Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Els alemanys varen fer el primer vol del míssil V-1, que va recórrer dos quilòmetres i mig de la base de Peenemünde.

A Polònia:

Els alemanys varen tornar a perseguir els jueus que s’havien amagat en el bosc de Parczew. Diversos centenars de jueus que estaven amagats en un campament militar varen ser capturats i assassinats. Al mateix temps, els alemanys varen entrar en el poble de Bialowieza i varen executar a 300 polonesos per la seva activitat a favor dels partisans. En l’actualitat, un monument recorda el lloc on varen ser enterrades les víctimes. 

En el front oriental:

A Stalingrad:

Erich von Manstein va fracassar en el seu intent començat el 12 de desembre d’alliberar els soldats alemanys que es trobaven rodejats pels soviètics a la ciutat de Stalingrad. Les tropes de Von Manstein es trobaven a tant sols 50 quilòmetres de Stalingrad, en el riu Aksai, a l’espera de que les tropes del general Friedrich Paulus, que estaven encerclats a la ciutat, traspassessin les defenses soviètiques i s’unissin a ells. Però els soviètics varen encerclar a 130.000 homes del 8º Exèrcit italià en el riu Don, cosa que va obligar a les tropes de Von Manstein a cancel·lar el seu pla per anar ajudar i cobrir els llocs dels italians. D’aquesta manera, el 6º Exèrcit va quedar condemnat a rendir-se o a morir a la ciutat. Els soldats que estaven atrapats vivien en unes condicions miserables; les racions de menjar s’havien esgotat i havien de sacrificar als cavalls per poder menjar.

Per complicar encara més les coses pels alemanys, a trenc d’alba el gran aeroport alemany a Tatsinskaia, a uns 250 quilòmetres a l’est de Gumrak, el quarter general del 6º Exèrcit, va quedar sota el foc de l’artilleria del 3º Exèrcit de la Guàrdia soviètic. A dos quarts de sis del matí, els primers Ju-52 varen enlairar-se amb dificultat cap al cel per fugir. Però els pilots estaven confusos i es movien en totes direccions. Dos d’ells varen xocar enmig del camp i varen explotar. Enmig d’aquest caos varen aparèixer els carros soviètics en la pista d’aterratge mentre els avions passaven a prop d’ells. A un quart de set, el general Martin Fiebeg va marxar en avió de l’aeroport cap a Rostov. A terra i deixava 56 avions cremant. Mentrestant, Vasili Chuikov, satisfet i tranquil de que els seus plans anessin bé, es va acomiadar dels seus antics companys. Entre ells hi havia el general Ivan Petrovich Sologub, el general Fiodor Smejotvorov i el general Victor Zholudev, que serien enviats des del camp de batalla a la riba de davant del Volga.

A la nit, en els búnquers alemanys es va celebrar la Nit de Nadal i es va escoltar la melodia:

O Tannenbaum, O Tannenbaum, wie treu sind deine Blätter.

Els alemanys varen llançar milers de bengales multicolor. Aquella nit va ser tranquil·la pel que fa a batalles.

A Algèria:

A Alger va morir assassinat l’almirall francès François Darlan per tres dispars efectuats per un estudiant monàrquic francès de vint anys. En el seu lloc va ser nomenat l’Alt Comissari Aliat a l’Àfrica, Henri Giraud, que havia fugit d’Alemanya uns mesos abans. L’atemptat contra l’almirall francès havia sigut organitzat des de feia dies i es va decidir materialitzar-lo a la vigília de Nadal després de que els que varen atemptar contra la vida de l’almirall ho consultessin a uns astròlegs. Els assassins es varen reunir a primera hora a l’església Saint-Augustin i, en un confessionari situat a la dreta dels vestíbul, l’abat Cordier els va esperar per lliurar-los dos revòlvers de canó llarg Colt amb les seves corresponents municions. Un dels conspiradors, Morand-Bonnier, es va fer absoldre per l’abat pel que anaven a cometre. Després varen pujar a un Peugeot negre que els va dirigir a les altures d’Hydra, on hi havia grans extensions de terreny sense cultivar per provar les armes. Quan van fer la prova només una bala va sortir del canó i les altres quatre es van encasquetar. Veient que les armes no estaven en bon estat, el cap de l’equip va recordar que a la rue de Cartres hi havia una armeria i van anar corrents a reparar l’arma. Després de reparar-la varen tornar a Hydra i varen tornar a provar l’arma, que aquest cop va funcionar perfectament. A continuació es varen dirigir al Palau d’Estiu, on pensaven que hi hauria Darlan. Morand-Bonnier va entrar al palau fent-se passar per un diplomàtic que acabava d’arribar, però mentre esperava i examinava el lloc va veure que l’almirall abandonava el Palau i varen tenir que posposar l’atemptat. Varen decidir intentar-ho a les tres de la tarda.

Després de dinar, Henri d’Astier, el germà del general François d’Astier de la Vigerie, el cap de l’Estat Major de Charles de Gaulle a Londres, anava tranquil·lament en cotxe fins que es va trobar a Bonnier, al qual coneixia i eren amics. Després de saludar-lo el va convidar a pujar en el cotxe i el va portar en el Palau d’Estiu. Després d’aturar-se a prop del Palau, Bonnier va baixar de l’automòbil i es va dirigir a les oficines de l’Alt Comissariat. Tornant-se a fer passar per diplomàtic es va dirigir a la sala d’espera. A les tres de la tarda va escoltar com el cotxe de Darlan arribava al Palau i va abandonar la sala d’espera per dirigir-se a l’exterior, a uns vint metres de la reixa que conduïa al despatx de l’almirall, per disparar-li. A les 15:35, en veure que el tenia en el punt de mira de la seva pistola, Bonnier va disparar a Darlan dos trets, deixant-lo molt mal ferit al terra. El comandant Hourcade, l’ajudant de l’Estat Major de Darlan, va sentir els trets i es va dirigir ràpidament cap a Darlan. Veient que el seu objectiu no era mort i que havia de rematar-lo abans de que vinguessin a ajudar-lo, Bonnier es va abraonar a Darlan per disparar-li un tercer tret per després fugir corrents. Ràpidament, Hourcade el va perseguir i el va interceptar, però quan el va agafar pel coll i pel canell, Bonnier li va disparar dos trets i va fugir cap al despatx de l’almirall per escapar-se per la finestra. Quan anava per saltar per la finestra els guàrdies van anar més ràpid que ell i el varen atrapar.

Mentrestant, el moribund Darlan no parava de perdre sang i es va avisar a l’hospital militar Maillot, que es trobava a dos quilòmetres de distància, perquè es preparessin per rebre l’almirall, que va ser transportat cap a l’hospital en cotxe. Però quan varen arribar a l’hospital ja era massa tard i Darlan va entrar en coma. Després d’examinar-lo amb raigs-X els doctors varen decidir intervenir-hi quirúrgicament. L’almirall tenia els intestins perforats i el fetge destrossat. Darlan va morir durant l’operació mentre se li administrativa l’extremunció. Amb la mort de Darlan va sortir el dilema de sobre qui l’havia de substituir. Dwight D. Eisenhower i Giraud es varen reunir a Tunísia per discutir com solucionar aquest problema i varen decidir mantenir en secret la mort de l’almirall per evitar que el govern de Vichy intentés alguna maniobra d’última hora.

A Líbia:

Erwin Rommel va celebrar la Nit de Nadal en el seu quarter i li varen regalar un petit barril de petroli que contenia un quilogram de cafè capturats als britànics. 

A Tunísia:

Els Aliats varen combatre sense èxit per travessar les defenses de l’Eix. El 5º Cos va atacar sobre el turó Longstop, però llavors es va posar a ploure i els alemanys ho varen aprofitar per contraatacar. No va ser fins l’endemà i amb l’ajut dels francesos que els nord-americans ocuparien aquell turó.

A Itàlia:

A Roma, el comte Galeazzo Ciano va informar del seu viatge a Alemanya al rei Victor Manel III i li va manifestar la seva indignació per la petició del ministre Joachim von Ribbentrop de cedir part de la flota italiana al Reich.

En el Vaticà:

En el seu missatge de Nadal transmès per la ràdio al món, el papa Pius XII va parlar, tot i que de forma breu, del genocidi alemany quan va parlar dels centenars de milers de persones que, sense tenir cap culpa, segurament per la seva nacionalitat o raça, eren destinades a la mort o a un progressiu deteriorament. Trenta paraules escasses en un text de 26 pàgines. El discurs va ser oït per Benito Mussolini, que estava en companyia de Ciano, i va comentar que el sermó era més propi del rector del seu poble, Predappio.