A Itàlia:
En el Reich:
A Alemanya:
El Govern va firmar un decret per la dissolució de l’Abwehr per les sospites que hi havia de que aquests conspiraven contra el règim. L’estructura bàsica del servei d’espionatge es va integrar a la RSHA, en la Central de Seguretat del Reich, amb el nom d’Oficina Militar (Militärisches Amt). El nou departament va tenir molt poca influència dins de la burocràcia nazi i moltes de les seves competències van ser transferides al SD.
Magda Goebbels va visitar el seu fill Harald Quandt a l’hospital militar de Munic després de que el noi patís un fort refredat. Tant Magda com Joseph Goebbels sospitaven que el noi no volia anar al front italià, on hi estava destinat amb la 1º Divisió de Paracaigudistes, i començaven a impacientar-se de la seva actitud. Davant la seva mare, Harald li va confessar la veritat: havia perdut les ganes de combatre. Magda no va entendre les raons del seu fill i varen tenir una forta discussió.
A Polònia:
Heinrich Himmler va ordenar la reobertura del camp d’extermini de Chelmno, on pensava realitzar-hi l’eliminació més urgent possible de diverses persones “considerades racialment inferiors”.
A Holanda:
Per tal de pal·liar l’efecte dels atacs dels caces alemanys contra les formacions de bombarders Aliats, 48 caces P-47 de la 8º Força de la USAAF varen atacar els aeròdroms a les proximitats d’Amsterdam.
A Itàlia:
Adolf Hitler va ordenar a les tropes alemanyes que efectuessin un contraatac a Anzio, però els soldats alemanys eren incapaços de fer-ho. Aquell dia, el general Harold Alexander va realitzar una visita llampec al cap de platja d’Anzio i va comprovar que la immobilitat de les forces del general Lucas eren un objectiu de l’artilleria alemanya. Alexander va esbroncar de valent al general Lucas per aquesta immobilitat. Llavors, Alexander va donar llum verda per bombardejar l’abadia de Montecassino.
En el front oriental:
En el sector nord:
Els soviètics varen acabar amb el bloqueig alemany a Leningrad i varen alliberar Novgorod.
A Ucraïna:
Les forces blindades alemanyes que lluitaven per establir contacte amb les forces envoltades a Korsum anaven liderades pel regiment blindat Bäke, una força especial que comptava amb tancs Tiger, Panther, Panzer IV i H i canons autopropulsats liderada pel comandant Franz Bäke, un as de tancs alemanys. Tot i que només es troben separats per un barrera d’artilleria soviètica, aquesta força, tal i com va explicar el mariscal Erich von Manstein, era suficient perquè els seus homes no poguessin traspassar-la. Davant d’aquesta situació, el mariscal li va demanar en el general Stemmermann que ataquessin per l’esquena dels soviètics i ajudessin a trencar el cercle. Stemmermann va demanar més municions i algunes unitats aïllades i, d’aquesta manera, varen atacar ales posicions soviètiques que els bloquejaven.
A la Gran Bretanya:
Els caps de l’Estat Major Combinat varen nomenar a Dwight D. Eisenhower Comandant Suprem amb l’objectiu de preparar i coordinar l’Operació Overlord.
A Birmània:
En la frontera entre l’Índia i Birmània, els japonesos varen atacar en el Admin Box de Sinzweya, on varen capturar les defenses custodiades per l’exèrcit indi.
En el Pacífic:
Les tropes de William Halsey varen saltar sobre Guam, al nord de Bougainville.
A Rabaul, els japonesos varen destruir a sis bombarders TBF que realitzaven una missió de minat davant a Simpson Harbour. A més, l’aviació nipona de Rabaul va atacar a un comboi nord-americà que navegava cap a Green Island; però no varen aconseguir aturar-lo, tot i que varen danyar al creuer USS Saint Louis.