Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Hans Frank va firmar un decret en que concedia la possibilitat de legalitzar els abusos més grans com els assassinats sense judici. El paràgraf quart d’aquest decret especificava que els tribunals d’excepció de la policia de seguretat havien d’estar integrats per un cap de les SS pertanyent al comandament conjunt de la policia de seguretat i del SD, i altres dos membres del mateix servei. El paràgraf sisè precisava que les sentències dels tribunals d’excepció de la policia s’havien d’executar a l’acte. En aquella època ja havien sigut afusellats més de 17.000 polonesos detinguts en qualitat d’ostatges.

A Dinamarca:

Com el dia anterior, els alemanys continuaven buscant jueus a Dinamarca per deportar-los. Però els jueus havien sigut informats prèviament i, la gran majoria, havien fugit a Suècia. Werner Best, el màxim representant d’Alemanya en el país, va llançar un avís que sabia que arribaria a la comunitat jueva. La ràdio sueca aquell dia havia anunciat que el país acolliria a tots els jueus danesos que aconseguissin travessar la frontera. Els alemanys varen posar a més poc interès en vigilar les aigües que separen Suècia de Dinamarca. Dels 7.500 jueus danesos només en varen arribar a deportar 485 i no varen anar als camps d’extermini com Auschwitz, tal i com estava previst, sinó en el camp de Theresienstadt, on la majoria va sobreviure la Segona Guerra Mundial. Best va trucar a Adolf Eichmann per demanar aquest canvi.

A Alemanya:

El diari espanyol Enlace va treure una entrevista del jove periodista espanyol Eduardo Haro Tecglen a Leni Riefensthal.

A Nova Guinea:

Dues divisions australianes es varen apoderar de Finschhafen.