Diumenge:

En el front occidental:

A França:

A Normandia, les tropes alemanyes dirigides per Erwin Rommel van presentar una defensa ferotge, però varen ser incapaces de contenir l’ofensiva aliada. A més, el submarí alemany U-980 va ser enfonsat mentre s’aproximava a les costes normandes.

Els Aliats varen aconseguir que el trasllat de subministraments a les platges de Normandia funcionés satisfactòriament, tot i les complicacions. A més, gràcies a la unió dels caps de pont de la platja, els Aliats varen preparar les batalles dels següents dos mesos. Al mateix temps, el 5º Cos nord-americà va arribar a la línia Caumont-Cerisy-Foret-Isigny.

---

Des de Londres, Bernard Law Montgomery seguia l’estratègia a seguir a Normandia i li va reiterar en el mariscal de camp Alan Brooke que la seva idea era atreure el gruix de les forces alemanyes cap al seu flanc esquerre, on actuaven les divisions britàniques i canadenques, per permetre en els nord-americans capturar Cherbourg per després avançar ràpidament pel sud de la península de Cotentin.

En el Reich:

A Polònia:

Un destacament de la resistència polonesa AK va aconseguir ocupar la petita ciutat de Pinczow durant unes hores per intentar alliberar a 400 presoners condemnats a pena de mort. La guarnició alemanya va ser desarmada i el seu comandant afusellat. Els presoners finalment varen ser alliberats.

A Itàlia:

Mentre les tropes d‘Albert Kesselring es retiraven ordenadament cap al nord sense deixar de combatre, els britànics varen alliberar la ciutat de Pescara.

A Finlàndia:

Els soviètics varen perforar les defenses finlandeses a l’istme de Carèlia.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill continuava molt disgustat amb el president Franklin Delano Roosevelt per la seva negativa del dia anterior de no ajudar-lo amb el seu conflicte amb Iosif Stalin per Grècia i, per aquest motiu, es va queixar per carta al President de que tot el món havia de consultar qualsevol assumpte amb tot el món abans de que es pogués prendre una decisió. Per resoldre el problema va proposar que Grècia estigués en un període de proves de tres mesos en els quals el país quedaria dirigit per les autoritats militars britàniques. El President hi va estar d’acord, però el va advertir que havia d’anar en compte en deixar clar que no establiria cap tipus d’esfera d’influència després de la guerra.

En el Pacífic:

A les Illes Marianes, la task-force 58, a les ordres de Mitscher i que estava composta per vuit enormes portaavions, vuit més de petits, set cuirassats ràpids d’un últim model, tretze cuirassats clàssics i cinquanta-vuit destructors, varen iniciar una sèrie de bombardejos sobre les posicions japoneses a les illes de Saipan, Tinian, Guam, Rota i Pagan. Durant l’acció dels avions nord-americans, 150 avions japonesos varen ser abatuts. L’objectiu era dirigir cap a ells la flota japonesa i tallar les línies de comunicació a les unitats japoneses que actuaven en el sud del Pacífic.