Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler estava desesperat per tal i com estava avançant la Batalla de Stalingrad. Dins d’aquella desesperació, el dictador va donar en el mariscal Erhard Milch un poder especial perquè prengués mesures respecte tant a l’aviació militar com la civil per ajudar al 6º Exèrcit atrapat a Stalingrad. Volia que fos Milch qui realitzés les mesures necessàries per enviar provisions a Stalingrad, 300 tones diàries de subministraments, sense la intervenció del ministre de l’Aire, Hermann Göering, que era vist com un incompetent. Gràcies a Milch es varen produir més vols d’ajuda a Stalingrad i es varen poder evacuar a uns quants ferits, però no va ser suficient per parar els soldats soviètics.
A les nou de la nit, el capità Winrich Behr, que el 13 de gener havia escapat de Stalingrad per ordres del comandant Friedrich Paulus, es va reunir amb Hitler. En entrar a la sala de reunions es va posar nerviós, ja que hi havia els generals Alfred Jodl, Adolf Heusinger i Rudolf Schmundt, el mariscal de camp Wilhelm Keitel i el secretari Martin Bormann. Quan Hitler se li va apropar per saludar-lo, els nervis del capità se li varen passar de cop pensant en la delicada situació del 6º Exèrcit. El dictador va ser encantador amb ell i es va interessar pel seu llarg vol. Quan li va demanar que parlés en total llibertat, el capità va explicar detalladament la situació descrivint com 200.000 homes morien per l’abandonament oficial. Després de la seva intervenció va parlar Hitler, que es va inclinar sobre una taula i va moure la mà d’una banda a l’altra sobre un mapa. Tot i que va admetre que s’havien comès errors, li va assegurar que havia demanat que una altra expedició trenqués el bloqueig soviètic per arribar al 6º Exèrcit en unes setmanes. Creia que el pont aeri seria capaç de permetre a Paulus resistir abans no vingués l’expedició. Sabent que no era la mesura adequada, Behr li va contestar que el pont aeri no donaria resultat. Perplex, Hitler li va explicar que els informes de la Luftwaffe demostraven les suficients sortides com per mantenir el 6º Exèrcit a un nivell superior a la inanició. Però Behr anava fent que no amb el cap i, en aquells moments, es va adonar que Keitel l’assenyalava amb un dit perquè callés. Intimidat, el capità va continuar dient que molts d’aquells avions no arribaven al seu destí per culpa del foc soviètic o pel mal temps i va afegir que els avions llançaven els aliments en paracaigudes caient, la majoria dels cops, en les línies soviètiques. Sabent que no tenia res a perdre, Behr va exigir-li a Hitler que informés al 6º Exèrcit sobre la quantitat de subministraments que rebrien i li va repetir que estaven en una situació límit i que s’havia de ser clar sobre si es podia comptar o no amb l’assistència i el suport de l’exterior durant les pròximes 48 hores. Mirant-lo fixament, tothom pensava que Hitler el castigaria per la seva impertinència, el dictador va sospirar i amb un somriure a la boca li va dir que volia discutir l’assumpte immediatament amb els seus consellers. Convençut de que havia fet el correcte, Behr el va saludar rígidament i va abandonar la sala.
Heinrich Himmler va enviar un missatge tant a Krüger com a Oswald Pohl per informar-los que en la seva visita a Varsòvia havia inspeccionat els magatzems que contenien el material i els béns requisats en els jueus i li va demanar a Pohl que preparés un acord escrit amb Walther Funk sobre cada categoria individual de cada material o bé. Després d’afegir alguns exemples, el cap de les SS va advertir que no podien ser molt precisos, però li va demanar a Pohl que preparés amb la màxima precisió aquestes categories perquè aquests materials o béns serien distribuïts més tard al poble alemany.
En el front oriental:
A Stalingrad:
El front alemany al llarg del riu Rossoshka es va trencar per l’ofensiva soviètica, que no varen tardar en arribar a Pitomnik, el principal aeròdrom alemany dins de la bossa. Per substituir aquell aeròdrom que feia de pont aeri, els alemanys varen fer entrar en servei el de Gumrak, que tenia pistes disponibles per aterratges nocturns.
A la Unió Soviètica:
L’exèrcit soviètic, per motius de disciplina, moral i facilitat d’integració, va aprovar re introduir en els rangs militars representats per xarretes o altres signes similars de graduació.
A Marroc:
En la Conferència de Casablanca, començada el dia anterior, Dwight D. Eisenhower es va unir a la conferència després d’un viatge molt arriscat. Harold Alexander va exposar clarament en la reunió la situació al nord de l’Àfrica i va dir que esperava ocupar Trípoli el 26 de gener i desplegar sis divisions davant la Línia Mareth a mitjans de març.
A Suïssa:
Max-Egon Hohenlohe-Langenburg, àlies Paul pels nord-americans, i un cap del SD, enviats per Walter Schellenberg, varen començar negociacions amb el delegat nord-americà Allen Dulles per tal de negociar una pau. El delegat nord-americà li va insistir de que no era possible una pau amb Hitler i, per tant, li aconsellava que el fessin desaparèixer.
En els Estats Units:
A Washington es va inaugurar el Pentàgon.
Walt Disney va estrenar una pel·lícula animada de deu minuts anomenada Education for Death: The Making of the Nazi basada en el llibre de Gregor Ziemer i distribuïda per RKO Radio Pictures. La pel·lícula explica la història d’un jove alemany anomenat Hans que assisteix a classe i es adoctrinat per les idees nacionalsocialistes.
Diari del Tercer Reich 