Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Deu bombarders Mosquits varen bombardejar amb poca intensitat la ciutat d’Essen.

A Iran:

A Teheran va començar la Conferència de Teheran o Conferència Eureka entre Winston Churchill, Iosif Stalin i Franklin Delano Roosevelt. Allí va ser on va sortir per primer cop la idea de castigar als nazis després de la guerra i es va decidir donar prioritat la invasió a França, les operacions Overlord i Anvil. La ciutat iraniana estava ocupada per espies, soldats del NKVD, del Servei Secret nord-americà i del contraespionatge britànic.

Abans de començar la primera reunió, Stalin va reunir als seus agents del NKVD allí destacats, entre ells Sego Beria, el fill de Lavrenti Beria, i els va demanar que escoltessin les converses que tingués Roosevelt amb Churchill i els demés britànics, a part del seu entorn. Volia saber tots els detalls perquè creia que parlarien de la qüestió del segon front i sabia que el primer ministre britànic si oposava i considerava important que els nord-americans li donessin suport. De fet, Churchill va intentar a última hora mantenir una reunió amb Roosevelt abans de començar les reunions, però novament el President ho va rebutjar.

A les tres de la tarda, Roosevelt sí que va acceptar reunir-se amb Stalin amb la voluntat de guanyar-se el favor del dictador soviètic. Chip Bohlen va actuar com intèrpret del President, que no va tenir manies en criticar el paper de l’Imperi britànic i va apostar, igual que Stalin, per una Índia independent. El dictador soviètic, però, el va avisar que el tema de l’Índia no sabia de tocar de moment perquè per Churchill era un punt conflictiu, tot i que li va prometre parlar-ne amb ell en un futur del tema. Això sí, apostava per aplicar una reforma des d’avall, com el sistema soviètic.

A fora d’aquesta reunió, es va avisar a Averell Harriman de que la delegació britànica no estava gens satisfeta. Harriman va poder-ho comprovar de seguida amb topar-se amb un Churchill ben disgustat. El primer ministre el va informar en to sarcàstic de que estava content d’obeir ordres, però que tenia dret a presidir la reunió per motius d’edat, perquè el seu nom començava per “C” i per la rellevància històrica de l’Imperi britànic. Posant-se més seriós o menys sarcàstic, li va dir que havia renunciat a totes aquestes exigències, però que insistia en organitzar el sopar del 30 de novembre per commemorar el seu 69è aniversari.

A les quatre de la tarda va començar la reunió dels tres gran mandataris. Roosevelt va encetar la trobada reafirmant-se amb la decisió d’envair França l’any següent i va posar la data de l’1 de maig com una possibilitat. Acte seguit, va mencionar el desig de Churchill de dirigir una gran operació militar cap a Itàlia i el Mediterrani oriental i, per aquest motiu, trobava encertat posposar la invasió a França durant dos o tres mesos. Stalin va mostrar-s’hi totalment en contra i va atacar l’estratègia de Churchill dient que considerava l’escenari italià només beneficiava la lliure navegació de les embarcacions aliades en el mar Mediterrani i els va insistir que l’única era la invasió de França. Stalin, llavors, els va anunciar que declararia la guerra a Japó després de que Alemanya s’hagués rendit. Aquella notícia va ser ben rebuda pels Aliats occidentals.

Aquella nit, Roosevelt va oferir un banquet en honor de Churchill i Stalin.

A Itàlia:

Les tropes del 8º Exèrcit de Bernard Law Montgomery varen assaltar les tropes alemanyes a la variant adriàtica dels Apenins que, per un moment, es varen veure desbordada.