Dimecres:

En el Reich:

Martin Bormann va anotar en les seves notes el què li deia Adolf Hitler sobre com havien de finançar la guerra. El líder alemany li va explicar de que seria bo no apujar els impostos a la població durant el conflicte, però també deixava clar que si al final no hi havia cap més solució per ell seria millor una pujada de l’impost sobre la renda a la gent que ingressés més de 6.000 RM (Reichmarks). Hitler no volia tocar a la classe treballadora i no volia que aquesta financés la guerra. En aquella època la situació econòmica de la població alemanya era bona; la gent pagava els seus deutes i les seves hipoteques.

A Alemanya:

Joseph Goebbels va tornar a Berlín de la seva estada a Obersalzberg i es va trobar amb la ciutat mig destrossada pel bombardeig Aliat de la nit anterior. Quan va veure que la situació era greu, el ministre va decidir donar una volta pels carrers de la ciutat per veure les destrosses i va observar les zones més afectades. Per tot Berlín circulava el rumor de que l’atac s’havia efectuat amb motiu del Dia de la Força Aèria. Llavors, Goebbels va decidir destituir a dos caps locals de la part occidental de la ciutat.

Durant aquell dia el ministre va anotar en el seu Diari que havia sentit de diverses font que es podria fer alguna cosa amb el papa Pius XII, tot i que admetia que sabia que no era hostil al nacionalsocialisme com afirmaven alguns dels seus bisbes. 

A Polònia:

A última hora de la tarda, complint el desig d’Adolf Eichmann, els últims jueus del camp de Hellerberg varen arribar en un comboi d’uns trenta vagons a Auschwitz-Birkenau. Pràcticament tots varen ser seleccionats només arribar i varen marxar directament de la rampa a la cambra de gas. D’un total de 1.750 jueus, 1.118 eren dones i nens. Només 200 no varen ser seleccionats per morir. 

---

Günther von Kluge va enviar un missatge a Friedrich Olbricht perquè acceleressin el seu pla per assassinar a Hitler a causa de la situació en el front, que s’estava enfonsant per moments. Olbricht i els seus actuarien el 13 de març.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, prop de Salzburg, Heinrich Himmler es trobava molt malament i varen cridar al doctor Felix Kersten perquè el tractés. A les dotze del migdia, Kersten va entrar a l’habitació i es va trobar amb un Himmler ben adolorit. El doctor li va preguntar si havia rebut males notícies d’Holanda, i Himmler li va respondre que no, tot i que el dia anterior se l’havia passat parlant dels holandesos perquè volia posar en un lloc segur els tresors artístics holandesos davant un possible desembarcament britànic a les costes holandeses. Kersten li va dir que s’equivocava perquè creia que si transportava aquells tresors cap a l’est es veuria com una senyal de debilitat. Reflexionant-hi, el líder de les SS va veure que tenia raó i va decidir que aquells tresors els continuarien guardant els propis holandesos. A la nit va continuar la conferència del dia anterior sobre els tresors artístics, però ara Himmler havia canviat d’opinió i no era partidari de moure’ls. Després de passar-se tot el dia amb reunions i entrevistes, Himmler va acabar el dia contemplant les estrelles.

A Suïssa:

El cap del SD, Walter Schellenberg, va volar amb la companyia Lufthansa a Zuric acompanyat per dos agents de seguretat. Tot i que tenien habitacions reservades en l’Hotel Bellevue, Schellenberg va preferir allotjar-se en el Schweizerhof abans de traslladar-se per carretera a Biglen, a 20 quilòmetres de Berna, per trobar-se amb el cap de la intel·ligència suïssa Roger Masson i el general Henri Guisan en el Baran. Portava ordres explícites de Himmler de pressionar als suïssos perquè accentuessin públicament les seves intencions de mantenir una neutralitat. Masson sabia a través de la Línia Vikinga, una xarxa d’espionatge que operava a Alemanya en col·laboració amb oficials de la Wehrmacht contraris al nazisme, que els alemanys havien discutit una possible invasió de Suïssa. Schellenberg va preguntar si en cas d’un atac Aliat al país utilitzarien les armes suïsses contra les tropes aliades, i Guisan li va contestar que feia poc havia concedit una entrevista en un periodista suec en la que havia afirmat que Suïssa es defensaria de qualsevol agressió. Se li va oferir una còpia de l’entrevista, però Schellenberg va exigir un certificat per escrit i firmat pel propi Guisan en el que es declarava la neutralitat suïssa.

A Espanya:

Una formació d’11 avions nord-americans Lockheed P-38 Lightning estava sobrevolant Nador, una localitat pròxima a Melilla, quan el tinent provisional espanyol Miguel Entrena Klett amb un Heinkel He 112B els va perseguir. A un dels aparells nord-americans el va aconseguir atacar i li va inutilitzar un dels seus dos motors provocant que el Lightning hagués de fer un aterratge forçós a les arenoses ribes del riu Mulluya, a la frontera entre Algèria i Marroc. Tot i la gravetat dels fets no hi varen haver conseqüències ni es varen produir represàlies per part dels nord-americans.

A l’Índia:

Mahatma Gandhi va cessar la seva vaga de fam, símbol de protesta contra la presència britànica a l’Índia.