Dijous:
En el Reich:
A Alemanya:
Berlín s’intentava recuperar del bombardeig del dia anterior. Durant aquell matí les cases de la Hermann-Göering-Strasse no tenien ni calefacció, ni aigua, ni llum. Les línies telefòniques estaven tallades i la majoria dels Ministeris havien sigut bombardejats. 400.000 persones s’havien quedat sense casa i havien mort 2.700 persones entre els dos bombardejos. Tots els edificis que rodejaven la Potsdamer Platz s’havien incendiat, excepció de l’Hotel Esplanade, que estava intacte però sense els vidres de les finestres. 50.000 homes de la Wehrmacht varen netejar les principals artèries de la ciutat. Al matí, les autoritats varen matar a trets els animals salvatges del zoo perquè les gàbies tenien desperfectes i es temia que poguessin escapar. Els cocodrils mateixos varen intentar saltar al riu Spree, però els varen poder treure a trema i els varen disparar.
Per la seva part, la premsa anglosaxona va aprofitar els temors de la població alemanya per publicar un ultimàtum que deia que si Alemanya no capitulava Berlín seria destruïda. Aquell mateix dia, la capital alemanya va patir una incursió de distracció a càrrec de caça bombarders Mosquit, que varen desviar l’atenció dels caces alemanys mentre s’atacava la ciutat de Frankfurt. Tot i els pocs danys que va patir la ciutat, es varen perdre seus culturals i monuments artístics com la casa de l’escriptor Johann Wolfgang von Goethe.
A Polònia:
En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va entregar a l’aviador Hans Ulrich Rudel les Espases de Diamants que se sumaven a les Fulles de Roure que ja adornava a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro i d’aquesta manera es va convertir en el militar alemany més condecorat de la Segona Guerra Mundial.
A Itàlia:
Un senzill comunicat a la premsa anunciava que el Consell de Ministres havia decidit que des de l’1 de desembre de 1943 l’Estat nacional republicà es diria la República Social Italiana.
A Egipte:
A la Conferència Sexant de El Caire, Chiang Kai-sheck va tornar a lamentar que l’ajuda rebuda no corresponia amb l’esforç que els xinesos realitzaven contra els japonesos.
Continuant a la capital egípcia, Franklin Delano Roosevelt va homenatjar als seus invitats amb un dinar per celebrar el Dia d’Acció de Gràcies. Dirigint-se a Winston Churchill per indicar-li que no desitjava annexionar cap país, el President li va retreure que “portés a la sang 400 anys d’instint cobdiciós i no podia entendre que un país no volgués posseir un territori encara que en tingués l’oportunitat”. Li va afegir que estaven en una nova era de la història del món i que no tenien més remei que adaptar-s’hi. En el primer ministre no li varen fer gens de gràcia els retrets del líder nord-americà. Parlant amb Harold Macmillan, el ministre britànic de l’Àfrica del Nord, Churchill li va assegurar que els alemanys estaven acabats, tot i que ja el va avisar de que tardarien en reparar els danys ocasionats, i li va confiar que el verdader problema eren els soviètics i no podia entendre que els nord-americans no se’n adonessin.
En sortir del dinar, un Churchill visiblement deprimit es va trobar amb Anthony Eden, a qui li va comentar que Roosevelt era “un cavaller distingit i encantador, però que “els seus mètodes de negociació eren pràcticament inexistents”. Durant el sopar, Eden li va explicar a Roosevelt que la qüestió de les fronteres de Polònia haurien de tancar-se una vegada per totes amb Iosif Stalin en la Conferència de Teheran. El va advertir de que si no ho feien els soviètics vencerien, ja que les seves tropes tenien la capacitat d’arribar les primeres en territori alemany.
A la Gran Bretanya:
A l’oficina de correus de Birmingham va tenir lloc la primera prova de la primera computadora completament elèctrica de la Història: la Colossus. Es tractava d’un disseny de Tommy Flowers per ajudar a desxifrar el trànsit de teletips alemanys. Aquesta nova màquina processava les dades a una velocitat cinc vegades superior a la Robinson.
En el Pacífic:
En la Batalla del Cap St. George, una força japonesa de destructors i embarcacions de transport, la Tòquio Express, va ser atacada per cinc destructors nord-americans després de desembarcar 900 homes a Buka, a prop de Bougainville. Utilitzant el radar, els destructors nord-americans varen fer una emboscada als japonesos sense que fossin descoberts. Durant l’atac, els japonesos varen perdre tres embarcacions del Mikado sense que arribessin a saber qui els disparava. Aquesta va ser l’última acció a la superfície a les Illes Salomó.
L’illa de Taiwan va patir una incursió aèria a càrrec de bombarders B-25, caces pesats P-38 i els debutants P-51 Mustang de la 14º Força Aèria desplegada a la Xina. Els nord-americans varen afirmar que havien destruït a 50 avions, però els japonesos varen baixar la xifra a 17.
