Dilluns:

La preparació del desembarcament de Normandia:

A Gran Bretanya:

El 5 de juny de 1944 era el dia elegit pels Aliats occidentals per obrir el segon front, però el comandant Dwight Eisenhower va decidir la nit anterior posposar la invasió a les costes de Normandia per al dia següent després de que l’informessin de fortes pluges i uns vents superiors a 50 quilòmetres per hora. A un quart de sis del matí, l’oficial meteorològic James Stagg va presentar-li a Eisenhower un nou informe meteorològic confirmant les previsions inicials de que l’endemà les condicions millorarien considerablement. Durant les primeres hores del matí, l’esperança d’una millora semblava una realitat, ja que el cel es va aclarir i el vent a amainar, però a la tarda el temps es va tornar insegur. Poc després de les sis de la tarda, Eisenhower va pujar al seu Cadillac amb Kay Summersby al volant per dirigir-se direcció nord per estretes carreteres plenes de camions militars fins arribar a l’aeròdrom de Greenham Common, en els Berkshire Downs, a les afores de Newbury, per ser present a un sopar en el menjador del quarter general de la 101º Aerotransportada i, a continuació, visitar als hangars. Observant als paracaigudistes, que s’havien pintat la cara com antics guerres indis per intimidar l’enemic, va definir la invasió i després va pronunciar un discurs a les seves tropes, on els va dir que havien d’estar preparats pel dia més important de les seves vides. Al final del dia, Eisenhower va prendre la decisió de tirar endavant l’Operació Overlord dient les paraules: Ok, will go. Abans de prendre aquella decisió va redactar una carta on presentava la seva dimissió en cas de derrota.

En l’anomenada Àrea Z, el punt de concentració de tota la flota a l’illa de Wight, al sud d’Anglaterra, que de seguida es va conèixer com Picaddily Circus, 21 combois nord-americans i 38 anglo-canadencs amb 6.438 unitats que transportaven 2.000 mitjans de desembarcament escortats per una formació de 9 cuirassats, 23 creuers i 104 destructors, varen salpar des de diferents ports britànics en el Canal de la Mànega per dirigir-se a les costes franceses de Normandia. Les tropes aliades estaven compostes per 1.700.000 nord-americans, un milió de britànics i canadencs, i pràcticament 300.000 francesos, polonesos, belgues, holandesos, noruecs i txecoslovacs, i portaven dos milions de tones de material i 50.000 vehicles. Un cop varen salpar molts dels soldats ja no pensaven en res més que en desembarcar pels forts marejos que varen patir per les fortes onades. Per davant de la flota es va dur a terme l’operació de neteja de mines més gran de la història naval. Unes 255 embarcacions varen començar a netejar l’Àrea Z. Poc abans de les nou de la nit, una dotzena de dragamines britàniques i canadenques varen aparèixer davant la costa francesa per treure les mines que havien deixat els alemanys. Les dragamines varen passar tranquil·lament per l’horitzó i es varen apropar tant que fins i tot la tripulació va poder observar les cases del litoral. Ningú es va preocupar d’ells i quan varen acabar la seva missió varen donar mitja volta. A mesura de que els dragamines complien amb la seva missió, les naus que els seguien anaven col·locant una boia a cada quilòmetre i mig a un i altre costat de cada canal, vermella a estribord i blanca a babord. En aquells moments, els soldats preparaven les seves granades, afilaven els seus ganivets i comprovaven l’estat dels seus fusells. Alguns nord-americans cantaven: Un feliç Dia D, et desitgem estimat Adolf, un feliç Dia D. Els mariners preparaven les banderes de combat, revisaven els ponts perquè estiguessin a punt i convertien les taules dels menjadors en teatres operacionals. Per animar als homes, els oficials llegien els missatges enviats per Eisenhower i Bernard Law Montgomery. Per tal de facilitar el desembarcament, els Aliats varen atacar amb els seus bombarders El Havre, Caen i Cherbourg, tot i que també varen atacar el port de Boulogne i la ciutat de Lille.

A quarts d’onze de la nit, en els aeròdroms britànics varen arribar-hi els camions plens dels paracaigudistes de les tres divisions aerotransportades de la 6º Divisió Aerotransportada britànica, que havien de pujar als avions per aterrar a la matinada a França. Mentre els exèrcits aerotransportats embarcaven en els avions i en els planadors, els avions d’exploració ja estaven volant cap a França. Abans d’anar a dormir, el primer ministre Winston Churchill li va dir a la seva esposa Clementine:

Ets conscient de que quan et despertis l’endemà podrien haver mort 20.000 homes?

A França:

A París, en el quarter general de la Luftwaffe, instal·lat en el Palau de Luxemburg, el coronel Walter Stöbe, el cap dels serveis meteorològics, va dir en els oficials de l’Estat Major que es podien permetre un descans perquè els avions Aliats no sortirien en tot el dia. Immediatament es va aixecar l’estat d’alarma per les unitats de la D.C.A.. Llavors, Stöbe va trucar al quarter general de Gerd von Rundstedt, a Saint-Germain-en-Laye, per informar-lo de la nova situació. Erwin Rommel havia redactat aquell matí un informe en el que li deia a Von Rundstedt que la invasió no era imminent. Abans d’anar a dinar, el mariscal es va reunir amb el seu cap d’Estat Major, i aquest va aprovar l’apreciació de les intencions aliades i va enviar un informe sobre la situació a la costa francesa al quarter general d’Adolf Hitler. A la una del migdia, Von Rundstedt, acompanyat pel seu fill, un jove tinent, va anar a dinar al seu restaurant favorit, el Le Coq Hardi, a Bougival. En general, en totes les categories del comandament alemany hi havia un ambient calmat perquè tothom pensava que els Aliats no actuarien pel mal temps. A Saint-Lo, en el quarter general del 84º Cos, un oficial de servei d’informació, el comandant Friedrich Hayn, preparava una festa íntima en honor del general Erich Marcks, el cap del cos, que feia anys l’endemà. Però, a un quart d’onze de la nit, el tinent coronel Meyer, cap del contraespionatge del 15º Exèrcit alemany, que estava estacionat en el pas de Calais, va captar un missatge dels Aliats en la BBC en que s’informava del desembarcament i, d’aquesta manera, va ser el primer alemany en saber que en breu es produiria la invasió. Meyer va interrompre el general Von Salmuth, que estava jugant a una partida de bridge, per ensenyar-li el missatge. Von Salmuth va posar de seguida en alerta al 15º Exèrcit, però ningú va avisar al 7º Exèrcit a Normandia. En el quarter general del Grup d’Exèrcits B, un castell a La Roche-Guyon, varen donar per suposat que era una desinformació perquè creien que els Aliats no anunciarien una invasió per la BBC. A més, els alemanys no tenien a Rommel, que s’encarregava de supervisar les línies defensives, perquè estava convençut de que els Aliats no atacarien a les costes franceses pel mal temps i va marxar cap a Alemanya per celebrar l’aniversari de la seva esposa Lucie.

---

A l’altra bàndol, molt poques persones de la Resistència, potser una dotzena, sabien que l’endemà començaria la invasió aliada. A dos quarts de set de la tarda, la BBC va retransmetre un vers del poema de Verlaine, Els daus estan sobre el tapet, que era la senyal per la Resistència per actuar en el Pla Vermell, que consistia en destruir les línies telegràfiques i telefòniques. Al cap de pocs minuts, la BBC va retransmetre un segon vers del poema de Verlaine, Fa calor en el Suez, el pla Verd, que ordenava a la Resistència començar a sabotejar a gran escala les instal·lacions ferroviàries i del material rodant. La ràdio alemanya també va captar aquest vers de Verlaine. Llavors, per totes parts, els grups de la Resistència varen saber discretament de la notícia de que en breu començaria el desembarcament Aliat. A cada unitat de la Resistència se li havia fixat una tasca concreta. Albert Augé, el cap d’estació de Caen, amb els seus homes havien de destruir els dipòsits d’aigua de l’estació i inutilitzar els injectors de vapor de les locomotores. André Farine, el propietari d’un cafè a Lieu-Fontaine, a prop de Isigny, tenia la missió de desarticular les comunicacions de Normandia: els seus 40 homes tallarien el gruixut cable telefònic que sortia de Cherbourg. Yves Gresselin, el propietari d’una botiga de comestibles en aquesta ciutat, tenia una de les missions més complicades: el seu equip havia de dinamitar les vies ferroviàries entre Cherbourg, Saint-Lo i París. Per tota la costa, des de Bretanya a la frontera belga, la Resistència es va començar a preparar-se per actuar.

---

En el Berghof, a Obersalzberg, Hitler, que estava molt cansat, es va reunir amb Joseph Goebbels, que acabava d’arribar de Nuremberg, i Martin Bormann per discutir si convenia permetre executar als aviadors Aliats que havien caigut en territori alemany. Durant la conversa, el ministre va criticar amb duresa a Hermann Göering. Goebbels es va posar molt content quan Hitler li va dir que estava d’acord, en part, de destituir a Joachim von Ribbentrop com a ministre d’Afers Exteriors, però tenia el problema de que no trobava cap persona per substituir-lo. Llavors, el líder alemany va parlar dels futurs atacs contra la Gran Bretanya. El dictador els va prometre que els plans per les represàlies estaven molt avançats i que estaven preparats per llançar entre 300 i 400 V-1 sobre Londres en pocs dies. A més, va reiterar un cop més la seva confiança de que Alemanya rebutjaria la invasió quan arribés i va dir que Rommel estava tant segur d’ell com ell de que desarticularien als Aliats. Llavors, Goebbels va acompanyar a Hitler fins la Casa de Te per descansar. A la nit, mentre feia una forta tempesta, Hitler va seure a la sala de te amb el seu entorn més íntim i alguns dels seus col·laboradors del noticiari. Tots ells estaven asseguts al costat de la xemeneia. Parlaven de cinema i teatre, i Eva Braun va participar en la tertúlia criticant algunes produccions. A les deu de la nit es va saber que s’havien interceptat comunicacions per ràdio que apuntaven a la possibilitat d’una invasió per al dia següent, però Hitler no en va fer cas. Alfred Jodl, que sabia d’aquesta informació des d’aquella tarda, no hi va donar gaire importància. Aquella mateixa nit varen rebre notícies més concretes de Normandia, però no se’n va informar a Hitler, que estava ben animat amb els seus convidats parlant del passat. El dictador se’n va anar a dormir a les dues de la matinada. A la tres de la matinada, quan tots varen anar a les seves respectives habitacions, Goebbels va abandonar la casa.

En el Reich:

A França:

En el camp de concentració d’Auringy va arribar-hi l’últim comboi carregat de presoners republicans espanyols procedents del camp de Vernet. Just després d’arribar el comboi, els alemanys varen evacuar el camp d’Auringy.

A Itàlia:

El rei Victor Manel III va atorgar la lloctinència general d’Itàlia al seu fill Humbert.

---

Les forces nord-americanes, amb el comandant Mark Wayne Clark al capdavant, varen creuar Roma, alliberada el dia anterior, per perseguir al 14º Exèrcit alemany. El general Clark, que no va estar amb els seus soldats el dia anterior en l’entrada a la capital italiana, va fer la seva entrada triomfal a Roma desfilant pels carrers de la ciutat italiana. El 5º Regiment va desfilar davant del Coliseu Romà. Des de Roma, el general Alphonse Juin va enviar-li en el comandant Charles de Gaulle un telegrama en que li assegurava que la població aclamava especialment a les tropes franceses.

En el Mediterrani;

L’aviació italiana sota les ordes del dictador Benito Mussolini va bombardejar per sorpresa davant de Gibraltar a un comboi Aliat i va enfonsar a quatre embarcacions mercantils aliades.

A Romania:

Aquell dia va morir el que va ser ministre d’Afers Exteriors polonès dels anys 1932 al 1939, Joseph Beck.

A Tailàndia:

Des de l’Índia, per primer cop els B-29 varen entrar en acció atacant objectius a Tailàndia.