Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Des d’Obersalzberg, Adolf Hitler va dictar les ordres per una ofensiva al Kursk, a la Unió Soviètica, una ofensiva que creia que faria de far per tot el món. Aquella operació es va conèixer amb el nom d’Operació Ciutadella. L’atac que havia dictat Hitler sobre les forces soviètiques havia de venir tant del sud com del nord amb la intenció d’encerclar als soldats soviètics i derrotar-los en un atac concentrat, brutal i dinàmic. Per aquella ofensiva els alemanys varen tenir un nou tanc, el Tiger, amb un canó blindat i autopropulsat. Parlant d’aquella ofensiva, el dictador va declarar literalment:
Aquest atac té una importància decisiva. Ha de ser un victòria ràpid i contundent. Ha de donar-nos la iniciativa per la primavera i l’estiu…. S’ha de convèncer a cada oficial, a cada soldat, de la importància decisiva d’aquest atac. La victòria del Kursk ha de brillar com un far pel món.
Després de donar aquesta ordre, Hitler es va reunir amb Fritz Sauckel, que aquest li va anunciar que 3.600.000 obrers estrangers havien sigut destinats a treballar a les fàbriques alemanyes, a més d’1.600.000 que eren presoners de guerra.
Werner Naumann es va reunir amb el mariscal de camp Erhard Milch per trobar solucions a la defensa antiaèria civil. Milch va proposar col·locar sota un sol comandament la defensa aèria i volia proposar a Hitler i a Hermann Göering que fos ell el comandant.
El cap delegat de la Creu Roja a Berlín, Roland Marti, va informar de que la població jueva de la capital alemanya havia disminuït a 1.400 persones, i que també estaven destinats a la deportació als camps de l’Est. Marti va afegir que no hi havia notícies dels 10.000 jueus que havien sortit de Berlín entre el 28 de febrer i el 3 de març i que suposava que estaven morts.
A Bèlgica:
Bombarders nord-americans varen intentar destruir les instal·lacions industrials de reparacions d’avions alemanys a Antwerp, però les bombes varen matar a 936 civils i en varen ferir a 1.342.
A la Unió Soviètica:
A Moscou, Ràdio Moscou va acusar a la Wehrmacht de ser la responsable de la matança de Katin i varen qualificar els alemanys de mentiders. Els locutors de Ràdio Moscou varen assegurar que eren mentides les afirmacions alemanyes de que els culpables d’aquells crims eren ells i varen informar de que el poble de Gniezdovo, on s’havien trobat les fosses, era un lloc conegut per les seves excavacions arqueològiques perquè allí s’hi trobaven nombroses sepultures històriques. Però la realitat era que varen ser els soviètics i no els alemanys qui varen matar els oficials polonesos a la primavera de 1940, i varen ser els mateixos soldats soviètics qui els varen enterrar en les vuit fosses comunes que varen ser descobertes pels alemanys el 13 d’abril de 1943.
Aleksandr Radó va passar a Moscou l’ordre operativa que havia donat aquell mateix dia Hitler a Obersalzberg d’atacar el Kursk.
A la Gran Bretanya:
Winston Churchill va aprovar l’Operació Carn Picada, que consistia en llençar a aigües espanyoles el cadàver d’un suposat oficial britànic amb documentació rellevant (falsa) i que havia d’enganyar en els alemanys, fent-los pensar que no tenien l’objectiu de desembarcar a Sicília. Ràpidament, els serveis secrets britànics, que tenien el cadàver d’un jove que havia perdut la vida feia poc i que ningú reclamava, varen dedicar-se a construir una identitat falsa al cadàver. Dwight D. Eisenhower també va donar suport a tirar endavant amb l’arriscada Operació.