Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
Joseph Goebbels va arribar a Obersalzberg per reunir-se amb els ministres Albert Speer i Hermann Göering a la mansió del ministre de l’Aire. Només arribar, Goebbels es va reunir amb Speer per informar-se de la reunió que havia mantingut amb Göering el dia anterior. A les quatre de la tarda es van dirigir a la residència de Göering, que es trobava a dalt a la muntanya, per parlar d’acordar un programa per aïllar al secretari Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers i el general Wilhelm Keitel de l’entorn d‘Adolf Hitler. En entrar a la casa, Göering els va rebre amb un vestit luxós i de manera cordial va convidar a Goebbels a reunir-se amb ell en privat mentre Speer es va esperar a una altra habitació. Un cop assentats van parlar de la situació del conflicte i després varen segellar un pacte entre ells per intentar convertir-se en el sector influent de Hitler. Després de que Goebbels exposés els seus plans, els dos varen estar d’acord en que ara era el moment d’actuar. Göering va criticar amb duresa a la gent del quarter general, sobretot els generals i en especial a Alfred Jodl, i els va culpar de ser la causa de l’envelliment de Hitler. Seguint amb les crítiques va criticar al ministre Joachim von Ribbentrop per falta de compromís, a Alfred Rosenberg per ser inútil i al general Friedrich Paulus per ser un covard. Després de veure les intencions del seu company, Goebbels li va demanar que formés un Consell Ministerial controlat per ell que influís en les decisions de Hitler i deixés de banda la Comissió Tripartit per la mobilització popular. Göering li va respondre que així ho faria i li va dir que es tornarien a reunir a Berlín després d’un viatge que tenia que fer a Itàlia, i un cop Speer hagués parlat amb Hitler. Després de quatre hores, Göering va fer cridar a Speer per informar-lo de les decisions que havien pres.
Goebbels es va lamentar en el seu Diari que tot el món feia i deixava de fer el què li donava la gana perquè no hi havia cap autoritat forta en cap lloc. El ministre també va anotar que Göering era conscient de l’amenaça en que es trobarien si es debilitaven en aquesta guerra i que en el “problema” jueu estava plenament compromès perquè ja no hi havia escapatòria.
A la nit, la ciutat de Berlín va ser bombardejada pels Aliats, que van destruir fàbriques industrials i edificis públics. Les zones més afectades van ser els barris baixos i els suburbis. La catedral de St Hedwig, quatre esglésies, alguns hospitals i algunes residències d’avis varen cremar. La protecció antiaèria va fallar, i molts berlinesos van estar massa temps en els soterranis mentre les seves cases cremaven.
A la nit, sota ordres d’Adolf Eichmann, el comissari Henry Schmidt va traslladar, sota forta vigilància, els jueus que quedaven del camp de jueus de Hellerberg a l’estació de mercaderies de Dresden-Neustadt per fer-los pujar en vagons de bestiar per deportar-los al camp d’Auschwitz.
Un memoràndum remès a la RSHA suggeria retenir a uns 30.000 jueus, primer els de nacionalitat britànica i nord-americana i després de nacionalitat belga, holandesa, francesa, noruega i soviètica, per canviar-los per grups d’alemanys.
A Àustria:
En el Komanndostelle Bergwald a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va organitzar una conferència per parlar sobre els tresors artístics holandesos. Himmler volia dur-los a les zones de l’Est, ja que esperava un desembarcament de tropes britàniques a les costes holandeses. Però la conferència va acabar sense acord, ja que alguns volien dur els tresors a certs espais subterranis d’Àustria, mentre que d’altres preferien dur-los a Warthegau. La conferència es va posposar per l’endemà.
A la Unió Soviètica:
El govern soviètic va acusar als polonesos de voler afavorir el desmembrament de les regions i pobles d’Ucraïna i Rutènia Blanca.
En el Pacífic:
Aquell dia va començar la Batalla del mar de Bismarck entre els japonesos i els Aliats.