Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Obersalzberg, l’ambient era pessimista i tothom estava deprimit per tal i com avançava la guerra. Adolf Hitler, el ministre de l’Aire, Hermann Göering, i el ministre d’Armament, Albert Speer, es varen reunir per analitzar la situació després de l’atac nord-americà del 28 de maig de 1944. La catàstrofe era una realitat, ja no es podia amagar, s’estava paralitzant la producció per la falta de combustible i els exèrcits també necessitaven carburant per no quedar-se parats. Hitler i Speer tenien clar de que Göering no estava fent la seva feina alhora de defensar el Reich amb la seva Luftwaffe; el consideraven un inútil per aquell càrrec i ja es deia obertament de que era un corrupte. Speer pensava que ell s’havia de fer càrrec de dirigir tot l’armament aeri, i de pas pensava venjar-se de Göering, ja que tenia molt present el patiment que li havia fet passar l’hivern d’aquell any quan estava a l’hospital i havia aprofitat que estava absent per treure-li poder i deixar-lo malament davant del líder alemany.

Després de la reunió, Hitler, que va suspendre la reunió informativa del migdia, va assistir al casament de Hermann Fegelin i Gretl Braun, la germana petita d’Eva Braun, on ell feia de testimoni en una boda que es va celebrar a Salzburg. Martin Bormann i el ministre Heinrich Himmler varen ser els padrins de la boda. La festa la va organitzar Eva i va durar tres dies a la casa de Bormann i en el saló de te del Kehlsteinhaus. Els recents casats es varen dirigir al Berghof, on a l’entrada els va rebre Hitler vestit amb uniforme gris de comandant en cap de la Wehrmacht lluint la insígnia d’or del NSDAP, la Creu de Ferro de primera classe i la insígnia dels ferits de la Primera Guerra Mundial. El dictador va entrar en la gran sala amb la parella i li va regalar a Gretl una bossa de mà de platí. A continuació va entrar amb ells Eva Braun, els seus pares, la seva germana gran, Ilse, amb el seu segon marit, els pares de Fegelin, el seu germà petit, l’oficial de les SS Waldemar Fegelin, les amigues d’Eva Braun, a més de Himmler, Theodor Morell, Heinrich Hoffmann, Anni Brandt, Nicolaus von Below i la seva esposa i Otto Günsche. Hitler va conduir a tot el grup al menjador, on ja estava preparada la taula. Els SS vestien amb jaquetes blanques per l’ocasió i varen ser els encarregats de portar la sopa de cervells de vedella. A mig àpat, Hitler va expressar la seva alegria perquè la boda s’havia pogut celebrar a la seva mansió i va desitjar sort i una descendència nombrosa a la parella. A continuació va aixecar la copa i va brindar amb els recents casats. Un cop acabat el brindis, els SS varen portar els plats més selectes i varen omplir les copes amb xampany francès i vi francès que s’emmagatzemava en els subterranis del Berghof. De postres, les ordenances varen portar, en plates de plata, uns gelats en forma de figures femenines fets de sucre i amb vestits del segle XVIII. Un cop acabat el sopar varen passar a la gran sala. Allí els fotògrafs de Hoffmann varen retratar a tots els convidats. A continuació, tot el grup d’invitats es va dirigir, sense Hitler i en una columna de cotxes, a la mansió de Bormann, on va continuar la festa en companyia d’artistes de Munic convidats per Fegelin. Més tard els convidats varen pujar al Kehlsteinhaus, on els havien preparat una altra festa. Una banda va tocar ininterrompudament música de ball i els ordenances no deixaven de servir xampany, licors i dolces. Eva Braun no va parar de ballar i beure. Himmler i Bormann varen aguantar tota la festa. Hores més tard, els invitats varen tornar del Kehlsteinhaus a la mansió de Bormann. Hoffmann en aquells moments anava molt begut. A la mansió de Bormann, on hi havia una barra per còctels i un estudi fotogràfic per l’ocasió, els músics no varen deixar de tocar melodies de tango i de fox-trot. En el bar de còctels, un quartet de jazz, integrat per soldats, interpretava temes dels baixos fons de Viena.

A les onze de la nit, Karl Jesko von Puttkamer, Von Below i Günsche varen marxar al Berghof per assistir a la reunió informativa de la nit. El coronel Brandt va tenir que exposar la situació en el front i va relatar-los els recents combats a Sebastopol i les nombroses baixes que havien patit. Després de l’informe de Brandt, Von Puttkamer, Von Below i Günsche varen tornar a la mansió de Bormann. A les dotze de la nit, Bormann va enviar a la seva esposa, Gerda Bormann, a dormir perquè no la volia més a la festa. Però a les quatre de la matinada la va despertar perquè tenia les camises xopes de suor i li va ordenar que n’hi portés de netes de la seva altra mansió de Pullach, a prop de Munic

Precisament, aquell dia a Berchtesgaden, a la clínica de Hohenlychen, va néixer el tercer fill de Himmler i el segon amb la seva amant, Hedwig Potthast, Nanette Dorothea. El ministre no va assistir al part de la seva filla, ja que en aquells moments feia de testimoni en la boda.

---

Joachim von Ribbentrop li va escriure en el ministre plenipotenciari a Dinamarca, Werner Best, que després de la lectura dels informes sobre la situació a Dinamarca, on Hitler havia demanat acabar durament amb la Resistència danesa encontra de l’opinió de Best, el dictador havia formulat moltes crítiques cap a la seva persona per les seves accions. Amb un to amenaçador, Von Ribbentrop li va exigir un informe detallat i immediat i, especialment, una resposta clara a la pregunta:

Per què ha intentat reprimir el sabotatge, contravenint les disposicions del Führer, no només a través del contra-terror sinó també a través de processos judicials?

A França:

Preparant la imminent Operació Overlord, els Aliats varen bombardejar Calais per fer creure en els alemanys que en aquell punt es produirien els desembarcaments. En l’atac es varen tocar les defenses alemanyes que s’estaven construint a la costa. Els alemanys en aquell moment havien augmentat les seves forces militars a França, Bèlgica i Holanda a 60 divisions, incloses deu del tipus Panzer i cinquanta divisions d’infanteria.  

A Itàlia:

Albert Kesselring va rebre l’autorització de Hitler per evacuar Roma i va declarar la capital italiana ciutat oberta per tal d’evitar víctimes innecessàries. D’aquesta manera els alemanys varen abandonar la capital sense destruir els ponts del Tíber per reorganitzar-se en una altra línia de defensa.

A la Gran Bretanya:

Preparant el desembarcament a Normandia, el primer ministre Winston Churchill va inspeccionar les embarcacions de la Divisió Northumbrain i les llanxes de desembarcament a Southampton i a Portsmouth, i després va visitar el quarter general del comandant suprem Dwight D. Eisenhower per parlar de la imminent Operació Overlord. A la tarda, el primer ministre va marxar en tren cap a Hampshire per reunir-se l’endemà amb el coronel Charles de Gaulle. A la nit, 170.000 soldats que anaven a participar en l’Operació ja estaven embarcats i varen rebre allí les últimes instruccions. Però, a última hora del dia, varen arribar males notícies; tres depressions procedents de l’Atlàntic arribarien successivament a Gran Bretanya en les pròximes hores. S’esperava un temps molt inestable, amb núvols i vents intensos. Amb aquestes condicions es feia impossible tirar endavant aquella operació. Tot i això, les forces de bombardeig naval varen sortir de les seves bases del nord.

A Suècia:

A Estocolm, el doctor Felix Kersten es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors suec, Christian Günther, que aquest confiava que havia arribat el moment de transferir els presoners escandinaus procedents dels diferents camps de concentració a Suècia. Kersten li va assegurar que ja havia posat en marxa tot el que havien acordat i comptava en treure a un gran número de presoners escandinaus. També li va dir que tenia diversos col·laboradors que s’ocupaven de que es complissin les instruccions de Himmler referents a la posada en llibertat dels presoners. Günther li va explicar que podia portar tots els presoners que pogués alliberar a Suècia.

En el nord de l’Àfrica:

A Argel, el Comitè Nacional de la França Lliure va adoptar el nom de Govern Provisional de la República Francesa.

A Birmània:

Aquell dia va acabar la Batalla de Kohima entre les tropes britàniques i les tropes japoneses després de 64 dies de combat. El 33º Cos japonès va preparar la seva marxa cap a Imphal en bon ordre. Va ser la falta de subministraments, més que els atacs de les forces britàniques i índies, el que va obligar als japonesos a retirar-se. La lluita de Kohima es compta entre les més salvatges de tota la guerra.