Dimecres:

L’armistici d’Itàlia:

A Alger, a dos quarts de set de la tarda, Dwight Eisenhower va anunciar des de Ràdio Alger i la BBC de Londres la firma de l’armistici amb Itàlia del 3 de setembre, i va demanar als italians que expulsessin a les tropes alemanyes del seu país. Prèviament, des del matí, els diaris britànics i nord-americans ja publicaven informacions de que la capitulació de l’exèrcit italià era imminent. A tres quarts de vuit del vespre, Pietro Badoglio, que davant la presència de 16 divisions alemanyes a Itàlia es començava a penedir de la seva decisió, es va dirigir a Radio Roma per anunciar la firma de l’armistici i va demanar acabar amb els atacs contra els soldats britànics i nord-americans. Amb l’armistici, les tropes italianes en els Balcans es varen quedar sense ordres precises del seu govern i del seu comandament suprem. Al mateix moment que es va anunciar l’armistici, a Itàlia va néixer la resistència italiana que va incloure a tots aquells grups, moviments, partits i associacions que varen lluitar contra l’ocupació alemanya i l’intent de restaurar el feixisme. A la nit, la flota italiana composta per 5 cuirassats, 7 creuers i 6 destructors va salpar dels seus ports de Gènova, Spezia i Tarent rumb a Malta per ajuntar-se amb els Aliats, però la Luftwaffe va bombardejar-los i va enfonsar un cuirassat i en va danyar a un altre. Per altra banda, al mateix moment de l’armistici, va ser alliberat el cap de l’Estat Major de la Milícia feixista, Achille Starace, detingut el 25 de juliol.

---

El general nord-americà Maxwell Taylor es trobava d’incògnit a Roma per parlar amb el general italià Vittorio Ambrosio per preparar l’arribada de la 82º Divisió Aerotransportada. El general italià es va negar a tirar endavant el pla perquè era massa arriscat.

---

Adolf Hitler va tornar al quarter general de Rastenburg, on l’ambient era molt fred després de la seva visita al quarter  del Grup d’Exèrcits del Sud a Zaporozhie, en el baix Dnièper, al nord del mar d’Azov, per analitzar amb Erich von Manstein la situació crítica en el sector sud del front oriental. Seria l’últim cop que el dictador trepitjaria territori conquerit a la Unió Soviètica. En aquells moments en que tornava al quarter estava molt desanimat, acabava de d’acceptar l’evacuació del cap de pont de Kuban i replegar les tropes fins a la riba occidental del riu Dnièper, i encara no sabia res de la rendició italiana. Creia que el desembarcament a Canàbria, Itàlia, del 3 de setembre, només era una maniobra de camuflatge. Segons Joseph Goebbels, Hitler va tornar abans a Rastenburg perquè havia tingut una estranya sensació de malestar.

Al cap d’una estona varen arribar els primers informes de la capitulació de l’exèrcit italià, informes que es varen confirmar quan varen escoltar la rendició italiana pel programa especial de la BBC i Ràdio Londres.  Hitler es va enfadar molt i va ordenar que es celebrés una reunió d’alt nivell aquella mateixa nit per meditar la lluita contra els Aliats i es va donar l’ordre de posar en marxa l’Operació Eix, la conquesta d’Itàlia. De seguida va ordenar que es presentessin d’immediat al quarter general Vittorio Mussolini, Giovani Preziosi i Pavolini per parlar de la situació. Alfred Jodl, per la seva part, va trucar a Albert Kesselring, que es trobava a Frascati, a prop de Roma, per preguntar-li si era certa la notícia que donava tant la BBC com Ràdio Londres. El mariscal li va confessar que era el primer cop que sentia a parlar d’aquesta notícia.

Poc després, Kesselring, que tenia el quarter general destruït des d’aquell matí per culpa d’un bombardeig Aliat, va llançar la consigna Achse (Eix)quan va tenir notícies de la “traïció” dels italians. Aquesta paraula clau va fer que les forces alemanyes sota el seu comandament, en el sud d’Itàlia, comencessin missions per desarmar a l’exèrcit italià i ocupar els punts claus. Al mateix temps, Erwin Rommel va començar en el nord l’Operació Alaric amb la missió d’ocupar les zones industrialitzades al nord del riu Po.

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels estava molt enfurismat amb el govern espanyol perquè li varen arribar informes de que Espanya estava negociant la seva neutralitat amb els Aliats occidentals. A més, també va llegir uns informes que explicaven que els danesos no acceptaven a les tropes alemanyes d’ocupació. Precisament, després de sufocar la resistència danesa amb la llei marcial, Karl Werner Best va demanar en un telegrama que es resolgués el “tema jueu”.

---

A Berlín, després dels bombardejos, la ciutat tornava a la normalitat mica en mica. Els transports van tornar a funcionar de nou i les instal·lacions industrials afectades van ser reparades, tot i que algunes fàbriques produïen només a mig gas.

---

Continuant a la capital alemanya, en una presó els agents de la Gestapo varen torturar i executar al periodista txec Julius Fucik. Fucik estava molt dèbil per les constants pallisses que rebia, però tot i això no va deixar mai d’escriure. La seva obra, A peu de forca, va ser publicada post-morter i en el seu honor es va establir el Dia Internacional del Periodista.

A Polònia:

Aquell dia varen arribar com a mínim 18.000 jueus a Auschwitz procedents del camp de Theresienstadt.

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit soviètic va reconquerir Stalino, a la conca del Dönets.

En el Mediterrani:

Per controlar encara més el Mediterrani, les tropes nord-americanes varen ocupar Sardenya.

A Espanya:

Una sèrie de generals (Fidel Dávila, Luis Orgaz, José Varela, José Solchaga, Alfredo Kindelán, Andrés Saliquet, José Monasterior i Miguel Ponte) varen escriure una carta per Francisco Franco en que li demanaven que abandonés la prefectura de l’Estat per donar pas a la monarquia tradicional. El dictador va optar per no contestar directament la carta, però sí que, a través d’altres conductes, els va contestar a diversos d’ells que no tenia la intenció de deixar el poder.