Dimecres:
En el Reich:
A Alemanya:
A la nit, la ciutat de Berlín va tornar a ser bombardejada per la RAF. La Wilhelmplatz va ser la zona més afectada, però per tota la ciutat hi havien incendis. La Cancelleria del Reich va rebre forts danys, igual que molts edificis oficials. La mansió de Joseph Goebbels, en la Hermann-Göering-Strasse, va resultar afectada; l’últim pis va cremar per complet i tota la casa va quedar plena d’aigua. Magda Goebbels va tenir que venir corrents a Berlín per salvar tot el que pogués de la casa. Per sort per la família Goebbels solien viure en una casa del barri Schwanenwerder, a la riba del llac Wannsee, o a la finca Lanke, a uns 45 quilòmetres de Berlín. Goebbels va quedar tant impressionat pel bombardeig que va tenir que descansar per recuperar-se. Al cap d’una estona, la capital va patir un altre bombardeig britànic de grau A (superior), amb més bombes explosives que incendiàries. Aquesta vegada es varen veure afectats el Barri Ministerial i el nord i l’oest de la ciutat. El Kaiserhof i el Ministeri d’Hisenda varen quedar destruïts, el Teatre de l’Estat i el Reichstag varen cremar, però al cap de poc es va poder apagar el foc. També varen quedar destruïts els edificis dels voltants de la Potsdamer Platz i tota la Landgrafenstrasse i la cantonada de la Nettelbeckstrasse amb el restaurant Taverne inclòs. A part, l’atac va destruir l’únic exemplar existent de l’hidroavió comercial més gran construït, el Do-X, quan estava sent exhibit en una exhibició pública. Els britànics varen poder bombardejar amb total llibertat perquè els caces alemanys varen arribar amb 20 minuts de retràs per defensar la ciutat. Davant dels bombardejos que patia Berlín varen ser traslladats a la capital tots els serveis de bombers d’Alemanya. Tot i els atacs i les destrosses que patia la capital alemanya, Semler, un funcionari del govern, va anotar que el 75% dels treballadors estaven aquell matí en els seus llocs de treball.
Després de presenciar la nit anterior l’atac a la ciutat de Berlín, Alfred Rosenberg es va dirigir a la seva oficina, que estava totalment destrossada, i després al seu Ministeri de l’Unter den Linden, on també hi havien caigut bombes incendiàries. Rosenberg va viure el nou atac en el subterrani de la Cancelleria.
El pastor Helmut Hesse va morir al camp de concentració de Dachau després d’haver sigut detingut al juny per la Gestapo. Segons el registre oficial, Hesse va morir víctima d’un atac de cor, però tot indica que hauria mort a conseqüència d’una injecció letal administrada a la infermeria del camp. El pastor, de només 27 anys, es va convertir en el màrtir més jove de l‘Església de la Confessió.
A Egipte:
A El Caire, en la Conferència Sexant es va continuar parlant del terreny europeu i, tot i que Winston Churchill no va parlar directament de l’Operació Overlord, el primer ministre va continuar posant èmfasis en les operacions al Mediterrani. Es va queixar del lent progrés a la península italiana i de la lentitud en la reconquesta de l’illa de Leros, a l’Egeu. També va demanar més ajuda aliada per la resistència aliada per Josip Broz, Tito. El primer ministre va rebre el suport de Dwight D. Eisenhower.
En el Pacífic:
Després de ser derrotats en els atols de Tarawa i Makin, aquell dia va cessar la resistència japonesa a les Illes Gilbert. Tot i això, davant de l’illa de Makin, un submarí japonès, el I-165, va enfonsar el portaavions escorta nord-americà Liscombe Bay, després de disparar-li un torpede que va provocar la mort de 644 persones.