Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler, aconsellat pel ministre d’Armament Albert Speer, va ordenar en el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel, que promulgués un decret on els presoners de guerra tenien que ser posats al servei de la producció d’armament. Speer va quedar molt sorprès quan dies abans va veure que Hitler demanava a les SS de que fessin presoners i volia que tots els arrestats fossin eliminats, ja que tenien informes de que els soviètics assassinaven als presoners alemanys. Speer va parlar amb Hitler sobre aquell problema, ja que desitjava que aquells presoners que es mataven servissin a la indústria bèl·lica. Quan Hitler va escoltar els arguments del seu ministre va canviar d’opinió.

Després, Hitler va tenir una reunió per establir les línies de defensa entre 20 i 25 quilòmetres darrere la línia de foc en el front oriental. Però el dictador no es mostrava d’acord amb les opinions dels seus generals, ja que no creia de que havia d’existir una posició de rereguarda perquè estava convençut de que el fet de tenir-la faria retrocedir als soldats.

---

Heinrich Himmler es va reunir amb Anton Mussert acompanyat per Rudolf Brandt. Durant la trobada, Mussert va insistir en una autonomia parcial dels Països Baixos i Flandes, i va apel·lar a la història holandesa de 700 anys. Però el cap de les SS li va replicar que Alemanya havia perdut als neerlandesos i que, per tant, els Països Baixos havia de ser part del Reich. 

A Alemanya:

Un informe del SD deia que les bromes vulgars contra el règim, inclús sobre el propi Hitler, havien augmentat de forma considerable des de Stalingrad. Era freqüent, segons el SD, que la gent expliqués acudits contra el règim en cafeteres, fàbriques i llocs de reunió. Fins i tot gent que en prou feines es coneixia intercanviava bromes i, per aquest fet, demanava més duresa per part de la Gestapo.

A França:

Quan anava per ser deportat a Alemanya, els alemanys varen assassinar a Jean Moulin després de ser torturat per Klaus Barbie. Moulin no va revelar els plans de la Resistència.

En el front oriental:

En el Kursk:

En el nord del Kursk, la batalla es va intensificar durament i els alemanys varen bombardejar amb els seus Stukas a un desconegut poble ucraïnès per ells, Teploye, que va rebre la denominació topogràfica de Cota 272. Els soviètics en ser atacats varen quedar-se amagats a les posicions subterrànies i només obrien foc contra els Panzers quan estaven a boca de canó. A les localitats d’Olkhovatka i Ponyri, els soviètics amagaven fortificacions i tancs que formaven el nucli del Front Central que havia d’atacar al 9º Exèrcit de Walther Model. A més, els soviètics varen crear vuit línies defensives successives, protegides amb mines i filferro, algunes electrificades, totes elles artillades, combinant antitancs amb carros T-34 enterrats fins la torreta. Els alemanys sota el comandament de Model es varen sorprendre negativament en veure que quan superaven una línia apareixia una altra totalment intacte i es varen quedar estancats.

Però l’atac més poderós dels alemanys provenia del sud amb la divisió Grossdeutschland i el 2º Cos Panzer de les SS, que abastava les divisions Leibstandarte, Das Reich i Totenkopf. Tot hi trobar menys defenses soviètiques, l’avanç no va ser senzill, però gràcies a l’enorme potència de foc varen poder arribar a prop d’Oboyan, a 30 quilòmetres a l’interior del dispositiu defensiu soviètic. La Divisió Grossdeutschland va ocupar Syrtsevo, atacant amb els seus Tigers als T-34, que es varen veure obligats a retrocedir més enllà del riu Pena. A Verjopenye, els defensors soviètics varen utilitzar 40 carros, entre T-34 i Lee de fabricació nord-americana, per defensar el pont que creuava el riu, però els Stugs alemanys els varen veure i en varen destruir 35 d’ells.

Mentrestant, les unitats blindades de les SS anaven tan avançades respecte al Destacament Kempf, que intentava obrir pas en el seu flanc, que tota l’ala dreta del 2º Cos Panzer SS oferia una oportunitat de penetració a un contraatac soviètic. D’aquesta manera, el 2º Cos blindat de la Guàrdia soviètica va llançar un potent contraatac contra el flanc dret de les SS, però va ser destruïda per una esquadrilla dels nous caça-tancs HS-129 sota el comandament del capità Bruno Meyer, que va sorprendre als soviètics. A més, els FW-190 varen destruir a la infanteria soviètica i als antiaeris amb bombes de fragmentació. En acabar el dia 50 tancs T-34 varen ser destruïts.

Durant aquesta batalla hi varen lluitar els pilots Hans Ulrich Rudel, que pilotava un Ju-87 G i Erich Hartmann i Michael Wittmann amb el seu Tiger I.