Dilluns:
En el Reich:
A Polònia:
A Poznan, Heinrich Himmler va declarar davant de diversos oficials de la Wehrmacht que Adolf Hitler li havia donat l’ordre de posar en pràctica la Solució Final de la qüestió jueva. Himmler es preguntava si podia dur a terme una ordre com aquella, però com que era una ordre de Hitler tenia clar que l’havia de complir i va dir que s’havia d’eliminar la qüestió jueva. Estava convençut que tots aquells actes els honrava i es mostrava satisfet de que la majoria dels agents de les SS haguessin viscut l’horror de veure milers de cadàvers.
A Alemanya:
Els bombarders de la 8º Força de la USAAF varen atacar Frankfurt amb 857 quadrimotors i 677 caces. Les defenses alemanyes només varen aconseguir destruir 4 bombarders i 9 escortes, a més de danyar a 5 B-17.
Albert Kirrmann, professor de Química Orgànica a la Facultat de Ciències de la Universitat d’Estrasburg, va ser deportat al camp de concentració de Buchenwald.
A Itàlia:
Hitler va ordenar que Itàlia s’havia de defensar fins l’últim home després del desembarcament Aliat del 22 de gener. Les forces desembarcades a Anzio havien avançat fins llavors prudentment i a poc a poc, però ara eren aturats per una creixent resistència alemanya. Al vespre, 40.000 soldats alemanys es varen reunir per fer front als Aliats que havien desembarcat a Nettuno, a uns 50 quilòmetres al sud de Roma.
A Cassino, la 2º Divisió d’infanteria del general Mark Clark, la 34º Divisió Red, va atacar als alemanys per creuar el riu Gari i varen crear un cap de pont per permetre el pas dels blindats. El general nord-americà els havia ordenat que tornessin a atacar en el sector de Montecassino. Les tropes franceses del general Alphonse Juin havien atacat al nord de Montecassino, aconseguint noves conquestes, però els alemanys varen recuperar Castelforte i Monte Rotondo, tot i que patint un elevat número de baixes. Els francesos no tenien suficients forces per poder desbordar la 5º Divisió de Muntanya de la Wehrmacht.
En el front oriental:
En el sector sud:
Els exèrcits soviètics varen començar a atacar el Grup d’Exèrcits del Sud.
A la Gran Bretanya:
Davant la insinuació del diari Pravda de que existien unes negociacions d’alt secret entre Joachim von Ribbentrop i certs oficials britànics en els Pirineus, Winston Churchill es va veure obligat a escriure-li una carta a Iosif Stalin per assegurar-li que ell mai negociaria amb els alemanys per separat i de que sempre l’havia mantingut al corrent de les vegades que ho havien intentat. Li va recordar que ni l’any que havien lluitat sols havien pensat en firmar un acord per separat, que llavors, segons Churchill, no hagués comportat grans pèrdues per l’Imperi britànic, i, per tant, ara no tenia sentit perquè a més anaven junts cap a la victòria.
A la nit, Churchill es va reunir amb el seu Gabinet per parlar de la falsa notícia del Pravda. Churchill, que no dubtava de que darrere d’aquella notícia hi havia el govern soviètic, els va dir en to irònic que negociar amb un comunista era com seduir a un cocodril. A un quart de nou, Churchill va abandonar la reunió per sopar amb Alan Brooke.
