17 de maig de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la tarda, Adolf Hitler va lamentar que durant la història alemanya l’Estat no hagués intervingut en la influència de l’evolució interna de l’Església i no hagués creat una Església nacional alemanya independent del Vaticà.

A Hongria:

El Obersturmbannführer SS Kurt Becher va firmar un contracte amb la família del desaparegut industrial Manfred Weiss, pràcticament tots jueus, perquè abandonessin Hongria abans de que comencessin les grans deportacions a canvi de tres milions de marcs. Pràcticament tota la família, nou d’ells es varen quedar com a ostatges, varen volar ràpidament cap a Portugal.

A Itàlia:

Després del bombardeig a Montecassino i de ser abastits per 36 bombarders Baltimore, les unitats nord-americanes, neozelandeses, índies i el cos francès del general Alphonse Juin varen aconseguir obrir camí perquè el 5º Exèrcit del comandant Mark Wayne Clark pogués interceptar als soldats alemanys, liderats per Friodolin von Senger und Etterlin, que estaven fugint en direcció a la Línia Gòtica, situada al nord de Florència, i poguessin ocupar la ciutat de Cassino. Després de veure que serien derrotats, Albert Kesselring va donar l’ordre d’evacuar Cassino, que es va efectuar aquella nit després de quatre mesos de resistència. Els polonesos del 12º Regiment Podolski varen ser els primers que van penetrar en les ruïnes de l’abadia trobant-se ferits que no havien pogut ser evacuats i diversos cadàvers. A la tarda, el mont Faggeto i el mont Calvo estaven en poder dels marroquins. Les tropes colonials franceses dominaven la carretera Itri-Pico, de vital importància pel 14º Cos blindat. Les unitats alemanyes estaven completament derrotades; batallons i regiments de diferents combatien mesclats en desordre. L’evolució de la situació en el conjunt del front del 10º Exèrcit alemany va imposar la retirada de la divisió Heidrich. A part, les tropes nord-americanes que estaven encerclades pels alemanys a les platges d’Anzio varen trencar el cercle i es varen unir a la guarnició aliada que avançava cap al nord.

A la Gran Bretanya:

El comandant Dwight D. Eisenhower va decidir que el Dia D hauria de tenir lloc entre el 5, el 6 o el 7 de juny de 1944. Els serveis meteorològics havien indicat que dues de les condicions essencials per l’èxit de l’operació coincidirien a Normandia aquells dies: la Lluna sortia tard i hi hauria marea baixa poc després de l’alba.

A Turquia:

Joel Brand, un líder jueu de Budapest que s’havia reunit el 25 d’abril amb Adolf Eichmann, va arribar des d’Hongria a Istanbul acompanyat per Bandi Grosz per posar-se en contacte amb els Aliats i proposar un pacte pel que un milió de jueus hongaresos es salvarien si els Aliats donaven 10.000 camions als alemanys.

A Birmània:

Les tropes de Merrill varen penetrar a l’aeròdrom de Myitkyina després d’un intens combat contra els japonesos.

En els Estats Units:

A Pearl Harbor, mentre es carregava munició al port, un projectil va explotar i va incendiar els bidons de gasolina que hi havia al costat. Una de les naus de guerra va explotar provocant nombroses explosions d’altres embarcacions properes i la mort de 168 homes.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.