Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A la nit, la ciutat de Berlín va ser bombardejada de nou quan encara no s’havia recuperat dels atacs del dia anterior amb els patis de darrere de moltes cases encara cremant. Els districtes de Wedding i de Reinickendorf varen resultar danyats, especialment les fàbriques de municions i la fàbrica de tancs situada a Alkett. De seguida aquestes zones varen començar a cremar per culpa de les bombes, com també la fàbrica Borsig, que fabricava canons i en la que treballaven 18.000 obrers. Aquells incendis varen ser tant devastadors que no només els va patir la capital, sinó que també varen afectar a les ciutats veïnes de Brandenburg, Oranienburg i Potsdam. Abans de l’atac, els alemanys varen creure que els avions Aliats es dirigien un altre cop a la ciutat de Francfort del Main. En aquells moments de pànic i de caos, es va trucar a Adolf Hitler, que es trobava en el seu quarter general de Rastenburg, per saber què volia que es fes per salvar la ciutat. El líder alemany va ordenar que immediatament tots els bombers es concentressin a la fàbrica de tancs d’Alkett, que s’estava cremant, encara que aquests estiguessin treballant lluny de la fàbrica. Tot i els intents de Hitler per salvar la fàbrica i que els bombers de Berlín ràpidament varen apagar l’incendi, la nau va quedar destruïda pel foc. Però, per culpa de concentrar tots els bombers per salvar una empresa que no es va poder salvar, el foc va continuar cremant lliurament pels barris de la ciutat, deixant que la gent s’ocupés tota sola d’apagar el foc que cremava a les seves vivendes.

---

Davant la falta d’homes, el govern va recórrer a noves lleves i es va recuperar personal exempt fins llavors, però com que cap mesura era suficient Hitler va demanar que es mobilitzés un milió d’homes utilitzats a la rereguarda o a la Luftwaffe.

A Itàlia:

El 8º Exèrcit britànic, amb les divisions índies i neozelandeses al capdavant, es va llançar a l’atac i varen traspassar la barrera del riu Sangro, però les primers posicions defensives alemanyes situades a la Línia Gustav varen aturar en sec l’avanç.

A Iran:

Tot era a punt per celebrar l’endemà la Conferència de Teheran. En aquesta conferència, que es va celebrar a l’Iran per pressió de Iosif Stalin, es va veure clarament el declivi de l’Imperi Britànic, mentre que els nord-americans varen trencar definitivament amb el seu tradicional aïllament, realitzant un apropament cap a la Unió Soviètica.

A Colòmia:

Colòmbia va declarar l’estat de bel·ligerància contra Alemanya després de que els alemanys enfonsessin en el Mar del Carib a tres embarcacions colombianes. El govern colombià també estava pressionat pel govern nord-americà, un dels seus principals aliats.

En el Pacífic:

Els japonesos varen abandonar les Illes Gilbert.