Divendres:

La invasió aliada a Itàlia:

Des del quarter general de Rastenburg, Joseph Goebbels finalment va convèncer a Adolf Hitler perquè dirigís un missatge radiofònic al poble alemany perquè el tranquil·litzés. Quan Hitler es va despertar va fer cridar al ministre Goebbels perquè es reunís amb ell en privat. Havia dormit només dues hores i no podia parar de pensar en la situació a Itàlia. Quan es varen reunir varen parlar del problema que suposava la capitulació de l’exèrcit italià, però Goebbels estava més preocupat pel fet de que estaven lluitant en dos fronts. El dia anterior ja li havia preguntat si podien arribar acords amb els soviètics, i Hitler li hauria confessat que era impossible pactar amb Iosif Stalin i que seria més fàcil arribar-hi abans amb els britànics. El ministre també li va demanar que enviés un missatge a la nació perquè considerava que davant d’aquesta greu crisi el poble alemany tenia el dret a sentir la seva paraula (la de Hitler). Al final de la reunió, Hitler va estar d’acord en enviar un missatge a la nació alemanya on explicaria la traïdoria dels italians contra Benito Mussolini i ho va relacionar amb el mite de la punyalada per l’esquena de 1918. Hitler, tot i això, li va confessar a Goebbels que l’esperança de trobar entre ells a traïdors es recolzava en una completa ignorància del caràcter de l’Estat nacionalsocialista, i considerava que la idea de que a Alemanya hi pogués haver un 25 de juliol es basava en un desconeixement absolut de la seva posició personal, així com l’actitud dels seus col·laboradors polítics i dels seus mariscals, almiralls i generals.

A Itàlia, en aquell moment les tropes alemanyes varen començar a moure’s per ocupar la ciutat de Roma. Els soldats italians, que estaven sense comandament, es varen rendir als alemanys quan els varen veure i la capital italiana va passar a ser una ciutat ocupada. Tot i que va ser una conquesta fàcil, els alemanys varen perdre a 619 homes, però en canvi varen matar a 1.295 opositors.

Durant el dinar en el quarter general, Hitler, Goebbels i els seus convidats varen saber per boca d’Alfred Jodl que Albert Kesselring acabava d’ocupar la capital italiana, que la majoria de les ciutats del nord d’Itàlia estaven sota el control del Reich i que estaven en contacte amb les tropes enviades al sud de la península italiana que lluitaven per anul·lar el desembarcament anglosaxó. En escoltar les paraules del general Jodl, el dictador va dir que per evitar que Alemanya li passés igual que Itàlia havia ordenat que tots els prínceps abandonessin tots els comandaments de la Wehrmacht.

A les vuit de la tarda, Hitler va pronunciar el discurs que Goebbels volia que enviés. El discurs va ser llarg i intens, i va anunciar unes mesures molt dures per afrontar els esdeveniments d’Itàlia. El dictador va ressaltar els triomfs alemanys a Itàlia i va criticar els bombardejos britànics contra les ciutats alemanyes prometent represàlies. Davant del pessimisme de la gent pels atacs que rebien, Hitler va demanar que el NSDAP donés exemple en tot. En el discurs va denunciar la duplicitat del nou govern italià, va culpar de la caiguda de Mussolini al “enemic interior, reaccionaris envalentits pels britànics, i va afirmar que Alemanya mai es rendiria d’aquella manera, augurant que el perdedor seria aniquilat i només el vencedor sobreviuria. Durant aquell any només va fer dos discurs.

---

A Itàlia, al matí, el cap de la policia italiana, Senise, es va penedir de la decisió del dia anterior de matar a Mussolini si les tropes alemanyes el volien alliberar, ja que creia que no es produiria l’ofensiva alemanya, que s’acabaria produint el migdia, i va anunciar que no es tingués en compte les disposicions que s’havien donat.

---

En el sud del país, els alemanys que lluitaven contra els britànics que havien desembarcat el dia anterior a la península varen començar a rebre reforços. Per la seva part, les forces britàniques varen avançar fins a 20 quilòmetres a l’interior, però a prop de la base naval l’embarcació britànica HMS Abdiel va ser enfonsada per una mina.

En el Reich:

A Alemanya:

Els conspiradors contra el règim del Cercle Solf, que es reunien clandestinament a casa de la senyora Hanna Solf, la viuda de l’ex ministre d’Afers Exteriors de la República de Weimar Wilhelm Solf, varen cometre l’error d’admetre en el seu Cercle a un nou invitat portat per Elisabeth von Thadden, el metge suïs doctor Reckse, que des del principi havia mostrat uns sentiments molt exaltats contra els nazis. El doctor els va explicar que treballava a l’Hospital Charité sota les ordres del professor Ferdinand Sauerbruch. Abans del final de la reunió, el doctor va proposar encarregar-se de totes les cartes que la senyora Solf o els seus convidats volguessin enviar als seus amics exiliats a Suïssa. El grup va acceptar que fos el missatger i enviés el correu a Suïssa. Però el doctor Reckse era un agent de la Gestapo que va passar tota la informació que va tenir a les autoritats alemanyes. Tot i les proves que tenien contra els conjurats a partir d’aquelles cartes, Heinrich Himmler va decidir esperar per actuar contra ells perquè creia que encara no tenia suficients proves per poder atacar al seu principal objectiu, Wilhelm Canaris.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 17º Exèrcit alemany es va tenir que retirar de Crimea davant l’avanç de les tropes soviètiques. Els alemanys es varen retirar en el cap de pont de Kuban i es replegaven cap a les fortificacions de la línia defensiva Blava, a la península de Taman. Des d’allí reforçaran el Grup d’Exèrcits del Sud.