Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va presidir unes reunions entre el ministre d’Afers Exteriors, Joachim von Ribbentrop, el ministre d’Afers Exteriors de Romania, Mihai Antonescu, el ministre d’Economia, Walther Funk, i el president del Banc del Reich. La guerra estava molt desfavorable pels alemanys i això provocava que tinguessin que enviar noves tropes a Romania, país aliat dels alemanys, fet que els obligava a mantenir hospitals de campanya i bases de provisions. Al final de la reunió varen arribar a un acord per entregar a Romania 30 tones d’or, uns 84 milions de Reichmarks, per tal de que continués la seva aliança amb el Reich.

A continuació, Hitler va redactar un escrit per Alfred Rosenberg en motiu del seu aniversari, que era l’endemà. El dictador el va qualificar com el primer cofundador intel·lectual del NSDAP i d’una de les figures humanes més distingides que el destí l’hi havia permès trobar. A més, li va donar les gràcies per “la fidelitat incommovible i la gran lleialtat”, que havia mostrat a la seva persona durant tots aquells anys, i li va fer entrega d’una donació per valor de 250.000 Reichsmarks.  

A Alemanya:

El SS Sturmbannführer Hermann Höfle, un dels organitzadors de l’Operació Reinhard, va anotar detalladament el número de persones que havien mort en cada un dels camps d’extermini fins a finals de 1942: 24.733 a Maïdanek, 101.370 a Sobibor, 434.508 a Belzec i 713.555 a Treblinka; en total 1.274.166 persones assassinades. Aquest telegrama, que va ser enviat a Adolf Eichmann i al SS-Obersturmbannführer Franz Heim, el sots comandant de la Policia de Seguretat i del SD en el Govern General, va ser trobat l’any 2000 entre els arxius custodiats en la Public Record Office de Londres. Els britànica varen interceptar i descodificar el telegrama de Höfle a Heim aquell mateix dia i va ser distribuït el 15 de gener, tot i que els britànics no estaven al corrents dels noms dels camps i no varen reconèixer les inicials amb les que el document els identificava, fet pel qual la informació no es va fer pública. El missatge a Eichmann no va ser ni interceptat ni descodificat. 

---

A dos quarts de cinc de la tarda, 25 bombarders anglosaxons del 106º Grup es varen enlairar de les seves bases per bombardejar Essen amb l’objectiu d’atacar la planta de Krupp. Dos aparells no varen tornar.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, el general soviètic Leonid Govorov va començar l’Operació Xispa amb l’objectiu de trencar el bloqueig que feien els alemanys a la ciutat. El general estava molt motivat després de tenir informacions de l’èxit de l’Operació Anell del dia anterior a Stalingrad.

A Stalingrad:

La situació en el Kessel encara va empitjorar més després de l’ofensiva soviètica del dia anterior. A les set del matí es va informar per ràdio a Erich von Manstein que els soviètics havien penetrat a l’est de Zibenko en un front de més de sis quilòmetres d’amplitud i que ells s’estaven debilitant ràpidament. A més, els soldats alemanys havien començat a desertar en massa i molts oficials de campanya havien perdut les ganes de dirigir la situació.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va dir davant del Gabinet de Guerra que la situació marítima era molt greu per culpa dels submarins alemanys, i que degut als combats que es produïen a les costes franceses s’havia d’avisar a la població francesa perquè abandonessin les seves costes. Anthony Eden va explicar que s’havia d’avisar als francesos tres o quatre dies abans de que hi hagués un atac, però el cap de l’Estat Major de l’Aire, Charles Portal, va advertir de que si s’avisava a la població local s’augmentaria el risc de ser atacats. Veient que tenia raó, Churchill va acabar comentant que només avisarien amb una advertència general d’abandonar les zones costeres i va demanar als seus departaments que aconseguissin la cooperació dels Estats Units per dur a terme aquesta iniciativa. Llavors, el primer ministre es va mofar dels alemanys dient que fugien quan es topaven amb els seus bucs de superfície i va afirmar que era la cosa més deshonrosa de la història d’Alemanya.