Divendres:
En el Reich:
A Polònia:
El ministre Albert Speer i el mariscal Erhard Milch varen ser cridats per dirigir-se al quarter general Rastenburg perquè havien arribat informacions de la premsa britànica que explicaven les proves fetes amb èxit pels britànics alhora de fabricar avions a reacció. Adolf Hitler va exigir-los que es fabriquessin un gran número d’avions a reacció, els Me 262, el més aviat possible perquè els volia utilitzar com a bombarder ràpid i desitjava aparcar la construcció de més caces, tot i que tenia la desaprovació de la Luftwaffe perquè creien que un avió a reacció pesaria massa per convertir-se en un bombarder ràpid. Speer li va explicar que fins al juliol d’aquell any no podrien tenir més de 60 avions i fins al gener del 1945 no en podrien tenir més de 210.
A Alemanya:
Per tal de destruir els mitjans bèl·lics d’Alemanya, un contingent de 502 bombarders i 571 caces de la USAAF va atacar les fàbriques IG Farben a Ludwigshafen, on les defenses antiaèries varen destruir 26 bombarders i 6 caces, a més de danyar 132 bombarders. A la nit, la RAF va enviar 11 Mosquits contra les ciutats de Krefeld i Duisburg, causant desordre i insomni entre els encarregats de les defenses antiaèries alemanyes i els obrers que les protegien.
En el front oriental:
En el sector sud:
En el Dnièper, els tancs soviètics varen atacar des del nord-oest a la rereguarda alemanya.
A Itàlia:
Edda Mussolini va visitar per últim cop al seu marit, el comte Galeazzo Ciano, en un convent que s’havia convertit en una presó política, on el gendre de Benito Mussolini estava reclòs esperant ser executat.
En el bàndol Aliat:
Charles de Gaulle va promulgar un decret en que demanava en els Aliats un comandament d’Exèrcit, 3 comandaments de cos d’Exèrcit, 6 divisions d’infanteria i 4 divisions blindades amb els serveis i reserves necessàries per la futura batalla de França.
A Marroc:
A Marràqueix, encara recuperant-se de l’últim infart, Winston Churchill va enviar un telegrama a Anthony Eden en la qual li va comentar que tot i que havien entrat a la guerra per Polònia, mai s’havien compromès a defensar les seves fronteres i que la Unió Soviètica tenia dret a una frontera occidental segura. Per això, el primer ministre va proposar que no havien de donar-los en el govern polonès a l’exili cap tipus d’esperança de que rebrien un tipus d’ajuda o reconeixement a menys que donessin suport a les decisions que havien pres ells amb els soviètics. Churchill va concloure el seu telegrama dient que consideraria estúpids als polonesos si diguessin que volien emprendre una guerra contra la Unió Soviètica.
En el Pacífic:
Per tal de desarticular les defenses aèries de la base de Rabaul, els nord-americans varen llançar una incursió de bombardeig en picat contra l’estació de radar en el Cap Sant Jordi. Per culpa d’aquesta ofensiva els nord-americans varen perdre 3 caces F6F i quatre bombarders en picat SBD.