Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

400 bombarders nord-americans de la 8º Força Aèria nord-americana varen atacar les indústries químiques que produïen gasolina sintètica de les ciutats de Colònia, Konigsburg, Magdeburg i Ruhland. Per aquells atacs a un quart de tres de la tarda va sonar la petita alarma aèria a la ciutat de Dresden i, a continuació, la gran. La ràdio va anunciar que els bombarders enemics estaven arribant a l’extrem nord de la ciutat. Durant uns minuts es varen sentir els bombarders a Dresden i alguns trets de la defensa antiaèria, però la ciutat no va ser atacada. A més, va ser atacada les bases de llançament dels míssils V-1. Mentre s’atacava a Alemanya, una altra flota americana, la 15º Força Aèria, va bombardejar als camps de refineria dels camps petrolífers romanesos de Ploesti, on els alemanys en treien el petroli, i la ciutat de Gènova. Per culpa de l’atac nord-americà, els alemanys van veure reduït a la meitat la seva producció. A la nit, 600 bombarders de la RAF varen atacar les ciutat franceses d’Angers i Boulogne.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill, no donant-se per vençut davant la negativa de Franklin Delano Roosevelt de no viatjar a Londres, li va escriure en el President per reiterar-li que trobava convenient la trobada i que en qualsevol cas aquesta podria tenir lloc després de l’Operació Overlord. El primer ministre va acabar la carta amb cert sentit de l’humor dient que “el doctor” Churchill recomanava un viatge per mar en un dels seus nous cuirassats. Roosevelt li va respondre d’immediat i, agafant el mateix to, li va confessar que li agradaria molt poder fer aquell viatge com recomanava “el doctor” Churchill, però que esperava poder-ho fer més endavant, més enllà de la data que ell havia proposat.

En el Pacífic:

A l’illa de Biak, al nord-oest de Nova Guinea, els combats entre els nord-americans i els japonesos varen continuar.