Dissabte:
En el Reich:
A Alemanya:
En el Ministeri de Propaganda varen arribar informes de Renània que indicaven que la població d’algunes ciutats alemanyes començaven a donar mostres de debilitat davant del conflicte.
A la nit, Joseph Goebbels es va reunir amb el ministre Walther Funk i Robert Ley per parlar del pacte que tenien amb els ministres Hermann Göering i Albert Speer per convertir-se en el grup influent d’Adolf Hitler i aïllar-lo del secretari Martin Bormann. En els dos els va agradar la idea, però no veien amb bons ulls que Göering se’n ocupés perquè el consideraven una persona negligent. Al mateix moment de la reunió, la ciutat d’Essen era bombardejada pels Aliats.
El bisbe de Berlín, Preysing, va enviar una carta al papa Pius XII en que l’informava que a la capital alemanya s’havien vist colpejats per una nova onada de deportacions de jueus i el va avisar de que el destí d’aquestes persones era el mateix al que havia ell havia al·ludit en el seu missatge radiofònic de Nadal, la mort. El bisbe el va avisar de que hi havia molts catòlics entre aquests deportats i li va demanar intervenir-hi. El Papa el va contestar el 30 d’abril.
Sigmund Rascher, que el 17 de febrer havia enviat una cara a Heinrich Himmler per demanar-li ser traslladat a un camp de l’Est perquè allí, amb el fred, li aniria més bé fer els seus experiments de congelació de persones, li va escriure aquell dia que a Dachau havia arribat una nova onada de fred i que per tant ara no tenia sentit anar a l’Est. El doctor li va explicar que els presoners seleccionats eren deixats a l’aire lliure durant 14 hores a una temperatura de sis graus sota zero i que les seves temperatures corporals baixen fins a 25 graus, provocant la congelació de les extremitats. Rascher li va comentar que aquelles persones eren salvades gràcies a banys calents.
A Polònia:
A Smolensk es varen reunir un grup de persones influents dins l’esfera nazi i militar per preparar els últims detalls de l’Operació Flash, l’assassinat de Hitler. Cap a les cinc de la tarda, un vell Junker 52 va aterrar a la pista d’aterratge nevada de Smolensk. De l’avió en varen baixar Wilhelm Canaris, el seu agregat a l’Estat Major, Hans von Donhanyi, i el general Erwin von Lahousen per reunir-se amb els generals Henning von Tresckow i Fabian von Schlabrendorff. A mitjanit es varen reunir en una modesta habitació de l’oficina del redactor del diari de guerra del Grup d’Exèrcits del Centre, deixant a Canaris i a Günther von Kluge fora de la reunió. Tots varen estar d’acord de que era impossible efectuar l’atemptat mentre Hitler estigués al quarter general de Rastenburg o a Berlín. Llavors, els conjurats varen veure idoni que l’atemptat es produís a Smolensk, i el general Von Tresckow va explicar que com que era amic de Rudolf Schmundt el convenceria perquè convencés a Hitler de que vingués a Smolensk. A partir de llavors varen començar a pensar com havien de fer l’atemptat, i el general Erwin von Lahousen va suggerir col·locar una bomba d’explosió retardada que explotés durant la conferència que tindria lloc en el quarter general. Von Donhanyi es va oposar al pla perquè faria víctimes entre els conjurats, i d’aquesta manera la proposta de Von Lahousen va ser desaprovada. Llavors, Von Tresckow va dir que preferia que agafessin a Hitler viu i l’amaguessin en el bosc de Smolensk. Però Von Donhanyi es va tornar a oposar al pla perquè mai havien sondejat la possibilitat de detenir-lo. A continuació, Von Schabrendorff va dir que la millor opció era col·locar una bomba a l’avió de Hitler uns moments abans de la seva sortida de Smolensk, i d’aquesta manera podrien dir que havia sigut un accident d’avió. Von Schabrendorff els va explicar que posarien la bomba en unes botelles de conyac i les pujarien a l’avió amb l’excusa de que Von Tresckow les desitjava enviar als seus amics del quarter general. Tots varen acceptar el pla de Von Schabrendorff. Canaris i Von Kluge varen ser informats després dels plans dels seus companys i varen decidir estar callats, però no varen participar en l’intent d’assassinat a Hitler del 13 de març.
A Àustria:
En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va confessar que una de les primeres mesures que prendria Hitler després de la guerra seria la creació de l’estat lliure de Burgundia, Borgonya, amb accés tant al Canal de la Mànega com al Mediterrani. També tenia la intenció d’elegir a Reims o Dijon com a capital, i seria un estat bilingüe amb l’alemany i el francès com a llengües administratives. Com a primer Reichsstatthalter, Hitler tenia la intenció de posar-hi a Leon Degrelle. La resta de França passaria a anomenar-se la Gàl·lia, que seria on anirien tots els francesos que no volguessin viure o treballar a Borgonya, que es convertiria en un protectorat. Preguntant-li el doctor per Suïssa, Himmler li va contestar que s’uniria la part francesa a la nova Burgundia, l’alemanya a Alemanya i la italiana a Itàlia.
A Tunísia:
A trenc d’alba, Erwin Rommel va llançar a Medenine, el principal dipòsit del comandant Bernard Law Montgomery i a poc quilòmetres de la Línia Mareth, tres divisions blindades contra la línia aliada del 8º Exèrcit, però el comandant britànic, que sabia que es produiria aquell atac gràcies als missatges que l’Enigma havia interceptat, va fer caure als alemanys en una trampa. Els artillers britànics varen aguantar als alemanys fins que estaven pràcticament a sobre d’ells i, a una distància de 500 metres, els varen disparar sense contemplacions i Rommel es va veure obligat a retirar-se a Medenine. Els alemanys varen perdre 52 tancs en la batalla, en canvi els britànics no en varen perdre cap. En conseqüència, al vespre l’Exèrcit de tancs italià es va retirar de la Línia Mareth i els britànics varen avançar.
A Suïssa:
Tal i com havia demanat en la reunió del 3 de març, el general Henri Guisan va entregar a Walter Schellenberg un document certificat i firmat en el que assegurava la neutralitat suïssa i afirmava que davant de qualsevol invasió els suïssos lluitarien per la seva supervivència.
A Portugal:
El dictador portuguès Antonio Oliveira Salazar va pronunciar un discurs anti bolxevic davant d’un grup de gent important.
Diari del Tercer Reich 