Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Molts jerarques nazis i funcionaris estaven cansats de que el SD fiqués el nas en els seus assumptes. Aquell dia, el gauleiter Albert Florian va escriure que les seves sospites s’havien confirmat de que el SD es posava en excés en els assumptes del NSDAP i que ell, que havia sigut atacat pel SD, havia tingut que passar-se a l’autodefensa i, per tant, prohibia a partir d’aquell moment a tot funcionari i dirigent polític que agafés encàrrecs del SD mentre no l’autoritzi el cap del seu districte, ja que la seva decisió depenia d’ell mateix, va recalcar. 

---

Des de Berlín es va enviar una directriu a tots els hospitals psiquiàtrics perquè no tots els pacients rebessin els mateixos aliments. La directriu es justificava dient:

Tenint en compte la situació alimentària relacionada amb la guerra i la salut dels pacients que treballaven, ja no es justificava que tots els pacients rebessin els mateixos aliments. 

Els que eren atesos en manicomis sense realitzar cap treball havien de sotmetre’s a “una dieta especial”.

A Itàlia:

Hermann Göering va viatjar sense avisar ningú a Roma per mirar d’explicar als italians que si Erwin Rommel havia marxat de Líbia era per anar a veure a Adolf Hitler i no per fugir del nord de l’Àfrica ara que era més que evident que caurien derrotats. Però Göering també els va anunciar que no veia possible defensar Tripolitania i volia replegar-se a Tunísia.

En el front oriental:

A Stalingrad:

La situació empitjorava per al 6º Exèrcit alemany, ja que no rebia les suficients provisions per mantenir-se ni per resistir els atacs soviètics. Per satisfer aquesta mancança, 40 bombarders He-111 es varen unir als Ju-52 de transport en els vols a Stalingrad per portar provisions. Però l’operació no va ser senzilla perquè varen tardar 50 minuts en creuar els camps nevats de l’estepa i els radiofars de la zona d’aterratge de l’aeroport de Pitomnik, que estava ple de soldats alemanys esperant ansiosos l’arribada d’aquells avions. Anaven tan necessitats de tot, que quan aterraven els mecànics descarregaven ràpidament l’equipatge i extreien la gasolina sobrant dels dipòsits de les ales per proveir de combustibles als vehicles blindats situats dins de la bossa de Stalingrad. Aquell dia varen arribar prop de cent tones de subministraments vitals. Friedrich Paulus va creure erròniament que la Luftwaffe els proveiria les seves demandes que tan necessitaven.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va pronunciar un discurs on va amenaçar Itàlia.

A l’Àfrica:

La Somàlia francesa i l’illa de la Reunió, alliberada pels britànics el 28 de novembre, es varen adherir a la França Lliure.

A Algèria:

Els tres submarins francesos, el Casablanca, el Gorieux i el Marsouin, que havien fugit el 27 de novembre de Toló davant l’ocupació alemanya, varen arribar a Alger i es varen posar a disposició dels Aliats.

A Tunísia:

El comandant de la 78º Divisió britànica, el general Vyvyan Evelegh, que avançava cap a Tunísia va recomanar-li a Kenneth Anderson que aturés el seu atac i esperés a rebre reforços perquè estaven exhausts. Anderson es va veure obligat a obeir.

En el Pacífic:

A les aigües de Guadalcanal, vuit destructors del Tòquio Express es varen topar amb cinc creuers i quatre destructors nord-americans i varen començar a la nit la Batalla de Tassafaronga. En la Batalla, els japonesos varen perdre només un destructor, i els nord-americans varen perdre un creuer, el Northampton, amb 58 homes, i tres més, el Pensacola, el New Orleans i el Minneapolis, varen ser danyats.