Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
El ministre d’Armament, Albert Speer, va comunicar en la reunió dels generals de la Luftwaffe, on hi va assistir el seu amic i col·laborador Erhard Milch, que la indústria de subministraments corria un greu perill després dels atacs a Hamburg del 25 de juliol de 1943 i que arribaria un dia que els avions, els tancs o els camions es quedarien parats per la faltar de peces.
Com a conseqüència dels continus atacs aeris, Wilhelm Keitel li va escriure a la seva esposa, Lisa Keitel, per exigir-li que marxés de Berlín. Lisa el va desobeir i va continuar vivint en el número 6 de Kielganstrasse.
Un agent del Servei de Seguretat del SD d’Ochsenfurt, a prop de Würzburg, va informar de que hi havia gent a Baviera que sostenia que Würzburg no havia sigut atacada perquè no s’havia cremat a cap sinagoga. Altres deien que els aviadors ja s’estaven apropant també a Würzburg perquè l’últim jueu havia abandonat la ciutat feia poc.
A Polònia:
La policia alemanya que estava a la població de Szczurowa varen assassinar a 93 gitanos que havien viscut a la zona des de feia generacions. La policia va reunir pràcticament a tots els gitanos del poble i els va traslladar al cementiri del poble on varen ser afusellats.
Tres trens de transport amb 3.000 jueus cadascú, al voltant de 9.000 homes, dones i nens, varen arribar al camp de concentració d’Auschwitz procedents del gueto de Sosnowiec. Després de la selecció, 1.102 homes i 1.170 dones varen ser registrades en el camp. La resta del grup, 6.728 persones, varen ser assassinades en les cambres de gas. Precisament, després d’uns dies per reparar-se i netejar-se, els forns crematoris varen tornar a funcionar.
Els alemanys varen assassinar en el búnquer de l’Organització Jueva Militar de la localitat de Bedzin, juntament amb altres militants, a Fruma Plotnick, militant de l’organització Dror que actuava de correu entre grups de la resistència en el gueto de Varsòvia i altres guetos de la zona.
A Holanda:
Amsterdam va ser atacada per l’aviació aliada durant aquella jornada. Era el tercer atac a la capital holandesa en pocs dies.
En el front oriental:
En el sector central:
A Orel va concloure la retirada alemanya. Els soviètics portaven clarament la batuda i durant aquell dia van disposar de 2.750 tancs nous. Fent una contraofensiva a l’àrea de Bielgorod, els soldats del Front d’Estepa del general Ivan Konev varen obrir pas en el riu Vorskla, obligant en els alemanys a retirar-se més ràpid. Avançant cada cop amb més facilitat, les tropes de Konev varen ocupar les posicions defensades pel Front de Voronezh, i varen travessar les línies defensives de Khàrkiv. El comandant Erich von Manstein, no fent cas a les ordres d’Adolf Hitler de lluitar fins l’últim home i l’última bala, va aplicar el concepte de Defensa Elàstica, és a dir, va ordenar la retirada dels defensors, mentre que les tropes mòbils es varen agrupar com a reserva i varen contraatacar en quan la penetració soviètica s’havia allunyat de les seves bases de subministrament, fet que va fer retardar l’avanç dels soviètics al mateix temps que tenien més baixes. Veient aquest moviment que no havia ordenat, Hitler es va discutir amb el OKH, que seguien els combats a través dels mapes però a centenars de quilòmetres de distància.
En el nord del sortint del Kursk, a l’espai aeri sobre Orel, l’as alemany Heinrich Prinz zu Sayn-Wittgenstein va arribar aquell dia a la xifra de 50 avions destruïts.
En el sector sud:
A la zona del Donetsk, Gregori Zhukov va començar una contraofensiva, que va ser resposta pels alemanys.
A Itàlia:
El nou govern va sondejar la pau amb els Aliats, que aquests varen posar les següents condicions per un armistici: que s’entregués la flota, que tots els territoris italians estiguessin disponibles per operacions militars aliades, que els presoners Aliats a Itàlia fossin alliberats i no es permetés que caiguessin en mans dels alemanys, i el desarmament de totes les forces aèries i terrestres italianes.
A Sicília, el general George Patton va esperonar a les seves tropes perquè arribessin a Messina abans que els britànics. Però les seves ambicions i les seves ganes de demostrar que eren millors que els britànics, li varen fer perdre el nord i va bufetejar al soldat Charles Kuhl al crit de:
Covard bastard, no mereixes està aquí.
Patton considerava que la falta de ferides físiques i la fatiga de combat no justificaven l’estada d’un soldat a un hospital. Abans, el general havia també bufetejat al soldat Paul G. Bennet pels mateixos motius. Dwight D. Eisenhower, Omar Bradley i altres comandants nord-americans varen intentar amagar aquells fets, però els rumors no varen tardar a sortir i la popularitat de Patton va caure entre els seus soldats.
Continuant a Sicília, una patrulla britànica pertanyent a la 78º Divisió va netejar la ciutat de Centuripe de tropes alemanyes.
Diari del Tercer Reich 