Dissabte:
En el front oriental:
A Stalingrad:
A un quart de sis del matí, el mariscal de camp Erich von Manstein va mirar d’ajudar al 6º Exèrcit llançant un atac contra les forces soviètiques amb 230 tancs pintats de blanc de la 6º Divisió Panzer provinents dels suburbis de Kotelnikovo. Von Manstein, que havia llançat el Grup Holldit contra les posicions al nord del riu Don, va ordenar al 57º Cos de Panzer (Divisions 6º, 17º i 23º), sota el comandament de Hermann Hoth, amb el suport del 4º Cos Aeri, arribat del Caucas, i al 4º Exèrcit romanès d’Infanteria i part del 3º que anessin a socórrer les tropes envoltades a Stalingrad, que es trobaven a 100 quilòmetres d’on estaven ells. Aquella operació de rescat es va anomenar l’Operació Tempesta d’Hivern (Operació Wintergewitter). Von Manstein planejava atacar les línies de defensa soviètiques, el 51º Exèrcit soviètic, al sud del Don, però l’Operació va fracassar.
En el poble de Verjne-Tsaritsin, a 75 quilòmetres al nord-est de Kotelnikovo, els dirigents soviètics es varen reunir per discutir l’ofensiva alemanya. El mariscal Aleksandr Vasilievski i Nikita Kruschev presidien la reunió. Convençuts de que les forces soviètiques no eren suficients, Vasilievski va trucar a Iosif Stalin, però no va poder contactar amb ell. Cada cop més alarmat per les notícies que l’hi arribaven, va demanar al general Konstantin Rokossovski que comandés el 2º Exèrcit de la Guàrdia, situat de reserva en el front de Stalingrad, fins una línia al nord del riu Mishkova. Però Rokossovski s’hi va negar al·legant que necessitava més tropes per seguir retenint a Friedrich Paulus a la bossa. Vasilievski va insistir, però Rokossovski es va mantenir ferm. Fart de que no li fes cas, Vasilievski va amenaçar-lo en trucar directament a Stalin i va trucar un altre cop al Kremlin. Però els circuits estaven sobrecarregats i va tardar unes quantes hores per aconseguir una connexió. A la nit, Vasilievski va poder parlar amb Stalin per explicar-li el desenvolupament de les últimes hores. Li va comentar que els alemanys havien arribat a la riba sud del riu Aksai i va sol·licitar permís per treure el 2º Exèrcit de la Guàrdia des del front de Stalingrad i desplaçar-lo ràpidament cap a una posició de bloqueig davant els panzers alemanys. Però Stalin tampoc va estar d’acord en el seu pla i el va acusar de posar-se amb les forces de Rokossovski sense consultar-ho primer amb la Stavka de Moscou i el va amenaçar advertint-lo que el feia responsable de tot allò. Preocupat perquè ningú acceptava les seves ordres, Vasilievski li va dir que discutiria com defensar-se de l’ofensiva de Von Manstein aquella nit en una reunió del Comitè de Defensa i va penjar el telèfon enfadat.
A la ciutat, per tal de que els oficials del 6º Exèrcit no fossin capturats vius, l’Exèrcit va promulgar una ordre que deia que tot oficial que es veiés en perill de ser capturat viu tenia que suïcidar-se. Tot i això, l’oficial no tenia el dret i el deure de suïcidar-se fins que les posicions de les seves tropes estiguessin perdudes. En el quarter general del 6º Exèrcit ja sabien que s’apropava Von Manstein. Friedrich Paulus i Arthur Schmidt varen esperar durant tot el dia els informes del progrés de l’Operació.
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, a la tarda, Adolf Hitler va planificar i encarregar les màquines i les eines per treballar en la construcció dels nous coets. Volia construir molts coets per fer un atac massiu contra els Aliats. Després es va reunir amb els seus generals per parlar de la situació de Stalingrad. Entre ells hi havia Kurt Zeitzler, que acabava de trucar a Von Manstein, Alfred Jodl, Adolf Heusinger i sis generals més. Zeitzler va dir que s’acostaven dies durs en el que hi havia molt en joc, però Hitler li va replicar, tot i estar d’acord amb ell de que estaven en una situació molt precària, que no tenien que cedir sota cap circumstància. A continuació, el dictador va ser informat de que el dia anterior el 6º Exèrcit només havia rebut cinquanta tones de munició, quinze metres cúbics de combustible i vuit tones d’aliments. Quan va veure que els números eren molt baixos va reconèixer que era poc el que enviaven, terrible segons les seves paraules, i va exclamar que si fossin russos els diria que es mengessin un altre rus. Jodl va explicar els perills creats per la invasió anglosaxona al nord de l’Àfrica i la derrota d’Erwin Rommel a El-Alamein. Mentre Jodl parlava, Hitler l’interrompia per fer comentaris mordaços respecte els soldats i els exèrcits. De Rommel va dir que havia tingut que fer front a tota classe de miserables elements i que entenia que tingués els nervis destrossats. El líder alemany va assegurar que ” la més brutal de les veritats, per cruel que resultés, era més suportable que una situació idíl·lica, però falsa i inexistent”. Més alterat i cridant, el dictador va dir que estava tan preocupat per l’actuació de l’exèrcit italià a l’Àfrica i a la Unió Soviètica que no havia pogut dormir aquella nit. Criticant un cop més als italians, va dir que “quan una unitat abandona desapareix de seguida els llaços de la llei i l’ordre a menys que es mantingui una disciplina de ferro”, i va cridar que els alemanys tenien èxit per això, cosa que no podia dir el mateix dels italians. La reunió va durar fins les tres de la tarda i es va suspendre quan varen ser informats sobre el programa de provisions aeri de Stalingrad. Tot i que les xifres eren bones, s’amagava que els carregaments no arribaven a les tropes envoltades en el Kessel. Els avions alemanys no podien complir la missió pel mal temps i, a més, els caces soviètics havien començat a pressionar la ruta aèria i les bateries antiaèries havien sigut reforçades.
A Alemanya:
Hermann Göering, que havia d’ajudar al 6º Exèrcit a través de la Luftwaffe atacant l’exèrcit soviètic que rodejava Stalingrad, no tenia previst fer-ho aquell dia, ja que a la nit és re-inaugurava la Staatsoper, el principal teatre opera de Berlín ubicat a l’avinguda Unter den Linden. Aquest edifici havia quedat destruït l’any 1941 per un bombardeig Aliat, i Göering el 18 d’abril de 1941 havia ordenat reedificar-la de nou. Durant la inauguració, Göering va convidar a part de la cúpula del NSDAP i els va fer seure a la llotja del Führer vestits de frac o amb l’uniforme de gala. Durant la funció es va representar l’obra Els mestres cantors de Nuremberg de Richard Wagner, sota la direcció de Wilhelm Furtwängler. Tot i ser un gran dia per alguns, molts dels assistents es penedien d’estar allà, ja que mentre el seu Exèrcit estava a punt de perdre la Batalla més dura ells estaven escoltant una òpera.
Joseph Goebbels va arribar a la ciutat de Dresden per assistir al funeral de Hans Posse, el director de la Galeria d’Art del Estat de Saxònia. La cerimònia es va celebrar en el Gran Saló del Palau de l’Exposició, on Goebbels va pronunciar unes paraules en record de Posse. Després de l’acte, el ministre es va dirigir al seu hotel on es va reunir amb Àngela Raubal, que li va explicar que el seu marit havia estat en el front oriental durant més d’un any tenint més de 65 anys. Abans de marxar de Dresden, Goebbels va rebre la notícia de la mort d’Emil Georg von Strauss, un dels financers més coneguts d’Alemanya i director del Deutsche Bank i de moltes empreses industrials alemanyes.
Heinrich Himmler va fer una visita d’inspecció entre Peenemünde i Friedrichsruh.
La revista Der Stürmer va publicar una fotografies de Fritz Fiala en que es podien veure a jueus vivint còmodament en els guetos de l’Est.
Oswald Pohl es va casar amb Eleonore després de divorciar-se el 1940 de la seva primera esposa, Margarete Lehmann.
A Líbia:
Les tropes franceses varen reconquerir Bir Hakeim.
Diari del Tercer Reich 