Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar de forma urgent que es llancessin els coets V-1 sobre la ciutat de Londres. Però la falta d’organització i la rapidesa en que es varen produir els llançaments va provocar que l’endemà només 10 coets fossin llançats i només 5 varen caure sobre la capital britànica. Quan Hitler va saber que havien fracassat els llançaments es va posar furiós, en un primer moment va pensar en cancel·lar la producció d’aquells míssils, però al final va donar les culpes d’aquell fracàs als constructors. A més, els britànics varen veure en el Canal de la Mànega les rampes per on s’havien d’enlairar els nous míssils i varen deixar caure sobre aquestes bases 2.000 tones de bombes. Tot i els contratemps, res va aturar la marxa de les bombes volants. Els britànics de seguida es varen espantar davant d’aquelles noves armes i el Ministeri de l’Aire va suggerir que els alemanys podrien llançar 400 tones d’explosius en 10 hores, una exageració per part dels britànics.

---

Alfred Rosenberg va escriure en un memoràndum que el Grup d’Exèrcits del Centre tenia la intenció de segrestar de 40.000 a 50.000 noies de deu a catorze anys per enviar-les a Alemanya per tal de que treballessin com a aprenents en la indústria alemanya. Aquesta operació de segrest, suggerida pel 9º Exèrcit, es va conèixer amb el nom convencional d’Operació Heno. L’informe afegia que l’Operació havia de ser dirigida per l’Exèrcit d’Ucraïna del Nord, que estava sota les ordres del mariscal Walter Model.

A Normandia:

Després de l’ocupació de Carentant aquell dia per part de les forces anglosaxones, que va senyalar la unió efectiva dels dos caps de pont nord-americans, els alemanys varen contraatacar, però els Aliats estaven previnguts perquè havien sabut de l’atac alemany amb antelació gràcies a la màquina Ultra. Gràcies a aquesta conquesta, les divisions aliades varen aconseguir consolidar una franja de terra que unia les cinc platges de Normandia, al llarg de noranta-set quilòmetres de llarg i trenta-dos d’ample, i varen establir un cap de pont en el sud de la península de Cotentin per dirigir-se després cap al port de Cherbourg. Dwight D. Eisenhower va visitar per primer cop a les seves tropes després del desembarcament a la platja d’Omaha, i Winston Churchill va arribar a Courselles per observar l’estat de les seves tropes acompanyat per Alan Brooke i Jan Chrisitan Smuts. En el quarter general del Chateau de Creully, a uns vuit quilòmetres terra endins, Bernard Law Montgomery li va anunciar en el primer ministre que la batalla a les platges estava guanyada. Durant aquella jornada, el general Miles Dempsey, el comandant del 2º Exèrcit britànic, i Montgomery varen observar que les posicions alemanyes a l’oest de Caen tenien un flanc obert que era fruit dels combats intensos que havien tingut al voltant de la ciutat i també varen veure la lentitud amb que arribaven les reserves alemanyes.

---

Durant aquella jornada, 1.448 Fortaleses i Liberators de la 8º Força Aèria nord-americana varen atacar en massa, en el bombardeig pesat més gran dut a terme fins llavors en una missió, als camps d’aviació francesos. Els alemanys varen patir greus pèrdues, tot i que varen reaccionar amb certa força.

A Itàlia:

El lent avanç anglosaxó va arribar a la localitat d’Orvieto. A més, el 10º Exèrcit alemany va continuar replegant-se cap a la Línia Gòtica.

A Finlàndia:

Davant la forta ofensiva soviètica a l’istme de Carèlia, el mariscal Carl Gustav Mannerheim va demanar ajudar als alemanys.

A les Illes Marianes:

El portaavions USS Wasp va començar les operacions de bombardeig contra les posicions japoneses a les illes de Saipan i Tianian com a preparació de la pròxima gran operació de desembarcament.