varen continuar deportant jueus del camp jueu de Hellerberg al camp d’Auschwitz. En dos dies en varen deportar 300 i en tres mesos varen liquidar el camp.

A Algèria:

Les tropes d’Erwin Rommel es varen replegar a El Agheila, una zona que el mariscal de camp alemany coneixia bé, i va intentar organitzar-hi una línia de defensa.

A Tunísia:

La 10º Divisió Panzer va arribar a Tunis, juntament amb diversos tancs Tiger.

A l’Àfrica:

L’Àfrica occidental es va adherir al moviment de l’almirall François Darlan d’ajudar als Aliats. Aquella adhesió va significar que una gran reserva d’homes quedava a disposició dels Aliats, juntament amb la base de Dakar amb les seves naus de guerra.

A la Gran Bretanya:

A l’Escola de Bletchley, on s’intentava desxifrar els codis xifrats de la màquina Enigma, es varen rebre els documents que s’havien recuperat el 30 d’octubre de 1942 del U-559, que van servir per descobrir una llista d’indicadors com la clau Shark, i una taula de codis i del clima que utilitzaven els alemanys.

En els Estats Units:

El rabí de Nova York Stephan Wise, president de l’Assemblea de Jueus Americans, que tenia informacions sobre el genocidi nazi des del 8 d’agost, va decidir dur l’assumpte a la premsa en una conferència de premsa a Washington.