Dimarts:

A la Gran Bretanya:

A un quart de cinc de la matinada, els alemanys van llançar sobre territori britànic els primers míssils V-1. El primer míssil concretament va caure sobre un pont ferroviari, a East End de Londres, en el poble de Swanscombe, exactament a 30 quilòmetres de la Torre de Londres, on van morir sis persones i nou més van resultar ferides. Però l’eficàcia d’aquests míssils era bastant limitada i els mateixos alemanys ho varen reconèixer. A la tarda, el Ministeri de Propaganda alemany va advertir de que seria un error pensar que gràcies als V-1 la guerra s’acabaria en unes quantes setmanes amb victòria alemanya.

---

Els alemanys, preocupats pensant que podrien perdre el seu espia Joan Pujol, àlies Garbó pels Aliats i Arabel pels alemanys, li varen ordenar que fugís de la capital britànica.

En el front occidental:

A França:

Les tropes alemanyes de la 17º Divisió SS-Panzergranadiervaren resistien al voltant de Carentan els atacs de les tropes de Bernard Law Montgomery després de que el 5º Cos i el 7º, sortint d’Omaha i Utah respectivament, haguessin format un sol front. Més tard, Omar Bradley va interrompre l’avanç del 5º Cos a Saint-Lo i els britànics es varen aturar al voltant de Caen. El general nord-americà temia que els seus flancs es convertissin en punts vulnerables si el sortint dels nord-americans començava a caure sense les degudes garanties. També va modificar el seu pla original de seguir avançant cap a Cherbourg i va decidir llançar des de Cotentin tres divisions a l’oest, cap al mar, bloquejant l’arribada de reforços alemanys.

---

El tinent Michael Wittmann, al comandament del 501º Batalló de Tancs Pesats de les SS, va destruir 27 tancs i vehicles blindats del 4º de Cavalleria britànic en una batalla de tancs al voltant de Villers-Borcage, Normandia, una ciutat que els britànics de la 7º Divisió Blindada havien ocupat al matí juntament amb una cresta propera després de deixar-se guiar en els carrers de la localitat  per gendarmes i civils. Per culpa dels Tigers, els britànics varen tenir que fugir de la localitat amb greus pèrdues. Mentre es retiraven, 160 salves de canons anglosaxons i 1.700 bombes de la RAF varen caure sobre el poble. Els britànics no tornarien a trepitjar la localitat francesa fins a l’agost.

---

La batalla no anava gens bé pels interessos alemanys i un dels primers en veure-ho va ser el mariscal de camp Erwin Rommel, que aquell dia va enviar-li una carta a la seva esposa Lucie dient-li textualment:

La batalla no va en absolut bé pels nostres degut principalment a la superioritat aèria de l’enemic i als canons pesats dels seus bucs de guerra.  

Els alemanys a més s’estaven quedant sense subministraments; el 7º Exèrcit ja no tenia cap dipòsit de combustible més proper que el de Nantes.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les tropes d’Ivan Koniev varen atacar al Grup d’Exèrcits del Nord d’Ucraïna. Al principi els soviètics varen trobar una forta resistència.

En el Reich:

A Alemanya:

En el camp de concentració de Stutthof va morir el general francès Aubert Frère, que estava retingut pels alemanys des del 1943.

En el bàndol Aliat:

Nord-americans i britànics varen firmar un acord i una declaració de confiança que segellava la col·laboració dels dos països per la consecució dels mecanisme necessaris per controlar molts jaciments mundials de mineral d’urani i tori durant i després de la guerra.

En el Pacífic:

Després del bombardeig nord-americà de l’11 de juny, equips especials de demolició formats per homes-granota es varen aproximar als esculls de les illes de Saipan, Tinian, Guam, Rota i Pagan per desmuntar un probable camp de mines per després desembarcar en aquestes illes. Per assegurar que no es trobarien defenses japoneses a les platges, les embarcacions de suport de Turner varen obrir foc contra Saipan, obligant a l’almirall japonès Osawa a marxar amb el portaavions Taiho cap a l’estret de San Bernardino, entre les illes de Samar i Luzon. Per altra banda, la Flota Combinada japonesa va ser alertada per preparar l’Operació A-Go, que tenia la intenció d’atreure a la Flota del Pacífic nord-americana en una de les zones de batalla, la de Palau o la de les Carolines Occidentals, on creien que podia ser destruïda. Aquestes àrees varen ser escollides perquè es trobaven a on hi havia les bases aèries japoneses més grans. D’aquesta manera pensaven contrarestar la superioritat dels portaavions nord-americans.